La ciutat des dels marges

Han de carregar amb l’etiqueta inevitable d’“alternatius”, un nom per si mateix escorredís en l’actual i mudable panorama cultural. Uns espais que, malgrat aquest territori fragmentat i ara profundament sacsejat amb la crisi, han posat un punt d’efervescència en el mapa creatiu local. I és que més enllà de la provisionalitat, el caràcter efímer o, per què no, la marginalitat, aquests espais han esdevingut referència pel que fa als projectes de creació més jove o d’avantguarda, alhora que han dinamitzat el teixit cultural hegemoneïtzat per propostes més conservadores o institucionals. Al cor de l’Eixample, Hèctor Madramany dirigeix des de fa més d’un any L’Arteria, un café i espai d’exposició. “L’Arteria té com a objectiu acostar a la gent l’art i els corrents de creació contemporània fora dels espais, diguem-ne, clàssics o més convencionals, com poden ser les galeries o els centres d’art”, assenyala Madramany. En connexió amb la universitat, l’espai serveix de plataforma per a joves creadors o propostes de difícil visibilitat. “No posem límits a la creació, als continguts o als formats, estem ací per a establir un diàleg i facilitar l’accés als artistes que tenen una veu pròpia i que no troben o que encara no disposen de canals de difusió”, diu Madramany.

Malgrat la visibilitat tan escassa que té pel que fa al mapa oficial, aquesta escena alternativa ha aconseguit situar-se com a referent i destinació per als joves creadors. Al bell mig del barri del Carme, a la plaça de l’Àngel, hi ha La Clínica Mundana, un d’aquests espais del paisatge independent de la ciutat. “Des que el vam posar en marxa l’any 2009 com a espai cultural hem apostat per una oferta multidisciplinària”, diu la seua promotora Itziar Jiménez. En aquesta programació convergent col·laboren Ángela García, fundadora del grup Sinberifora, que coordina l’àrea de perfomances, i Antonio Sánchez, quant a les propostes creatives de caràcter sonor. “Al llarg d’aquests dos anys de funcionament hem tingut el suport de socis, artistes i investigadors que, a més de la seua participació en els projectes creatius, han col·laborat amb quotes que ens han permés que l’espai continue en marxa, ja que no tenim cap suport institucional, ni subvencions ni ajuts”, indica Itziar.

Sobre aquest suport institucional Pablo Brezo, de l’espai fotogràfic Doctor Nopo, assenyala: “No ens enganyem, l’administració pública no disposa de mecanismes ni de programes efectius per a donar suport a les iniciatives locals i privades, ni a escala local, ni autonòmica, ni estatal, i tampoc des de les fundacions o institucions privades”. Doctor Nopo va començar l’activitat l’any 2009 com a espai de promoció de la fotografia. Pablo Brezo, Sergio Sánchez i Carlos Benet en són els responsables. “El centre —assenyala Sergio Sánchez— funciona, d’una banda, com a espai cultural, amb exposicions, tallers monogràfics, cursos i altres activitats, i de l’altra, treballem com a plataforma de producció i distribució de continguts fotogràfics amb l’objectiu de col·laborar en la consolidació de la fotografia com a indústria cultural”.

L’espai s’autogestiona gràcies, entre altres fonts, a l’aportació de socis i abonats que suporten en part l’estructura de l’organització. Per a Pablo “hi ha un desequilibri important entre les necessitats d’aquestes entitats i els serveis o el mecanisme que ofereixen les administracions, perquè aquestes organitzacions no sols necessiten un ajut econòmic puntual, sinó eines publiques estables que dinamitzen i consoliden un sector que des de la iniciativa privada presta clarament un servei públic”. “El suport a la difusió és útil, però la nostra experiència posa en relleu que la preparació dels professionals d’aquest petit sector supera generalment l’ajut prestat per l’administració”, diu Sergio Sánchez. I posen com a exemple altres sectors productius privats que tenen instruments facilitats per l’administració. “Pensem que les administracions han de posar al servei d’aquest sector instruments públics que superen allò merament cultural i faciliten la consolidació d’un teixit industrial estable que mantinga les indústries culturals, i que possibilite que la subvenció no siga l’únic mecanisme”, assenyala Pablo.

Al barri de Velluters, al costat del pioner Ca Revolta, han eixit en aquests últims temps iniciatives com La Minúscula, Pluton o Arte & Facto, espais que sumen a la projecció cultural un perfil propi, el seu caràcter de connexió amb el teixit social del barri. “En aquests moments —diu Cristina Ferreira, directora d’Arte & Facto— nosaltres som la verdadera cultura de la transformació i el canvi en la ciutat”. “En un temps —continua Cristina— en què la societat viu una crisi de valors, necessitem urgentment un canvi cultural i aquests espais són fonamentals com a plataformes de trobada i debat”. Des d’un projecte més d’investigació sobre el fet creatiu treballa l’associació cultural Pluton, que coordina María del Carmen Martínez de Pisón. “Pel que fa a les nostres activitats, es reparteixen entre projeccions d’audiovisuals, sessions d’art sonor, realització de tallers i altres fets vinculats a la pràctica artística”. “Vam iniciar aquest projecte —continua María del Carmen— perquè pensàvem que aquest tipus d’associacions eren necessàries en el teixit cultural de la ciutat”. Com uns altres espais, col·laboren amb la universitat pel que fa a algunes de les activitats dutes a terme per alumnes i professors. “Però més enllà d’aquesta col·laboració, que ens sembla orgànica per l’afinitat del perfil o dels objectius, no ens plantegem un altre tipus de suport o col·laboració institucional”, assenyala María del Carmen. L’associació actua com a taller obert per a creadors i persones interessades en l’art digital o electrònic. “No som un centre de producció, però facilitem el nostre espai dins de les nostres limitacions, perquè pensem que compartir idees i recursos o col·laborar en el desenvolupament d’un projecte ens fa sentir que hi ha altres possibilitats de creixement, diferents de les opcions que habitualment mostren els media o la indústria cultural”.

També a Velluters té el centre d’operacions La Minúscula, un col·lectiu format per set persones, entre il·lustradors, dissenyadors gràfics i arquitectes, i un objectiu comú: treballar d’una manera associativa i transdisciplinar. “El nostre àmbit abraça la creació artística, la gestió i la difusió cultural, l’arquitectura, el paisatge i la intervenció urbana”, diu Miguel, un dels integrants. Aquesta associació participativa va començar les activitats l’any 2010. “La Minúscula va nàixer —diu Miguel— com un projecte d’autogestió, ens mantenim gràcies als socis i col·laboradors i a unes altres fonts d’ingressos, com un espai d’acció i proposició col·lectiva per a la realització de projectes de caràcter experimental”. En aquests dos anys de funcionament ha esdevingut un centre de referència en la dinamització del barri a través d’exposicions, concerts, tallers, jornades participatives, presentacions, etc. Una actuació que es resumeix en el seu ideari fundacional: treballar d’una manera col·lectiva la ciutat en un espai de creació, plaer i intercanvi.