Un nou mirador a la Mediterrània sobre l’escullera del Port

La façana marítima de Barcelona no deixa de transformar-se. Des de la col·locació de la primera pedra del port, a l’estiu de 1474, la part de la ciutat que connecta de manera directa amb la Mediterrània ha anat incorporant, en onades successives, un perímetre militar conegut com a Muralla de Mar, les portes monumentals de Pla de Palau i Portal de la Pau i l’actual xarxa de llotges, duanes, platges, molls, avingudes litorals i drassanes. Fins i tot un barri mariner d’un extraordinari dinamisme, la Barceloneta, que es va començar a construir l’any 1753 i ara mateix és un dels més populars i nostrats de la capital catalana.

Aquest procés de transformació continua que tant ha contribuït a la moderna fesomia de la ciutat ha conegut aquests dies un altre significatiu capítol. Des del passat 30 de juny, Barcelona estrena un nou espai d’ús públic al bell mig del corredor marítim, en un dels racons més característics del Port Vell. Es tracta d’un accés directe i un imponent mirador entre la platja de Sant Sebastià (la més antiga i de major tradició de la ciutat, situada a ponent, en plena Barceloneta) i la plaça Rosa dels Vents.

Aquesta plaça a la Nova Bocana del Port, uns 11 metres per sobre del nivell del mar, era ja un dels indrets amb més encant del litoral barceloní. La nova intervenció urbanística reforça el caràcter de finestra oberta sobre la mar Mediterrània de la plaça, en oferir una plataforma d’observació i descans elevada a la que s’accedeix per una escalinata i una passarel·la.

Fonts del Port de Barcelona destaquen que aquesta intervenció urbanística és, en el seu conjunt, “una combinació d’arquitectura d’avantguarda i enginyeria civil” que, a més de garantir magnífiques vistes i un millor accés a la plaça Rosa dels Vents, “habilita per als vianants la zona de l’escullera ubicada entre l’hotel W Barcelona i el mar”.

Espais oberts i accessibles

L’obra, promoguda per la concessionària Nova Bocana Barcelona, ha costat 1,5 milions d’euros. L’autor del projecte ha estat l’arquitecte, interiorista i paisatgista sicilià Carmelo Zappulla, soci de l’estudi barceloní External Reference. Llicenciat a la Universitat de Palerm, doctorat amb honors a la Universitat Politècnica de Catalunya i establert des de ben jove a la ciutat de Barcelona, Zappulla ha desenvolupat projectes de gran repercussió internacional, com el campus Aerospace de Toulouse o el Pavelló d’Espanya a la Exposició Universal de Dubai 2020.

En paraules del president del Port de Barcelona, Damià Calvet, la construcció de l’accés i el Mirador Vela amplia l’oferta “d’espais oberts i accessibles per als veïns alhora que posa en valor la gran riquesa paisatgística de la platja de Sant Sebastià i el litoral de la ciutat”. Aquesta intervenció “integrada estèticament en un entorn excepcional” confirma, en opinió de Calvet, el compromís del Port amb els ciutadans de Barcelona: “Un cop més, se’ls hi ofereix un nou espai per continuar construint la ciutat que tots volem”.

El president destaca que, a més d’un nou carrer que contribueix a vertebrar la zona d’una manera més harmònica, les obres han creat un espai amb molts personalitat “des d’on, sense anar més lluny, es podrà veure de forma privilegiada la Copa Amèrica que acollirà la ciutat l’any 2024”.

Com un trencaones

En opinió de l’arquitecte responsable, el ja esmentat Carmelo Zappulla, els gran protagonistes del projecte són “Barcelona i el mar”. La seva intervenció tenia com a prioritat màxima reforçar encara més el lligam entre aquests dos protagonistes “tot culminant el passeig Mare Nostrum amb una façana transitable”. Escales i mirador s’alcen sobre una estructura de formigó oculta que té els seus ciments a l’escullera. Al damunt s’ha construït una segona estructura metàl·lica, ben visible, que consolida el conjunt i contribueix a la seva integració estètica en l’entorn. Més enllà de la seva “tridimensionalitat espectacular”, els responsables del projecte destaquen també que els sòlids ciments del mirador “garanteixen la màxima resistència de les estructures fins i tot en condicions climàtiques extremes, com les que poden donar-se en un trencaones”.

Un altre aspecte destacat de l’actuació és el seu caràcter sostenible. Entre d’altres detalls directament relacionats amb la preocupació per l’eficiència i el baix impacte mediambiental, s’ha inclòs un sistema per reciclar les aigües grises (és a dir, procedents de l’ús domèstic, el rentat d’utensilis o la higiene personal) que genera l’hotel W i fer-les servir per regar les plantes presents en el nou espai.

En paraules del director general de Nova Bocana, Javier Casado es tractava de fer tots els possibles perquè aquesta nova contribució a la façana marítima tingués “un impacte positiu sobre la ciutat”. De tornar, en definitiva, “a Barcelona i els seus habitants al menys una part de tot allò que ens donen”.