_
_
_
_
COMUNICACIÓ
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Josep Cuní o la lliçó dels clàssics

Amb la mirada posada en la llibertat deontològica i la professionalitat metòdica dels seus referents nord-americans, ha fet i fa bon periodisme, amb rigor i amb valors

Jordi Amat
El periodista Josep Cuní als estudis de SER Barcelona.
El periodista Josep Cuní als estudis de SER Barcelona.Albert Garcia

A la dreta, els papers que va portant l’equip. A l’esquerra, una tassa del programa, la peça de fruita per menjar a mig matí i la pila de diaris que consultarà si li cal buscar un detall. Mira el responsable de control, demana pels anuncis que queden en aquella hora, “Gisela, hora i pregunta”, sobre la marxa reorganitza els minuts següents i, a la vegada, manté la concentració per fer l’entrevista al convidat. Mentrestant, els opinadors esperem habituats a un espectacle que sembla normal, però que no ho és. I aleshores passa. La conversa amb el polític de torn anava com estava previst, però ell ha intuït que aquella expressió d’aquella resposta li permetrà estirar el fil que porta cap a una informació, cap a l’expressió del dubte que trenca amb el guió, cap a la contradicció que el periodisme ha de gosar evidenciar. L’entrevistat mira el seu cap de premsa. Els han pillat.

És Josep Cuní. Així treballa l’home que els últims anys se l’ha pogut veure caminant a última hora de la matinada pel passeig de Gràcia en direcció cap el carrer Casp. Un dia, un altre, un altre dia. Puja al despatx, treballa amb l’equip, baixa a l’estudi -el seu hàbitat natural- i aleshores passa. És un animal del directe i contemplar-ho ha estat com assistir a la classe magistral rutinària d’un clàssic que es resisteix a ser contemplat com a tal. Perquè fins al darrer dia, fins al darrer programa, Cuní sobretot ha volgut ser reconegut com allò que és i ha volgut ser: un gran periodista en acció.

El novembre passat es van celebrar unes jornades sobre el cànon del nostre periodisme. Per inèrcia professoral les disquisicions dels que hi vam participar viraven cap a l’època dels grans escriptors de diari, la de les figures que han saltat de les hemeroteques a les històries de la literatura. Però allò més pertinent, de fet, hauria estat reflexionar sobre aquest cànon, no des de la literatura, sinó des del punt de partida d’una professió cívicament necessària ahir i avui: la feina de la recerca i transmissió d’informació bona i contrastada.

Per obtenir informació de qualitat hi ha d’haver llibertat i per això la democràcia és condició necessària perquè hi hagi bon periodisme. Aquí, Cuní. Des de la seva responsabilitat a la primera Catalunya Ràdio, quan ja acumulava anys de feina, i fins la darrera temporada al matinal de la Ser, Josep Cuní ha volgut informar amb qualitat. A l’endemig ho va fer a altres ràdios o a la televisió. Als matins a TV3 i a les nits a 8TV en un programa que va ser clau pel país durant una etapa crítica. Sempre amb independència professional, potser massa; sempre amb exigència amb ell mateix i amb els seus, a vegades desbordant. Amb la mirada posada en la llibertat deontològica i la professionalitat metòdica dels seus referents nord-americans, Cuní ha fet i fa bon periodisme. Amb rigor i amb valors. Un periodista canònic? Sí, un clàssic viu. I moltes gràcies!

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jordi Amat
Filólogo y escritor. Ha estudiado la reconstrucción de la cultura democrática catalana y española. Sus últimos libros son la novela 'El hijo del chófer' y la biografía 'Vencer el miedo. Vida de Gabriel Ferrater' (Tusquets). Escribe en la sección de 'Opinión' y coordina 'Babelia', el suplemento cultural de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_