Pluja de milions per al castellà

Deu ser que estàvem embrancats en el seguiment dels primers compassos de la guerra a Ucraïna que no vam sentir passar el corró per damunt dels nostres caps. Sí, un corró gegant, granític, piconador ens passava per damunt a tots els espanyols, especialment a aquells que fem anar altres llengües, i que en el conjunt de la població, sigui en habilitats actives o passives, arriba al 40%. Espanya no només deixa passar tots els trens que li permetrien dispensar una política realment respectuosa amb la diversitat lingüística, sinó que sembla obstinada a agafar tots els trens que circulin en sentit contrari. I alerta, que fins i tot aquest cop el tren ve d’Europa.

L’1 de març el consell de ministres va aprovar el Proyecto Estratégico para la Recuperación ‘Nueva economía de la lengua’, a través del qual es preveu una inversió —agafeu-vos a la taula— de 1.100 milions d’euros a favor del castellà per mitjà dels fons europeus. Ni més ni menys que una lluvia de millones que cauran a raig en els principals àmbits d’activitat econòmica relacionats amb la llengua, des de la intel·ligència artificial a la difusió de la ciència; des de l’aprenentatge de l’idioma al desenvolupament de l’audiovisual i els videojocs. Si algú es vol entretenir a saber de què va la cosa, el pressupost previst és fàcil de consultar per internet. Es projecta la creació d’un corpus lingüístic per 93 milions; un observatori de la llengua per 4 (¿no n’hi ha prou amb la RAE o amb els diversos departaments universitaris per fer d’observatori?); es destinaran 169 milions a impulsar la IA en espanyol; i fins a 346 milions aniran a parar a l’acció educativa exterior en castellà. Per a qui vulgui fer comparacions odioses, es destinarà pràcticament el mateix pressupost a digitalitzar l’Instituto Cervantes (38 milions) que el que disposa la Generalitat per a tota la política lingüística del català.

La inversió és tan bèstia que es desenvolupa en cinc eixos i un total de catorze anomenats projectes tractors, que amb el nom ja és ben clar què persegueixen: arrossegar sectors sencers d’activitat cap a una sola llengua, la que no solament té els beneficis d’un mercat planetari, sinó també el favor d’un estat que, per molt que es proclami sensible a les altres llengües d’Espanya, és perfectament conscient d’on ha de posar els diners. En aquest sentit, hom no sap com interpretar la nota de premsa del web del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia del govern, que després de consignar la partida esmentada dels 1.100 milions, ens llega les engrunes a la resta de llengües i ens diu que plou: “Cabe destacar que dentro del presupuesto y como reflejo de la voluntad integradora y plurilingüe del PERTE, al menos 30 millones se destinarán en exclusiva a apoyar proyectos en lenguas cooficiales”. Val a dir que els responsables de la política lingüística dels territoris de parla catalana ja han posat el crit al cel davant el galdós panorama de repartir-se el 2,7% del pressupost amb els col·legues bascos i gallecs.

És en aquest context que agafa tot el sentit una notícia publicada només una setmana després a Nació Digital. Segons sembla, el govern central està disposat a tirar endavant el reconeixement i protecció de la llengua en el marc de la taula de diàleg amb la Generalitat com a mostra de respecte a la singularitat catalana i com a gest de confiança per fer avançar la negociació. Si s’arriba a produir serà un gest carregat de simbolisme que totes dues parts voldran vendre com una victòria, ens diran un cop més que el català està blindat i que això és gràcies al govern més progressista de la història. Però s’estarà obviant que una banda de la taula té recursos de foment de la llengua pràcticament il·limitats i que possiblement pot assumir els costos mediàtics de fer gestos simbòlics perquè és conscient que els desequilibris lingüístics, avui, són fruit més aviat de processos d’ordre socioeconòmic que no pas politicojurídic. I de tots els gestos possibles continuem anhelant l’oficialitat europea. Potser algun dia assolirem el reconeixement a Europa, però mentrestant Europa estarà finançant a doll el corró del monolingüisme.