“Si l’Espai Barça no va, hi haurà devaluació esportiva”

A la pàgina 140 d’un llibre escrit fa gairebé un any, Futbol i negoci (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), ja es deia que el director general del FC Barcelona, Ferran Reverter, dimitiria ràpid, com va fer el proppassat 8 de febrer. Bé, no ho diu amb noms i cognoms perquè l’executiu només feia sis mesos que duia les regnes gerencials del club, però sí per què ho ha fet: la ingerència dels membres de la junta de torn en el dia a dia de la gestió d’uns ens esportius que cada cop més han de ser com multinacionals, i que demana altres criteris que no la fília i la fòbia a tal directiu o jugador, o si es va perdre o guanyar el diumenge.

“No té mèrit, és un fenomen que es repeteix”, rebaixa els seus dots d’endeví Marc Menchén (l’Hospitalet de Llobregat, 1987), creador de la plataforma 2Playbook sobre la indústria del món de l’esport d’elit. “El Barça no està gaire professionalitzat: la gent de talent fuig de clubs com el blaugrana perquè tem la inestabilitat, hi ha molta tensió, estàs sobreexposat perquè es filtra tot el que fas i l'intervencionisme dels elegits pel poble és terrible", resumeix amb certa acidesa. Les xifres l’avalen: el Barça ha tingut quatre directors generals en deu anys. I això, defensa, no pot ser bo quan tens un repte com l’Espai Barça, un projecte que requerirà la gestió d’un préstec de 1.500 milions d’euros i marcarà durant tres dècades i mitja el futur de l’entitat, d’alguna manera com va fer la construcció del Camp de les Corts ara fa un segle o el Camp Nou el 1957.

Pregunta. Llegint el seu llibre, l’Espai Barça va tard en relació amb els grans clubs del món…

Resposta. Sí, amb força retard, si bé no tot és culpa del club amb els canvis i dubtes: també hi ha una lentitud de tramitacions urbanístiques i polítiques... Es va perdent pistonada perquè no s’ha de pensar en un mercat local: un espai així no és només per als dies de partit, sinó per generar ingressos entre setmana: des d’una final de la Champions a un concert dels Rolling Stones.

P. Què li falta al projecte?

R. No sé sap encara ben bé què hi haurà del tot, però clarament manca més espai d’aparcaments i veure com quedarà la part de centre comercial i els córners de marques, on per protegir el comerç local sembla que hi haurà moltes limitacions; a veure també com es plasma i on va l’espai del gaming center, amb els e-sports.

P. El projecte preveu ampliar l’estadi amb més localitats. En casos així, no ho ha fet gairebé ningú. Té sentit quan cada cop més el futbol és un espectacle audiovisual?

R. L’ampliació és culpa del soci del Barça, amb una política que fa que no vagi al camp, però que tampoc allibera el seient; és l’únic marge que té el club per disposar d’entrades per aconseguir ingressos extres. Si no, no ho farien: la tendència és que cada cop siguin més petits perquè el futbol tendirà més encara a consumir-se des de casa.

P. Quan el 1922 el Barça fa el gegantí Camp de les Corts, tenia un equip guanyador amb Alcántara, Samitier i Zamora; el 1957, el Camp Nou el construeix Kubala. Ara farà l’Espai Barça sense Messi, però amb el que costarà es podrien fitxar cinc Haaland… Cal un jugador superestrella per fer d’ham que ajudi al projecte?

R. Ara no és un factor tan diferencial com llavors; no, el projecte ja no es pot supeditar a un jugador. Cal canviar la mentalitat: crec que el futbol ha tocat sostre en la captació d’afeccionats en el mercat local i l’Espai Barça no és sols futbol, el 50% és explotació d’una oferta en dies de no partit. El 80% dels turistes que venen a Barcelona tenen decidit que aniran al Camp Nou independentment de si hi és Messi o no, com a pack del seu recorregut per la ciutat.

“El Barça s’està gestionant com una agrupació escolta i això és una indústria que no espera”

P. No cal Haaland, doncs?

R. No és una condició sine qua non… però hi ajudaria. Mbappé ho farà, i molt, amb el nou complex del Bernabéu. Ara, caldria buscar un jugador-bandera pel curt termini, fins que l’Espai Barça arrenqui bé. Un Haaland no és indispensable per a un concert… Vaja, és l'únic sentit que li veig al fet que Spotify s’hagi vinculat al Barça: experiències musicals lligades a grans concerts.

P. Fins el 1966, el Barça gairebé fa fallida pels números del Camp Nou. Hi ha perill que una mala gestió de l’Espai Barça deixi la propietat del club a Goldman Sachs?

R. Entitats com Goldman Sachs volen cobrar els crèdits, no gestionar negocis; si l’Espai Barça no va, si el club no sap generar ingressos nous amb el projecte, haurà de baixar marxes perquè no podrà fitxar per tornar el préstec i la devaluació esportiva serà bestial. L’Espai Barça no pot hipotecar la inversió esportiva; això, el Reial Madrid ho té clar: ha cedit l’explotació del complex a una societat anònima que li garanteix 400 milions d’euros els primers anys d’arrencada; el Barça seguirà un model semblant, espero, perquè una mala gestió de l’Espai Barça el pot ensorrar dècades esportivament.

P. La crisi de director general és símptoma de la crisi de model de governança del Barça? Està el club prou professionalitzat per afrontar els reptes del futbol del segle XXI?

R. La governança del Barça, directament, no s’aborda en un context d’un país tan naïf com és Catalunya. El Barça és una agrupació escolta i se segueix gestionant com a tal; el gran problema és que la del futbol és una indústria que no espera, i en 10 o 15 anys això et pot portar a una irrellevància esportiva molt difícil d’aixecar…

P. L’estructura i la idiosincràsia del club, amb socis i assemblees, és prou estable pel que requereixen els temps que dibuixa vostè?

R. Ni és estable ni, el que és pitjor, és eficaç per fiscalitzar; als socis els ha faltat contundència per posar fi a determinades coses, com l’espiral salarial dels jugadors… Una assemblea, d’altra banda, no té la capacitat tècnica ni intel·lectual per afrontar la gestió d’una indústria avui milmilionària… S’hauria de deixar fer als directius professionals.

P. Despotisme il·lustrat?

R. Soc partidari que la gent, la propietat, ha de saber; la democrà-cia per a tot aquí no va: no es pot decidir segons el resultat del cap de setmana o segons si el president et cau millor o pitjor.

“Caldria un crac per al curt termini. Però un Haaland no és vital per a un concert”

P. En aquest context, s'ha de deslocalitzar i descatalanitzar el Barça? Es pot ser un club catalanista i, alhora, una multinacional del futbol?

R. El Barça ha de saber adaptar els seus valors: jo puc transmetre a la filla un seguit de valors cristians sense haver d’anar a missa cada diumenge; per la via de la fundació, en la primera etapa de Joan Laporta, semblava que això s’entenia... Sobre la catalanitat, ser català no crec que els afecti massa a l’Índia; si et tanca portes és, en tot cas, a l’Estat espanyol, però aquí és relativament preocupant, perquè econòmicament no és el teu gran mercat.