La Central, una llibreria ‘de premi’ als seus 25 anys

La feina d’un llibreter és “descobrir autors i obres, i destacar-los” entre la miríada dels que es publiquen, i més a Espanya. O així entenen l’ofici Antonio Ramírez i Marta Ramoneda, que el 6 de març de 1996 van crear La Central entre auguris nefands per apostar per un món de llibres i de paper que semblava que desapareixia. En canvi, avui és model d’una tipologia de llibreries que enveja mig Europa. Per celebrar aquest quart de segle se’ls ha acudit convocar un premi literari, La Central 25. Però també diferent, com ells, esclar: hi poden aspirar originals de narrativa o assaig; han de ser curts (no han de sobrepassar les 50.000 paraules) i el jurat serà format per... editors de somni.

Sandra Ollo (Acantilado / Quaderns Crema), Sílvia Sesé (Anagrama), Rebeca González (Blackie Books), Luis Solano (Libros del Asteroide); Carlo Feltrinelli (president de Giangiacomo Feltrinelli Editore) i Santiago Tobón (Sexto Piso), junt amb tres membres de l’equip de la llibreria, conformen una espècie de dream team d’editors per jutjar les obres que optin al premi en la seva convocatòria en castellà. Els que es decideixin a fer-ho en català tampoc es podran queixar: Isabel Obiols (Anagrama), Montse Ingla i Antoni Munné (Arcàdia), Monika Zgustová (Galaxia Gutenberg), Aniol Rafel (Edicions del Periscopi), Laura Huerga (Raig Verd) i, de nou, tres membres més de la casa, entre ells Ramoneda.

Com a succedani del somni de ser editor de Ramírez –de moment encara no satisfet, malgrat un parell d’intents des de la mateixa llibreria–, els premiats (que rebran 4.000 euros per categoria) seran editats per la mateixa La Central, en una tirada de 1.500 exemplars que es vendrà només a les cinc botigues (tres a Barcelona, dos a Madrid) que avui componen la cadena (en van arribar a ser set). Però les obres quedaran posteriorment lliures de drets per poder ser publicades per qualsevol editorial, amb preferència inicial per als segells que componen els jurats.

“De moment, el premi serà de convocatòria única, però no descartem que tingui continuïtat”, afirma Ramírez, optimista després de comprovar que, en amainar la pandèmia, “sembla que hi ha una fornada de nous lectors que s’està consolidant, joves que han incorporat la llibreria en la seva pràctica de lleure”. És un dels molts canvis que ha experimentat l’ofici al llarg d’aquest quart de segle, quan van sortir en un context de tenalla en el qual semblava que només es podia ser un megacentre de lleure del tipus FNAC o una llibreria molt especialitzada. “Ens deien que estàvem bojos, que el paper es moria, un discurs públic que afectava fins i tot els bancs, que no et volien concedir crèdits per obrir una llibreria”, recorda.

Botigues físiques i soci italià

A aquest caldo de cultiu, dominant entre finals dels anys 90 i fins a finals dels 2000, va seguir el del suposat imperi del digital a partir dels e-books, les tauletes i lectors electrònics i del final de les llibreries físiques davant l’avenç del comerç en línia. La resposta de La Central sempre va ser just la contrària: el petit local del carrer Mallorca es va ampliar amb un pis superior (1998) i tot seguit es va inaugurar La Central del Raval a l’antiga Capella de la Misericòrdia del carrer Elisabets (850 metres quadrats, el 2003); la primera botiga a Madrid arran de l’ampliació del Reina Sofia (2005); la ubicada al Museu d’Història de Barcelona (2008) i La Central de Callao a Madrid (12.000 metres quadrats, 2012). En aquesta consolidació no és aliena l’entrada, el 2011, de capital del segell italià Feltrinelli, avui el soci de referència amb la meitat de les accions d’una particular pime que compta amb uns 75 treballadors.

En totes bull l’activitat dels cursos culturals i de lectura que promou L’Acadèmia de la Central, que d’una tacada genera públic i clients. “Ningú no concep avui una llibreria sense activitats, un lloc on només es venguin llibres; però això fa 25 anys calia provar-ho; és un altre dels grans canvis”, cita Ramírez. I amb tot això, però en especial la creació d’“un ambient en què el client senti els llibreters pròxims i còmplices”, creu que han ajudat en l’eclosió, en els últims anys, d’“una vintena de llibreries independents que van més enllà de la pura venda, amb un encant i una personalitat singulars i de les quals Barcelona hauria de sentir-se molt orgullosa, perquè aquí ja en són el 40% i a Itàlia pràcticament ni n’hi ha i a Anglaterra amb prou feines suposen el 3%”, assegura per comparar.

“Ningú no busca avui dia llibreries gegantines, amb 60.000 referències, i en canvi sí les que tinguin alguna particularitat, un caràcter, on els llibres són escollits per gent que llegeix i que és capaç de dialogar amb el client i tenir una base de relacions humanes. Hi ha una altra manera de comprar llibres”. És el revers del model que promou el gegant del comerç electrònic Amazonque es va acostant, de mitjana, a ser el canal per on passen el 25% dels llibres que es venen a Espanya. “Fa dos anys, les nostres vendes on line no arribaven a l’1%, però és que ara són amb prou feines entre el 4 i el 5%, per a nosaltres és una cosa complementària”, exposa Ramírez, no sense cert orgull. “No hem fet grans inversions en això, en canvi sí a les botigues físiques: en el meu pols amb Amazon, la meva batalla era aconseguir l’espai del jardí”, diu assenyalant el que llueix avui La Central del Raval. Llibreries, com els seus fundadors, de caràcter.