El vol imparable dels drons

Les enciclopèdies que més explicacions donen a l’hora de definir un dron parlen d’una aeronau no tripulada dirigida remotament o que obeeix un programa informàtic. Hi ha una majoritària coincidència a fixar el bombardeig de Venècia, l’agost de 1849 per part de les tropes austro-hongareses que assetjaven la ciutat, com la data inaugural de la seva història tot i que va tractar-se del llançament d’un parell de centenars de globus carregats amb explosius. No tots van arribar. Un sobtat canvi en la direcció del vent va fer que més d’un d’aquests enginys...tornés a casa. Una tornada molt preocupant (per als austro-hongaresos). En tot cas, es tracta d’una història fonamentalment militar amb màquines voladores, semblants als avions i els torpedes, que, de manera principal, es dediquen a l’espionatge i el bombardeig.

Però la idea popular sobre què és un dron és molt més jove. La paraula va entrar al diccionari de la Real Academia de la Lengua a l’edició de 2014. I el 2015, “dron” era proclamat neologisme català de l’any a l’enquesta que organitzen la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans. Per molts de nosaltres, un dron és un bitxo mecànic que pot recordar una gran aranya, lleuger, àgil, pilotat des de lluny. La primera aproximació és lúdica. De fet, se’n troben a botigues de joguines, d’aeromodelisme, de fotografia... Fins i tot, ignorem la seva nomenclatura: quadcòpter, hexacòpter, octocòpter, segons tingui quatre, sis o vuit rotors. Però hi topem cada cop més i amb feines de més envergadura.

Cada dia tenim l’escena de les boques del volcà de La Palma, d’una impensable proximitat. A les sèries i a les pel·lícules ja resulten banals les imatges zenitals de cuitats i carreteres. Fa poc, els diaris portaven que a Toronto s’havien fet servir per primera vegada en el transport d’uns pulmons per a un transplantament. El viatge entre els dos hospitals va trigar sis minuts, però la preparació d’un contenidor lleuger capaç de protegir el paquet de qualsevol agressió va costar 18 mesos. Aquest estiu, Aerocámaras va oferir un servei de delivery gastronòmic al port d’Eivissa. Els seus drons portaven la comanda del restaurant a l’embarcació. No hi hagut manera que l’empresa m’expliqués el resultat de l’experiència. Ho vaig intentar tres setmanes fins que els vaig veure molt enfeinats atenent tota la premsa perquè anaven a salvar amb drons uns gossos rodejats de lava a La Palma. Finalment no ho van fer ells. Es van anticipar uns clandestins caminants sobre la colada volcànica! Open Arms ha fet servir drons en les seves operacions de rescat marítim. Cada cop més s’usen en l’agricultura per la fumigació, control de cultius, combats de plagues. En una inèdita modalitat de pirotècnia, aquest any, un eixam de 3.281 drons amb bombetes led van construir al cel de Xangai una espectacular coreografia de llum... La llista d’aplicacions i usos és interminable.

Una de les persones que m’ha posat al dia sobre el món dels drons ha estat Jordi López (40 anys, Maçanet de Cabrenys). És pilot i treballa la filmació. Pot fer des d’un casament a un anunci turístic o un documental sobre una indústria. Una de les seves especialitats són els interiors. Les immobiliàries que volen mostrar al seu web els racons d’una casa, els museus que desitgen una presentació virtual de la seva col·lecció... tenen una nova eina per fer-ho sense que calgui un operador carregant una steadycam. “Són càmeres petites d’uns 37 grams però que donen una resolució de 4k i 60 frames per segon”. Tot va començar, quan tenia 32 anys, com una afició. “Els amics que ens interessàvem pels drons érem com una comunitat. Fèiem quedades, pic-nics i muntàvem una cursa amb anells de porexpan”. López va arribar a participar en curses més formals i organitzades, però no va persistir-hi. “És un món molt tècnic que demana molta dedicació. Els drons de curses són bales amb motors que poden anar a 35.000 revolucions per minut. Els jugadors practiquen en simuladors, preparen la seva màquina, en solden les peces, programen a l’ordinador els seus paràmetres. Són configuracions que es poden copiar a Internet. Si vols competir, hi has de dedicar moltes hores”. Un dels episodis més explicat quan es vol donar una idea del creixement accelerat, supersònic, de les curses té un nom: Luke Bannister, un nano que l’any 2016 va guanyar el World Drone Prix a Dubai amb un primer premi de 235.000 euros. De totes maneres, també hi ha debilitats en aquesta història. No sembla que les curses tinguin un gran atractiu televisiu. He vist alguna retransmissió i contemplar, des de la càmera del dron, com es menja el circuit a una velocitat increïble...fatiga després d’uns quants minuts i unes quantes voltes. Hi ha monotonia. López admet el ràpid creixement de les curses, “però pot resultar una bombolla que esclati. No hi veig el futur esportiu”.

 López té molt clar que els drons no són una joguina i és favorable a una regulació exigent en funció de factors com l’envergadura de la nau, el risc de les maniobres (per sobre dels 120 metres d’altura o volant per damunt d’aglomeracions de persones) o si es té, o no, visió directa de la nau durant el vol. Són màquines, recorda, que poden anar a 290 quilòmetres per hora. De fet, la Unió Europea comença aquest any a aplicar un renovat reglament de seguretat que contempla des de la instrucció dels pilots, al registre de nous operadors i les característiques tècniques de les naus. Ell es va treure el títol de pilot per a drons de menys de 25 kg l’any 2014. “Solament hi havia un parell d’escoles autoritzades a Madrid i Barcelona. Llavors, l’autonomia de vol era de cinc a vuit minuts. Ara, en el món de la filmació, l’estàndard és d’uns 30-40 minuts”, però un dron híbrid de la valenciana Quaternium va superar, fa un any, les 10 hores. I els experts estan convençuts que, gràcies als drons, de totes mides, el paisatge aeronàutic d’aquí a cinc anys haurà fet un tomb que amb prou feines imaginem. Un vol imparable.