El teatre internacional torna al Temporada Alta

“La carn cuinada per al funeral va ser un bon entremès per al casament”. L'àcida frase de Hamlet al primer acte de la seva tragèdia, i que no deixa de constatar un cert pragmatisme, l'ha parafrasejat amb humor negre shakespearià el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, en la presentació dijous del festival, que arriba a la seva 30a edició (del 8 d'octubre al 3 de desembre) provant d'estroncar les ferides culturals de la pandèmia, mirar cap endavant i aprofitar totes les possibilitats de la conjuntura actual. Amb aforaments de moment encara al 70 %, això sí. “Va com va”, ha dit Sunyer, “veurem sobre la marxa si s'augmenten els aforaments; el que hi ha ara és aquest percentatge, amb butaques buides entre cada grup de compra. Si s’augmentés al 100 %, les alliberaríem. Però no abaixem la guàrdia: segueixen totes les mesures, gel i màscares obligatòries”.

Malgrat tot, el festival, que posa a la venda 39.087 entrades per a les 152 funcions previstes, confia a arribar aquesta edició al milió d'espectadors acumulats des de la primera, el 1992.

El Temporada Alta, el festival de tardor de Catalunya que es desenvolupa essencialment a Girona i Salt, ofereix una programació “molt potent”, ha destacat Sunyer, amb 106 espectacles (més gairebé quaranta més “a distància”, en format digital) i l'especial atractiu del fet que “torna el teatre internacional” després de les restriccions que la pandèmia ha obligat. En total, seran 15 espectacles de 14 països diferents i firmats per alguns dels grans noms de l'escena mundial. Sunyer ha esmentat Alan Platel i el seu grup Les ballets C de la B amb la revisió deu anys després del seu cèlebre espectacle sobre els transsexuals, Gardenia, avui més d'actualitat que mai; Guy Cassiers, amb una obra, Antigone in Molenbeck+Tiresias, que actualitza ambdós mites, Christopher Marthaler (Aucune idée) i Christiane Jatahy, que proposa una relectura teatral de Dogville de Lars von Trier.

El festival s'inaugurarà amb un L'oncle Vània, de Txékhov, posat en escena per un altre indispensable del panorama internacional, Oskaras Korsunovas, que dirigirà actors catalans com Julio Manrique, Lluís Marco o Carme Sansa. Sunyer ha assenyalat també la presència d'un altre dels grans, Romeo Castellucci, que estrenarà una obra, Bros, sobre el sentit de la policia, també amb actors catalans i voluntaris locals, i la de Victoria Thierrée Chaplin, amb Bells & spells, “de gran poètica visual”.

Angèlica Liddell, amb Terebrante, i La Veronal són dos noms més que Sunyer ha ressaltat. Moltes més coses interessantíssimes: un espectacle de petit format, però enorme interès d'Àlex Rigola sobre Ofèlia, en què grups de 25 espectadors podran submergir-se (mai millor dit) al món d'un dels personatges menys compresos —i alhora més desafortunats, però també més fascinants— de Shakespeare. Una obra de Josep Maria Miró que dirigirà Xavier Albertí amb Pere Arquillué de protagonista (El cos més bonic que s'haura trobat mai en aquest lloc). Un Final de partida, de Beckett, amb Jordi Boixaderas en el seu retorn als escenaris i Jordi Bosch, dirigits per Sergi Belbel. Les irresponsables, de Javier Daulte, dirigida per Sílvia Munt. La morbositat després de la polèmica a Badalona de l'estrena d'El gran comediant de Joel Joan... Noms importants de la música també en la programació: Gilberto Gil, Ara Malikian, Rigoberta Bandini (una picada d'ullet a Rigola?)…

60 espectacles d'autoria catalana

Salvador Sunyer ha emfatitzat la importància al Temporada Alta de les coproduccions, un dels grans paquets de la programació, “26, l'any que més del festival”. I ha subratllat que el propòsit del festival és que l'escena del país “torni a respirar” i ho faci “juntament amb la de fora” després de les dures etapes de la pandèmia. Sunyer ha ressaltat també el suport del festival a la creació catalana —60 dels espectacles, va comptabilitzar, són d'autoria catalana—. Al Temporada Alta, així mateix, hi haurà activitats com la reunió de la Xarxa Internacional per a les Arts Escèniques Contemporànies, la tradicional trobada de programadors i el combat de dramaturgs, i diferents iniciatives d'impuls del teatre entre els joves, en la línia de l'objectiu de reduir la mitjana d'edat del públic, que està sobre els 40 anys.