Les 3.500 terrasses noves o ampliades per la pandèmia a Barcelona seran definitives

Les 3.500 terrasses noves o ampliades durant la pandèmia com una manera d'ajudar els restauradors en una situació de greu crisi seran definitives, de manera que se sumaran a les més de 6.000 que ja tenia Barcelona abans de la covid. Jaume Collboni, primer tinent d'alcalde de Barcelona, i Montserrat Ballarín, regidora de Comerç, han explicat que el criteri general és mantenir totes les ampliacions encara que, han assenyalat, s'ha d'abordar ara com serà la seva imatge definitiva.

Si abans de la pandèmia les terrasses dels bars i restaurants ocupaven 59.000 metres quadrats de superfície a Barcelona, amb la permanència de les noves i les ampliacions seran 23.000 més. Dues de cada tres, aproximadament, han guanyat metres i les noves han proliferat, especialment, a les calçades, restant espai als vehicles. La decisió d'obrir l'aixeta de les terrasses, després d'una tendència més aviat restrictiva del govern d'Ada Colau, es va prendre la primavera passada, just al final de l'estat d'alarma i en aquell moment es va adoptar com una mesura provisional per donar suport al sector.

“Aquest esforç ha servit per salvar 2.000 llocs de treball”, ha explicat aquest dimarts Collboni, que ha insistit que la decisió té molt a veure amb el fet que és un sector “clau” per a la reactivació econòmica de la ciutat. Els 9.000 bars i restaurants de Barcelona donen feina a unes 70.000 persones, de les quals 11.000 encara estan en situació d'ERTO o a l'atur, segons ha puntualitzat Ballarín. És a dir, que el 15% dels treballadors de la restauració no s'han incorporat encara als seus llocs de treball o bé pel tancament definitiu de restaurants i bars –una xifra que el gremi de restauració situa entre el 20% i el 25% dels negocis– o perquè encara hi ha tancats més de 200 hotels de la capital catalana, molts dels quals tenen servei de restauració.

Sense l'actualització de les xifres de les terrasses, al desembre l'Ajuntament va informar que de les 3.129 terrasses que havia autoritzat, gairebé 1.300 es van col·locar a les calçades i 40 van combinar la calçada i les voreres. Sobre la vorera se'n van ampliar prop de 1.800. En conjunt, van restar 23.000 metres quadrats a espai que abans ocupaven els cotxes.

“Ara hem d'estudiar quin és el model definitiu i veure cas per cas si cal”, ha apuntat Collboni després que li preguntessin sobre les queixes formulades per veïns d'alguns carrers, com Enric Granados, per la pressió de les terrasses a l'espai públic. A moltes places, l'espai que ocupaven les terrasses s'ha duplicat, de manera que la superfície lliure per estar-s'hi o passejar ha minvat significativament. Hi ha districtes, com el de Ciutat Vella o el de Gràcia, on les terrasses noves han estat poques, segons les queixes dels restauradors. “Algunes es van posar sense permís i amb el districte fent els ulls grossos, però ara estan passant els inspectors”, precisa un operador de restauració del Born.

La idea del govern municipal és que la mesura de mantenir més terrasses –a més de la rebaixa de les taxes un 75%– ha d'ajudar a la recuperació d'un dels sectors, el de la gastronomia, que és un dels punts “forts” de Barcelona. Amb aquesta finalitat, i a l'espera de l'arribada del turisme, l'Ajuntament i el Gremi de Restauradors han llançat una campanya de promoció de bars i restaurants per incentivar el retorn a aquests establiments.

Amb el lema “Barcelona, guarda’m lloc”, l'actor David Verdaguer fa una crida, implicant una cadira fins a arribar a una terrassa, als ciutadans a tornar a les terrasses “per trobar-se, per tocar-se”, ha explicat en la presentació de la campanya, que es difondrà digitalment, en mitjans de comunicació i en la cartelleria del Consistori i que ha suposat una inversió de 300.000 euros. “No podia estar més d'acord amb aquesta campanya, perquè la meva oficina és als bars”, ha fet broma Verdaguer.

Un espot publicitari en el qual apareixen, a més de Verdaguer, altres cares conegudes, com Melani Olivares, Yolanda Ramos i David Solans, i uns extres molt reconeixibles, entre els quals hi ha els exalcaldes de Barcelona Joan Clos i Xavier Trias i regidors de tots els partits polítics de diferents etapes.