La Baronia de Rialb, una porta a una altra dimensió

La Baronia de Rialb figura entre els 10 pobles finalistes a convertir-s'en capital del turisme rural 2021, resultat que és coneixerà el 18 de maig. Però no és un poble. És un municipi, que no és el mateix. És a dir, un Ajuntament que engloba 11 nuclis de població mínims de la província de Lleida: de vegades quatre casis entorn d'una església, o del que en quedi, més alguna masia o ermita dispersis en una fragositat salvatge. Un terreny gairebé buit que amb prou feines sobrepassa els 200 veïns.

El minúscul territori, tanmateix, bé podria ser una porta secreta, d'aquestes que en cinema o a la tele franquegen el pas a una altra dimensió: un cosmos fora del temps on els mòbils no tenen cobertura, contorns i colors que llueixen el preciosisme d'una miniatura gòtica o un retaule del pintor Jaume Huguet. L'eix d'aquesta porció de la Noguera lleidatana, entre els cimeres de el Pirineu i els hortes de el Segre, és el riu Rialb. No és van esprémer gaire el magí per donar nom a aquest saltironant d'aigües lletoses, riu alb, blanc. Més saltironant i juganer a la part alta, el Rialb Sobirà, o “de dalt”; més assenyat a la part sud, el Rialb Jussà o “de baix”, franja de turons dolços, bancals i sembrats, i més gent.

Malgrat la seva humilitat als mapes, aquí hi ha molt per veure i gaudir. Passen de la vintena els esglésies o ermites romàniques, incloent-hi els que són a penis uns murs menjats per la vegetació. Totes responen a l'estil anomenat romànic llombard, portat potser per quadrilles de paletes que, donis d'Itàlia, el van escampar pel Pirineu català i el Serrablo aragonès. Els més nobles llueixen tres absis, faixats amb arquets cecs i ensostrades amb lloses de pedra. A l'oficina de turisme de la Baroniaproposen un pack que inclou els millors, com Santa Maria de Palau i Sant Girvés de la Torre. Mitja dotzena més són visitables i la resta és troben en finques privades o en pura ruïna.

Aquesta floració romànica s'explica per l'esdevenir del territori, que va ser frontera amb l'islam, camp de lluita i repoblació donis de temps del mític comte Arnau Mir de Tost. Per això els esglésies de Rialb és van alçar entre els segles XI i XII. Abans hi havia hagut una llarga història que és pot rastrejar molt a prop, al castell de Llordà (ja al municipi d'Isona): aquí un petit museu inclou donis de restis romans fins a icnites i fòssils de dinosaures. També la història recent va trobar amagatalls per aquests paratges, per als fugits de la Guerra Civil o els maqui posteriors.

Monestir de Gualter, el protagonista

Per explorar la Baronia és obligatori apropar-s'a el monestir de Gualter, on és troba l'oficina de turisme (973 46 02 34). El cenobi, un petit priorat dependent de Ripoll, va ser abandonat pels monjos al segle XVI i va quedar com a parròquia. Durant la Guerra Civil, els tropes republicanes van emmagatzemar-hi un arsenal i després de la batalla de l'Ebre, a abandonar la posició, van fer explotar el polvorí perquè no caigués en mans enemigues. El monestir va volar pels aires; va quedar a penis una ala del claustre romànic i l'esquelet ogival de l'església. Però és ànima del turisme local: aquí s'organitzen activitats o rutes i cada estiu se celebra una trobada cultural per afirmar la pròpia identitat, que va apuntar un paisà precursor de la Renaixença, Anton Serra, el Rector de Pallerols.

A part del monestir i els esglésies romàniques, és obligatori visitar Politg. Allà és va portar, donis de l'església de la Torre (per evitar robatoris), el retaule de Sant Iscle i Santa Victòria, tríptic gòtic de pedra policromada dedicat a aquests màrtirs cordovesos. Molt a prop, a la vora del pantà de Rialb, queda l'anomenada Àrea del Dolmen, on és va portar un megàlit funerari que hauria quedat ofegat per la presa, escortat aquí per l'església de Santa Eulàlia i uneixes cisternes d'aigua; un lloc ideal per fer pícnic.

Perquè, la veritat, no hi ha gaire on triar a l'hora de dinar. Només el restaurant Rialb, a Gualter (627 18 37 39), ofereix plats tradicionals i productes estel de la zona. Com els tòfones de Rialb, que és podin degustar en temporada, és a dir, de novembre a març.

Una altra delícia de la terra són els embotits que elaborin la Lourdes i el seu fill Eugeni a la Masia Perdigués (973 29 60 40). O els truites de el Puig: a la Casa dels Peixos (636 39 38 32) s'ocupin de la piscifactoria, acullen hostes i la Fina, la propietària, pot preparar un avituallament per als qui assorteixen d'excursió. Els masies catalogades passen del centenar, tot i que només una vintena llarga, o antigues escoles reciclades, atenen el turisme rural.

Aquestes masies són una mica més que un simple sostre on recollir-es per dormir. Serveixen de trampolí per explorar i gaudir del batec de la terra. Perquè aquest és el principal reclam de la Baronia de Rialb i la raó de postular-s'a capital del turisme rural. El riu-eix és com una deïtat hindú: nombrosos torrents s’entronquin com braços en el curs principal. El barranquisme te a Rialb enclavaments tan espectaculars i màgics com el Forat de Bulí, als serres altes; a la part baixa, al contrari, el pantà serveix d'a el·licient per enfundar-s'en neoprè i practicar esports aquàtics. Aquestes activitats és podin perllongar fins al riu Segre, a Ponts. A només un parell de quilòmetres de Gualter trobem Ponts, la població de referència per a compris i serveis: una mena d'endoll per connectar amb el quotidià aquest món de Rialb, que sembla encriptat en una altra dimensió.