Junts limita el debat al Parlament

Per desgràcia no és una novetat que en alguns sectors de la nostra societat ⎯la catalana em refereixo⎯ només es toleri la diversitat d'opinió si coincideix amb el que aquest sector pensa. I no cal dir que la democràcia és això, senyors i senyores, respectar el vot fins i tot d'aquell que no vota el mateix que nosaltres i intentar, en la mesura del possible, que en les properes eleccions votin una altra cosa. No obstant això, sembla que de forma més evident des del passat 1 d'octubre del 2017 tenim exemples més que suficients que ens demostren que alguns dels nostres dirigents no opinen el mateix.

Anem a l'avui, perquè aquesta darrera setmana hem pogut viure al nostre Parlament l'enèsim exemple del que comento. El grup parlamentari del PSC planteja dues preguntes a la Cambra: Per què es va posar un vídeo de Les Tres Bessones per parlar de sexualitat a TV3 i quantes persones transgènere sol·liciten el trasllat a presons de dones i quantes a presons d'homes. O sigui, com és que emeten a TV3 un vídeo d'unes nenes parlant de sexe en horari adult i quants presos hi havia condemnats, amb quines condemnes i qui avaluava la pertinència del canvi de presó. I no cal dir que, com és preceptiu, quan van entrar les preguntes a la Mesa van rebre l'aprovació dels lletrats del Parlament, que hi van donar el vistiplau sense problemes.

Aturem-nos en una d'elles, perquè la de les presons ⎯biologia i ciència manen⎯ no necessita gaire explicació per aclarir-ne la pertinència. Anem, doncs, a Les Tres Bessones.

Comencem recordant que, com la majoria dels catalans, coneixem de sobres les il·lustracions de Roser Capdevila i sabem que les seves històries sempre s'adrecen a un públic infantil (per això ella mateixa va protestar perquè retiressin aquest vídeo de TV3), de manera que sorprèn que s'utilitzin per als adults. En concret, el vídeo al qual fan referència els socialistes mostra aquestes tres nenes ⎯d'uns vuit anys, diria⎯ parlant que en néixer les van sexar com si fossin pollastres: “Nena si té xona, nen si té penis”. Ni entraré a comentar el masclisme que suposa esmentar la vagina com a “xona” mentre que el penis es manté com a tal, faltaria més. Però el que em resulta inversemblant és que en horari adult s'utilitzin tres nenes per parlar de sexe ⎯després parlen de vagina, de masturbació…⎯ i, és clar, com aprofiten per colar el discurs del gènere. Què fan tres nenes petites parlant de sexe, de vagines i de masturbació en horari de prime time adult? Incitar a la pornografia infantil?

Doncs bé en un primer moment la Mesa del Parlament bloqueja "de paraula" les dues preguntes ⎯la de la presó i la de les explicacions per aquest vídeo⎯ recorrent a la gastada acusació de transfòbia. No és que des del Govern no coincideixin amb les crítiques suggerides en aquestes preguntes, és que no volien permetre ni tan sols que es preguntés, tot i que els lletrats de la Cambra ja s'havien pronunciat dient que no hi havia cap objecció legal a fer-les. Finalment, aquesta acusació no s'ha sostingut ni jurídicament ni administrativament i s'han vist obligats a acceptar-les.

Caram, doncs… no havíem quedat en la importància de la llibertat d'expressió i precisament des de l'1-O del 2017 seguim amb la canterella que a Catalunya Espanya no ens deixa expressar amb llibertat? És que els lletrats del Parlament no fan la seva feina lliurement que ha d'arribar Laura Borràs i esmenar-los la plana?

La veritat és que sorprenen, i molt, aquest tipus d'ordres, més pròpies de règims autoritaris que no pas de països democràtics de la Unió Europea. Tot plegat demostra que vivim en una societat abocada a l'infantilisme, amb una baixa tolerància a allò que no coincideix amb el que pensem i si el PSC planteja una pregunta la senyora Borràs ni tan sols permet que es tramiti.

Molt de dogma ⎯molt càlcul per aconseguir votants, tot i que sigui a costa dels menors d'edat⎯ i poca discussió política, que deixa clar ⎯a Catalunya ho sabem des de fa temps⎯ que la fe no admet controvèrsies, ara la transgenerista. El problema sorgeix quan les creences esdevenen llei. Quan les institucions comencen a convertir-se en una religió d'Estat. Llavors, tot es perverteix, cosa que, és clar, em fa pensar que potser no tots els polítics catalans són els millors representants de la nostra democràcia parlamentària.

Només em queda una última pregunta: La nostra democràcia és demòcrata?