Una punxada cada dos minuts

Amb la mà dreta sobre l'espatlla esquerra, marcant el lloc on l'acaben de punxar, i amb un somriure d'orella a orella, Edelmira Molina, de 66 anys, s'asseu en una cadira de la sala d'espera de l'auditori de la Farga de l'Hospitalet de Llobregat, reconvertit ara en punt de vacunació contra la covid. Molina es regira al seient i s'embolica amb la jaqueta entre riures. Està eufòrica. “Quines ganes tenia de vacunar-me perquè tot això s'acabi! Tinc ganes de viure, no d'anar amb por i patir”, explica vibrant. Amb la logística més rodada i ara que les vacunes arriben a un ritme més àgil, la campanya d'immunització ja ha agafat velocitat de creuer i les grans instal·lacions, com La Farga, guanyen terreny al porta a porta. Marta Pallarés, coordinadora del punt d'immunització al complex multiusos, explica: “El nombre de vacunats va en funció de les dosis que ens arriben cada setmana. Ara n'estem posant 500 al dia, però n'hem arribat a posar 2.500 per Setmana Santa i estem preparats per assumir-ne 6.000 al dia. Calculem que una infermera punxa un pacient cada dos minuts”. A Espanya s'han injectat més de 10 milions de dosis i un 22% de la població té almenys una punxada —el 8%, la pauta completa. Només divendres passat es van posar més de 350.000 dosis i molts dies se superen les 400.000, segons les dades de Sanitat.

Dijous al matí s'ha llevat fresca i la cua de la porta d'entrada de La Farga avança de pressa. En rigorosa fila índia, amb mascareta i distància social, desenes de persones passen per l'agulla de les infermeres desplaçades al punt de vacunació. Abans, els administratius primer i els auxiliars d'infermeria després verifiquen la cita i la identitat de l'usuari. Entre una cosa i l'altra, el recorregut, de sentit únic i delimitat per adhesius a terra, tot justs dura uns minuts: tres, des de la porta d'admissió fins a la punxada, i entre 10 i 15 a la sala d'espera per si la vacuna provoca algun efecte, com marejos o maldecaps. “Feia 15 dies que mirava a veure quan em donaven cita i ara estic com si mhagués tocat la loteria”, diu Molina.

“Quin vacuna em posaran?” és, segons les infermeres, la pregunta més recurrent dels usuaris abans de punxar-se. A La Farga estan injectant el fàrmac d'AstraZeneca —indicat per a persones de 60 a 69 anys— i les sanitàries admeten que el medicament genera suspicàcies. “La vacuna dolenta”, diu de tant en tant algun usuari. “No hi ha vacunes dolentes”, responen amb insistència les infermeres. Mitja Europa va aturar temporalment la vacunació amb aquest preparat mentre l'Agència Europea dels Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès) investigava un possible vincle d'aquesta immunització amb l'aparició de casos rars de trombes i la mala fama va començar a créixer entre la població. Finalment, l'EMA va resoldre que podia existir aquesta associació, però va concloure que el benefici superava els riscos. El mal, no obstant això, ja estava fet. “La gent té molta por i ve amb molts nervis. Part de la nostra feina és explicar-ho tot i calmar-los”, assenyala l'auxiliar Tania Sánchez.

Marga Centaño, de 67 anys, passa els 10 minuts de rigor després de rebre la vacuna asseguda a mitja fila a la sala d'espera amb una vintena de persones. Tenia poques ganes de vacunar-se, reconeix, però ho fa per ajudar a remuntar el seu sector laboral, argumenta. “Quan em vaig assabentar de tot això de les vacunes vaig dir que no em vacunaria, però jo soc representant d'artistes i, en vista que el meu entorn no treballa i no factura des de fa un any i mig, per col·laboració amb ells, ho faig”, apunta aquesta empresària, que té sota la seva ala grups musicals com Los Diablos. L'evidència científica disponible és obstinada, i per a les persones de més de 50 anys els beneficis de la vacuna són immensos: en el grup de més de 80 anys, les morts amb la vacuna es redueixen de 500 a 25 per cada 100.000 persones, i no s'espera ni un trombe en aquest grup.

Les infermeres coincideixen que, tot i que els usuaris arriben amb molts dubtes, al final tots acaben immunitzant-se. Aquest dijous, ni una persona va fallar a la cita a La Farga. Per una cosa o l'altra, vacunar-se compensa i cada punxada és una història. Com la de Francisco Martín, que des de l'estiu passat no ha vist la seva mare, de 91 anys, ni la seva família, que viuen a Huelva. O la de Salvador Ruiz, de 66 anys, que no veu el moment que obrin les fronteres per viatjar a Eivissa i estar amb el seu net, el Leo, que té poc més d'un any i que només ha vist una vegada: “De seguida que pugui, agafo l'avió i me n'hi vaig”, assenyala. Valentina Rivero, de 67, també vol retornar a aquesta vella normalitat, però la cita per vacunar-se no l'ha deixat dormir bé. Encara que més per les agulles que per la vacuna: “Odio les agulles. Veus aquest tros de xeringa i mors. Els tinc pànic, però aquesta pandèmia és un calvari i s'ha d'acabar ja”, assumeix.

El ritme de vacunació és frenètic a La Farga: les infermeres desenfunden la xeringa, retiren el preparat del vial i injecten la vacuna al braç. La feina és mecànica, però en aquests segons ha donat temps per als riures, el plor i l'emoció. Cada mà que punxa també té una història i la motxilla d'un any de pandèmia pesa molt. Elena Guerrero, de 49 anys, dobla torn per compaginar la seva feina en atenció primària amb la campanya de vacunació. Sap que “treu hores a la família”, però és una qüestió de “consciència”, diu. “Quan la gent em dona les gràcies, se'm posen els pèls de punta. En una residència que vam anar a vacunar al gener, ens van rebre plorant”, relata.

Per a Yamilet Nuviola participar en la campanya de vacunació transcendeix també l'àmbit professional. Aquesta infermera cubana de 50 anys va perdre la seva mare al febrer d'una malaltia aliena a la covid, però la pandèmia li va impedir viatjar i acomiadar-se'n. “Per a mi és més important encara posar fi a aquesta pandèmia i tornar a la vida d'abans. És gratificant que una persona que ve amb molta por, després de parlar amb ella, dedicar-li un temps i explicar-li que les vacunes són segures, decideixi vacunar-se”, explica. Pallarés resumeix que la campanya d'immunització ha estat “una il·lusió” per als sanitaris i ara que comença a agafar vol, assenyala, cada injecció és un pas endavant: “És veure que la covid té data final”.