Imitant Dinamarca

Dilluns passat, 12 d'abril, la portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Vilalta, va declarar en roda de premsa que no hi ha cap escull insalvable ("ni un") que pugui evitar el pacte de govern amb Junts per Catalunya. Pocs minuts després, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, va explicar en una altra roda de premsa que el seu partit tampoc no veu esculls d'aquesta categoria. Això és el que diuen a l'uníson les portaveus d'ambdues formacions, però vistes les dificultats per crear un acord, és inevitable pensar que en aquest assumpte hi deu haver escull enclòs.

En les primeres setmanes després de les eleccions el focus es va situar en l'estratègia independentista i, més concretament, en el paper que havia de tenir (o no) el Consell per la República en aquesta nova etapa del procés, una vegada superat el llindar –encara que sigui famèlicament– del 50% dels vots. Sense perjudici de la importància d'aquesta qüestió, potser el focus estava en el lloc equivocat i la veritat és que hi ha temes d'altra naturalesa que estan diferint més del compte la incorporació de JxCat a la proposta d'acord ja signada pels republicans amb la CUP.

Una de les coses més sorprenents de l'acord ERC-CUP és la "moratòria" de grans instal·lacions previstes pel Decret 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. Al seu dia, el decret va rebre el suport d'ERC, JxCat, PSC, Ciutadans i Comuns, però sembla que en el seu esforç per pactar amb els cupaires abans de fer-ho amb Junts, ERC s'ho ha pensat dues vegades, decisió que previsiblement ha irritat els seus prospectius socis de govern. El mateix dia 12, el conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, va oferir la seva contribució a les negociacions en forma d'article publicat a La Vanguardia (El futur energètic de Catalunya), en el qual recordava que amb el decret s'havia apostat per una implantació accelerada de projectes eòlics i fotovoltaics i deia amb totes les lletres que Catalunya no es pot permetre "moratòries ni derogacions".

Alguna cosa estranya passa a Catalunya amb les energies renovables, que en determinats ambients sembla que tenen més detractors (i més combatius) dels que ha tingut mai l'energia nuclear. En els anys àlgids del procés, tant Artur Mas com Carles Puigdemont es van referir a Dinamarca com un dels models que la Catalunya independent podria emular. En aquest àmbit, però, la imitació no va gaire ben encaminada: malgrat el que pugui semblar, a Catalunya el nombre de parcs eòlics i d'aerogeneradors és raquític, mentre que a la petita Dinamarca hi ha més molins de vent que en tot el Regne Unit, un país 6 vegades més gran.

Un altre possible escull en la taula negociadora també té dimensió danesa. En la proposta d'acord ERC-CUP s'inclou un pla per a la implantació de la renda bàsica universal. El que no diu la proposta és com es pagarà tot això. Qui sí que ho diu és el programa electoral de la CUP: com no podria ser de cap altra manera, la RBU es paga amb més impostos, per això el partit proposa ni més ni menys que "modificar l'IRPF a un tipus únic del 49%". Perquè s'entengui: ara mateix a Espanya el tipus és progressiu i oscil·la entre el 9,5% i el 22,5%, en funció dels ingressos. En la part de l'IRPF cedit a Catalunya (l'anomenat "tram autonòmic" de l'IRPF) el tipus màxim és del 25,5%.

En aquest punt tampoc sembla que JxCat –ni el país en el seu conjunt– estigui gaire a favor de grans pujades d'impostos. (Els més avesats potser recorden baralles passades a propòsit de la conveniència d'incrementar en un punt o dos els tipus del gravamen del tram autonòmic.) Tot això ens allunya una vegada més del referent danès. Si a Espanya els tipus oscil·len entre el 9,5% i el 22,5%, a Dinamarca ho fan entre el 8% i el 59%. A una persona que tingui uns ingressos entre 5.000 i 60.000 euros –que a Catalunya és la immensa majoria–, a Dinamarca se li aplica un tipus del 40%.

Sigui quin sigui el paper final del Consell per la República, el seu president i el seu flamant carnet, en els àmbits de la transició energètica i fiscalitat tenim dos possibles esculls "de país" i serà molt interessant comprovar com es tracten en el pacte que suposadament estan cuinant ERC i JxCat.