“L’extrema dreta a Espanya ha passat a estar normalitzada molt ràpidament”

Les fundacions Open Society són l'organització filantròpica més gran al món dedicada a finançar projectes de millora dels drets humans i la democràcia. La seva fama prové en part per la notorietat del seu fundador, l'inversor George Soros. Jordi Vaquer (Barcelona, 1974) és director d'anàlisi i prospectiva global d'Open Society. Anteriorment va ser director del centre d'estudis internacionals CIDOB.

Pregunta. És Espanya una plena democràcia?

Resposta. Sí, Espanya és una democràcia plena. Hi ha una manera d'avaluar si és una democràcia o no amb els estàndards dels índexs globals. Aquest any n'han sortit tres que situen Espanya molt bé, en el 10% millor. Hi ha altres criteris. Hi ha temes que ens han de preocupar sobre drets i llibertats? Jo crec que sí. Estem anant a pitjor o a millor? Crec que en alguns temes estem empitjorant. Però, per desgràcia, no és l'únic país on s'estan produint regressions si mirem cap a França, Itàlia o Grècia.

P. En quins aspectes s'està retrocedint?

R. S'estan estenent problemes que s'havien donat en la lluita contra el terrorisme o en el control migratori a partir del 2015, amb la repressió de les protestes socials i la llei mordassa. I més recentment, amb la repressió del procés independentista. S'han estès a altres àmbits casos d'impunitat policial, o coses noves com que no es pugui filmar o difondre imatges de l'acció policial.

P. Quina repressió detecta en el procés independentista català?

R. Quan parlo de situacions lesives en drets i llibertats em refereixo a l'escorcoll de la seu d'un partit sense ordre judicial, o casos de brutalitat policial no només no investigats sinó posats com a exemplars per part de les autoritats. És veritat que s'han produït violacions de la llei i de l'estatut d'autonomia per part de l'independentisme, però és diferent, perquè és important la proporcionalitat del poder que tens. El fet que algú violi la llei, des del punt de vista democràtic és problemàtic, però no es correspon que hi hagi una amenaça dels drets i llibertats públiques. Quan es produeix aquesta amenaça és sobretot per part dels poders estatals, per l'acció dels cossos policials o la presó.

P. El Govern central esgrimeix constantment el rànquing de democràcies de The Economist per replicar a Podem i a l'independentisme que Espanya és una plena democràcia. Això no exposa una manca de convicció? No n'hi ha prou dient que és un Estat membre i de referència de la UE?

La monarquia o la policia no són els subjectes que es
vol defensar amb la tipificació
dels delictes d’odi

R. Els arguments que el que fan és dir “això no es pot ni debatre”, perquè estem molt amunt a l'índex de The Economist o perquè som a la UE, no són bons. No són bons perquè una societat democràtica ha de tenir la sensació que ha de seguir millorant. A Espanya, un dels secrets que la societat hagi estat cada cop més oberta i liberal és que durant molts anys s'ha sentit inadequada, poc europeïtzada, que no estava a l'altura. La millor garantia que som una societat democràtica no és només la qualitat de les nostres institucions i del discurs polític, sinó l'adhesió de la ciutadania als valors democràtics. I vull remarcar que pel que fa a l'adhesió de la ciutadania espanyola a valors d'igualtat, o de la necessitat de tenir persones immigrades, Espanya és una de les societats més obertes d'Europa.

P. Què és particularment greu en l'empresonament de Pablo Hásel?

R. És particularment greu el context en què es dona el cas Hásel. Se sumen diferents casos: un llibre, Fariña, que ha estat retirat per un jutge, tot i que després el van tornar a poder vendre; una obra d'art que es retira d'una fira d'art perquè diu que a Espanya hi ha presos polítics; uns titellaires que per un cartell d'un titella han estat jutjats; persones que per tuits d'un atemptat de fa quaranta anys han de respondre davant d'un jutge; rapers que per les seves lletres han de donar respostes davant d'un jutge. Es van crear unes figures legals amb la reforma del codi penal del 2015, sobre les injúries a la Corona, ofenses contra sentiments religiosos i una nova manera d'entendre l'exaltació del terrorisme, precisament quan hi ha menys terrorisme... Quan en un sistema jurídic la major part de les decisions que són dubtoses o problemàtiques recauen sempre en el mateix espectre ideològic, això genera una resposta per part d'aquest espectre, l'esquerra o l'esquerra radical, que considera que la llei és injusta i que està aplicada amb un biaix. Si aquestes condemnes fossin per als dos costats, però no és el cas.

P. El gener passat, per exemple, el Tribunal Suprem va condemnar a un any de presó una banda nazi per cançons d'odi...

R. Passa poc. La balança està desequilibrada. Més que criticar molt l'actuació de la justícia, el que cal és exigir al legislador que millori o canviï la llei de seguretat ciutadana, o els tipus penals per evitar interpretacions lesives i que generen inseguretat per a actors, cantants, artistes o tuitaires quan no estan manifestant amenaces directes a persones, quan no estan incorrent en el delicte d'odi del qual ens hem de protegir, que és el delicte d'odi contra persones vulnerables. Adela Cortina va escriure que la protecció que ofereix la tipificació dels delictes d'odi s'ha d'estendre als col·lectius molt vulnerables. No ha de servir per defensar institucions públiques que ja estan protegides pels cossos de seguretat de l'Estat o que tenen una predominança en l'espai públic. La monarquia o la policia no són els subjectes que es vol defensar amb la tipificació dels delictes d'odi.

P. I com ha d'afrontar la llei una cançó de Hásel on diu que l'excalcalde de Lleida Àngel Ros es mereix un tret, o que l'exlehendakari basc Patxi López mereix que li esclati un cotxe bomba?

R. S'ha de veure fins a quin punt aquesta amenaça és creïble, i si la vida d'aquestes persones està en perill o és una expressió d'estar enfadat. En el cas de dubte, l'opció que fa prevaler la llibertat d'expressió entén que no és una amenaça creïble. Seria diferent la situació de les persones que al País Basc durant el temps del terrorisme eren amenaçades.

Per l’adhesió de la ciutadania a valors com la igualtat, Espanya és de les societats més obertes d’Europa

P. Des de les institucions, fos la presidència dels Estats Units de Donald Trump, o Pablo Iglesias des del Govern central, o el nacionalisme català des de la Generalitat, s'han atiat discursos populistes que denuncien unes suposades elits que maniobren contra ells. Aquestes actituds, paradoxals perquè són antisistema des del poder públic, són un fenomen nou?

R. Hi ha hagut un discurs de crítica que farien les ONG de drets humans i que ha estat adoptat per partits, mirant de deslegitimar el poder o qui està en el poder. I quan aquests partits han passat a formar part de l'Estat, els ha anat molt bé mantenir aquest discurs, en part per justificar fracassos de la seva gestió i en part perquè hi ha un fort corrent antiinstitucional. Les institucions vistes com a obstacle a la voluntat de la majoria, és a dir, el majoritarisme, una de les expressions del populisme. La novetat a Europa és que hi ha alguns que accedeixen al poder i ho mantenen. En alguns països, i Espanya no és el pitjor, des del poder polític hi ha una intenció d'erosionar les institucions de poder. Parlo d'Hongria, de Polònia i una mica d'Eslovènia. És un moment de crisi de la democràcia representativa i institucional.

P. La dreta espanyola, si la comparem amb la d'altres països europeus, està jugant amb foc legitimant l'extrema dreta de Vox?

R. Amb l'extrema dreta hi ha hagut dues escoles: una, el cordó sanitari, aïllar-los i deixar-los fora del joc democràtic, cap pacte amb ells. No és la majoritària, es manté a Alemanya o a Suècia. Però la dreta populista radical ha estat al Govern a Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Grècia, Àustria o Itàlia. L'altra escola diu que són una expressió legítima d'un pensament i se'ls ha de combatre des del camp de les idees i dels vots. A Espanya, ni l'esquerra ni la dreta han fet cordons sanitaris a l'extrema dreta: la dreta no ha renunciat al seu suport per governar; l'esquerra no ha permès governar la dreta a canvi que aquesta no sigui ostatge de l'extrema dreta. El que ha passat a Espanya, i és excepcional, és que l'extrema dreta ha passat a estar normalitzada molt ràpidament. La política espanyola està plena de línies vermelles, de partits que es veten uns i altres. Això normalitza Vox perquè Vox n'és un més.

P. Quina és la millor opció per fer front a aquesta dreta radical?

R. Crec que les polítiques de cordó sanitari en l'àmbit institucional són bones, perquè eviten que l'extrema dreta s'institucionalitzi, que tingui més quota de poder i tingui influència en polítiques públiques. Les polítiques de cordó sanitari informatiu, no donar altaveu, en l'espai comunicatiu actual són insuficients, perquè els victimitzen i tindran igualment la manera de fer arribar el seu missatge. No parlar-ne ajuda a no amplificar la seva veu, però no rebatre en públic els seus arguments, les dades falses, té un cost.