El parc de Diagonal Mar, sisè refugi de biodiversitat de Barcelona
Un 56,8% dels 134.331 metres quadrats d'aquest espai passa a ser àrea protegida
El parc de Diagonal Mar, un dels parcs amb més espècies d'aus de Barcelona, serà el sisè refugi de biodiversitat de la capital catalana i el 56,8% de la superfície serà àrea protegida, segons ha anunciat el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia. El regidor ha assegurat que aquest espai "es convertirà en un dels pilars de la preservació de la diversitat de la ciutat".
De la superfície total del parc de Diagonal Mar, 134.331 metres quadrats, un 56,8% (76.254,5 m2) passa a ser àrea protegida per preservar i afavorir les espècies de flora i fauna d'interès, per la qual cosa els gossos no podran accedir a aquesta part delimitada del parc a partir del dilluns 19 d'abril. El motiu, segons ha explicat Badia, és que els animals de companyia dificulten que aquest espai pugui desenvolupar-se normalment com a ecosistema.
El parc de Diagonal Mar se suma als cinc refugis de biodiversitat que ja hi ha a Barcelona: el parc de Joan Miró; els jardins de Valent Petit; la fàbrica de Ca l'Alier; la plaça de les Glòries i els jardins del doctor Pla i Armengol. A totes aquestes zones s'apliquen mesures específiques de protecció de la flora, com ara estanys i basses perquè siguin hàbitat per a la fauna.
El refugi de biodiversitat del parc de Diagonal Mar, segons ha explicat Badia, és un espai creat específicament per potenciar la presència de plantes amb flors i fruits, perquè es converteixi en un espai de refugi, alimentació i nidificació d'aus i altres animals diversos, com papallones i insectes pol·linitzadors, rèptils i petits mamífers.
Algunes espècies d'ocell s'alimenten dels insectes que viuen a l'aigua del llac del parc, on hi ha moltes espècies vegetals, com el lliri groc, la boga, el jonc o el nenúfar blanc. El parc té xiprers dels pantans, àlbers i pollancres, tamarindes africans i plantes pròpies d'ambients humits, com el jonc i el canyís, entre d'altres.
A més d'instal·lar-hi estructures i hàbitats per afavorir la presència de fauna, les tasques de manteniment del verd es fan amb criteris de naturalització. Això vol dir que la gespa evoluciona cap a prats urbans, plantació d'espècies arbustives d'interès, erradicació d'espècies vegetals invasores i manteniment d'acord amb els calendaris de la flora i, sobretot, la fauna.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
