La locomotora energètica es cansa d’estirar el carro

Les dues instal·lacions nuclears que estan actives a Ascó, juntament amb la central de Vandellòs, van produir l'any passat la meitat de tot el consum elèctric que va demandar Catalunya. Però aquesta locomotora energètica s'aproxima a la via morta. La data de caducitat dels reactors està fixada el 2030 i podria allargar-se, a tot estirar, fins al 2034. La Generalitat intenta accelerar el pla B que ha de pal·liar la dependència de les nuclears i s'escuda en el decret aprovat a finals del 2019 per defensar que ja estan establertes les bases per al desplegament de les renovables. Però l'anhelat enlairament de l'energia verda xoca amb l'oposició de territoris que es queixen d’haver de carregar amb una sobresaturació d'infraestructura energètica.

Diverses comarques de Tarragona aixequen la veu per reclamar que el final de les nuclears ha de marcar un punt d'inflexió per a una redistribució més equilibrada de les instal·lacions generadores d'energia. Aquesta opinió s’estén especialment per la Terra Alta. Concentra 148 dels 801 molins que hi ha a la comunitat autònoma i, a més, té diversos projectes sobre la taula que promouen nous parcs. El 25% de la potència eòlica de Catalunya surt d'aquesta comarca i el col·lectiu Terra Alta Viva afirma que la massificació eòlica és la pitjor “amenaça” que pateix la zona actualment.

La Terra Alta concentra 148 dels 801 molins que hi ha a Catalunya

El geògraf Sergi Saladié, exdiputat de la CUP, té una tesi doctoral sobre paisatge i conflictes territorials que aprofundeix en els efectes del sembrat d'aerogeneradors i el seu impacte visual. Explica que “no és cap sorpresa” l'oposició creixent a la implantació de molins de vent, malgrat que són una font d'energia verda i, sobre el paper, amable. “La primera onada de les renovables, a començaments dels anys 2000, ja va desencadenar un conflicte, però l'impacte va ser menor.” Assenyala que el boom eòlic actual ha traslladat l'assumpte “a un major nombre d'espais rurals i la resposta és més notòria”.

Saladié destaca que la implantació d'infraestructura renovable a gran escala no ajuda a fixar població –“si fos tan bona, la gent no marxaria”– ni tampoc implica un augment de la renda per càpita. “No hi ha una millora de les condicions de vida i l'impacte laboral és testimonial, tot just un 0,7% de la població de cada municipi treballa als parcs”, afirma l'exdiputat de la CUP.

El territori mostra una oposició creixent a les instal·lacions eòliques

Jaume Morrón és el gerent d'Eoliccat, l'associació que representa unes 40 empreses vinculades als parcs eòlics. Defensa que als municipis on s'aixequen molins sí que hi ha un rendiment econòmic: “Tota la producció energètica és PIB, per tant el PIB per càpita puja”. Com va passar al Priorat, el sector dels elaboradors de vi es mostra molt recelós amb la proliferació d'aerogeneradors a la zona. “A la Terra Alta s'ha demostrat que el negoci del vi i la indústria eòlica creixen de manera simultània”, replica Morrón. “Els aerogeneradors van augmentar en noombre i potència entre 2006 i 2011 i, des d'aleshores, el nombre de cellers s'ha triplicat. Si hi ha més cellers que mai, els molins no deuen ser tan dolents”, conclou.

El gerent d'Eoliccat opina que les crítiques a l'impuls de les renovables responen a un “ruralisme mal entès” i avisa que “el més intel·ligent és utilitzar les renovables com a palanca per frenar la despoblació i per incentivar la reindustrialització”. Morrón posa com a exemple el cas de Flix, un municipi tarragoní amb una llarga tradició industrial però sobre el qual pesen moltes incerteses després del replegament de l'activitat de la química Ercros. “És factible implantar renovables a Flix i seria molt important per a la Ribera d'Ebre, perquè es pot convertir en un pou de pobresa”.

Flix està a una desena de quilòmetres d'Ascó. Gemma Carim és la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i admet que el tancament nuclear suposa un desafiament per a la supervivència econòmica de la comarca. “Amb la central nuclear tenim vies d'evacuació molt atractives, per això venen aquí les empreses que fan negoci amb les instal·lacions de renovables”, assenyala, amb referència a la poderosa línia elèctrica que hi ha instal·lada a la comarca de la Ribera d'Ebre. “Per això i perquè aquí cada vegada hi ha més gent desencisada amb l'agricultura i el preu del sòl va a la baixa”, compta. Però avisa que aquesta confluència de factors no pot ser una carta blanca perquè la comarca hagi de lidiar amb una concentració de parcs eòlics o amb vastes extensions d'horts solars. “Una massificació, sigui del que sigui, sempre és dolenta. No és just que no puguis ser amo ni a casa teva, et sents envaït. Lluitem per poder pactar les coses i la reindustrialització s’ha de fer amigablement amb el sector agroalimentari”, sentencia.

“Els arguments binaris convencen molt. El vi, l'oli i el món rural és el bé i l'energia és el mal”, sintetitza Jaume Morrón, gerent d'Eoliccat. “Per progressar econòmicament, una comarca ha de treure el màxim dels seus recursos disponibles sense perjudicar el medi en el qual es viu, és clar", afegeix. “La gent ja no es deixa enredar tan fàcilment com fa 20 anys”, jutja el geògraf Sergi Saladié.