Arriben a Barcelona les bicicletes amb subscripció

No és el lloguer per minuts que ofereixen els sistemes de mobilitat compartida o sharing, ni un servei públic amb abonament com el Bicing, ni tenir una bici pròpia. Es tracta de tenir una bici en règim de subscripció: pagar un preu al mes per tenir una bicicleta per a ús personal, amb el manteniment i les reparacions incloses. Com si fos lísing.

Amb un cost d'entre 20 i 75 euros mensuals, en funció de la bicicleta, el sistema ha arribat a Barcelona amb dues marques: Kleta, una empresa emergent local, i Swapfiets, companyia holandesa present en diversos països europeus. Els usuaris poden guardar la bicicleta a casa o als aparcaments del carrer amb un doble cadenat.

No és el lloguer per minuts que ofereixen els sistemes de mobilitat compartida o sharing, ni un servei públic amb abonament com el Bicing, ni tenir una bici pròpia. Es tracta de tenir una bici en règim de subscripció: pagar un preu al mes per tenir una bicicleta per a ús personal, amb el manteniment i les reparacions incloses. Com si fos lísing.

Amb un cost d'entre 20 i 75 euros mensuals, en funció de la bicicleta, el sistema ha arribat a Barcelona amb dues marques: Kleta, una empresa emergent local, i Swapfiets, companyia holandesa present en diversos països europeus. Els usuaris poden guardar la bicicleta a casa o als aparcaments del carrer amb un doble cadenat.

Kleta es va estrenar a la capital catalana el juliol, al ple estiu pandèmic, explica el seu cofundador, Falk Siegel. “Vam veure un canvi d'hàbit en relació amb la mobilitat, la necessitat d'una mobilitat individual i sostenible”, explica. “Amb un creixement orgànic i gràcies al bocaorella”, diu, tenen 300 clients i esperen arribar als 1.500 aquest any.

L'empresa té un local a Gràcia i dos models de bici: per 19,5 euros mensuals la de sis marxes i per 47 euros l'elèctrica. Siegel explica que el perfil d'usuari són persones d'entre 35 i 55 anys que s'estrenen en la mobilitat en bici o que tornen després de tenir males experiències amb robatoris.

En el cas de Swapfiets, d'origen holandès, el seu responsable a Espanya, Benjamin de Terssac, presumeix que “és la primera empresa de lloguer de bicicletes a llarg termini del món”. Es va fundar el 2014 als Països Baixos i té 220.000 usuaris en 60 ciutats de set països europeus. Per al seu aterratge a Espanya han triat Barcelona, on operen des de fa unes setmanes i han obert un local a l'Eixample.

Swapfiets és la unió de les paraules “compartir” i “bicicleta” en holandès i els seus models porten el fre posterior amb el sistema de contrapedal, habitual als Països Baixos. Ofereixen un model sense marxes per 17 euros, un altre de set marxes per 20 i l'elèctric per 75. De Terssac explica que el que més valoren els clients, estudiants i professionals, és “anar en bici sense haver de preocupar-se pel manteniment i les reparacions”, “tenir una bicicleta que sempre funciona”.

El responsable declara que han triat Barcelona per “la seva infraestructura ciclista en creixement”, perquè “el 3% de les bicis són compartides” i pel gran ús de “les solucions de micromobilitat a la ciutat”. Aspiren a arribar a la mateixa xifra de clients que Kleta per a finals d'any, 1.500.

Després dels conflictes que s'han produït a la ciutat amb altres operadors de mobilitat, les dues empreses van contactar al seu dia amb l'Ajuntament per avisar de la seva implantació. El responsable de Swapfiets defensa que, com que té subscriptors a llarg termini, “cada bicicleta pertany a una persona i s’ha d'assegurar que estigui correctament aparcada”. “Des del 2014 hem constatat que els usuaris tracten les bicicletes millor del que esperàvem, perquè les consideren com pròpies.” El cofundador de Kleta afegeix que, en els mesos que fa que són a la ciutat, a penes han patit robatoris.

Des del BACC (Bicicleta Club de Catalunya), una de les entitats referents per al col·lectiu ciclista de Barcelona, Carles Benito considera “una bona notícia aquest negoci privat que fomenta la bici i suposa que el sector és atractiu” i celebra que, “com que és un lloguer a llarg termini, els usuaris probablement les tractaran i aparcaran millor al carrer”. Al contrari, Benito considera que la fórmula “és un indicador de la nul·la importància que Barcelona dona a l'aparcament segur”.