Noves escenografies al Fort de la Trinitat de Roses

Un artiller, el comandant militar de la fortalesa i una fornera són els nous habitants del Fort de la Trinitat de Roses, la fortificació de mitjan segle XVI construïda per l’enginyer militar de Carles V Luis Pizaño per protegir el port de la localitat gironina. No són fantasmes apareguts als racons ombrívols del vell castell, sinó les noves escultures, que, envoltades d’una curosa escenografia, s’afegeixen a la museïtzació del fort.

Elaborada i tutelada pel grup d’investigació Didpatri de la Universitat de Barcelona, aquesta museïtzació és pionera en l’ús de tècniques modernes per recrear ambients històrics d’una manera que combina l’espectacularitat amb la finalitat didàctica. Les noves escultures i els diorames en què estan immerses es van col·locar el dijous 25 de març per reforçar la potent proposta audiovisual i escenogràfica que Didpatri va executar durant el 2019 i en la qual destaca, a banda de la reconstrucció d’un polvorí del fort amb soldats a mida natural, l’homenatge a l’intrèpid capità de la marina Nelson Thomas Cochrane, que, ancorant la seva fragata, Imperieuse, a la badia de Roses el 1808, es va unir a la defensa de la fortalesa contra els francesos en el marc de la Guerra del Francès.

Más información

‘Master and Commander’ a la Costa Brava

El último héroe de la batalla del Ebro

Les escultures realistes que s’han col·locat ara i que se sumen a la de Cochrane, situada amb aire desafiador a l’entrada del revellí de la fortalesa, pertanyen a un horitzó històric diferent al de l’oficial britànic, ja que corresponen a personatges del segle XVI i principis del XVII. Són obra de la mateixa escultora, Mar H. Pongiluppi, una artista especialitzada en temàtica militar i que té una àmplia experiència en treballs vinculats a la Guerra Civil o en la Guerra de Successió.

El primer dels tres conjunts escenogràfics nous, situat en el que havia estat la zona d’aquarterament del Castell de la Trinitat, és el del soldat d’artilleria. L’escultura representa un humil artiller (els estudiosos de Didpatri subratllen que “la paga no sempre arribava i els soldats vivien en semipobresa”) menjant en un moment de descans. L’individu està assegut en un llit on es pot veure part del seu equip militar, mentre que les seves escasses pertinences es guardaven en un petit bagul. L’escultura “fuig de les representacions suposadament glorioses de la milícia” i se centra en el més usual i quotidià, incloent-hi un gat (per fer front als rosegadors que infestaven la fortalesa) i un orinal.

El segon conjunt és el del comandant del fort, un comandament que solia procedir de la petita noblesa. Està ubicat en el que probablement era la cambra del governador del recinte i que disposava d’una latrina individual que desguassava sobre la muralla i que encara es conserva. L’escenografia inclou un llit discret però amb dosser, algun moble del tipus Lluís XIII i la figura esvelta i austera del personatge. Sobre la taula reposa un impressionant elm d’estil borgonyó amb cresta sagital.

L’última de les noves escenografies es troba al pis inferior del castell i mostra una dona pastant farina per fer al forn de la fortalesa el pa de munició (el pa de l’exèrcit, amb dos terços de pa de blat i un de sègol i de vegades afegits poc sans). La fornera va vestida segons els usos del moment amb faldilla llarga, davantal, gipó i valona. Es poden veure en el diorama els pans (poc apetitosos) elaborats. El catedràtic de Didàctica de la Ciència de la UB i director de Didpatri, Xavier Hernández, recorda que la presència de dones en tasques auxiliars no era estranya a les fortaleses.

Inspirat en el castell escocès de Stirling

El referent en l’elaboració de les escultures del Fort de la Trinitat de Roses – “una gran aportació històrica” al recinte– és l’escenografia també amb escultures del castell escocès de Stirling, considerada una de les més espectaculars d’Europa. Els personatges de la fortalesa empordanesa s’han elaborat a partir d’un complicat procés que implica l’emmotllament de persones, i un procés de modelatge i elaboració de nous motllos de caps i mans. Els cossos es construeixen amb tubs de PVC, benes de guix i escuma de poliuretà. Es vesteixen amb roba o feltre i després es procedeix a l’acoblament de tots els elements, que es tracten amb resina epoxi per aconseguir la duresa adequada. Finalment, es procedeix a pintar i pentinar.