Catalunya porta a l’espai la carrera del 5G

L’històric cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan) ha estat aquest dilluns, després d’un retard de dos dies per problemes tècnics, escenari d’un nou pas cap endavant de la indústria espacial espanyola. No és un lloc qualsevol. Des d’aquesta estació es va llançar el primer satèl·lit artificial (l’Sputnik 1) i des d’aquí va partir també Iuri Gagarin per completar el primer vol orbital tripulat. L’empresa de telecomunicacions Sateliot, amb seu a Barcelona, ha llançat des d’aquest paratge remot un nanosatèl·lit –emblema del que s’ha batejat com el new space– per donar cobertura a la internet de les coses de la mà de la tecnologia 5G. El seu primer client és la Generalitat, que estava pendent del llançament poc després de les 7.00. “Catalunya, ens posem en òrbita”, proclama amb entusiasme la campanya del Govern català, que inicia així també la seva aventura espacial.

Más información

Catalans, a l’espai!

El Govern llançarà el seu primer nanosatèl·lit a l’espai al març des del Kazakhstan

18 milions per impulsar la indústria aeroespacial catalana

El vell espai del qual Baikonur ha estat testimoni privilegiat –amb aparells de la mida d’un autobús, dissenyats durant anys i molt costosos– dona pas a un espai nou –amb satèl·lits no més grans que un microones i infinitament més barats– que és accessible a les empreses. Els nanosatèl·lits són una realitat des de fa anys. Però Sateliot subratlla que el seu és especial, perquè és “el primer del món que farà proves de comunicacions terra-espai amb cobertura 5G”. La idea de la companyia és tenir en òrbita, per al 2025, una “constel·lació” amb un centenar d’aquests aparells que estengui la internet de les coses.

L’adjudicació a Sateliot, per mig milió d’euros, és una mostra de l’aposta del Govern català per l’“economia de l’espai”, que segons els seus càlculs generarà 1.200 llocs de treball i 300 milions en només cinc anys. Aquest primer nanosatèl·lit –que el Govern ha batejat amb el nom d’Enxaneta i l’empresa, amb un de més tècnic, 3B5GSAT– servirà per millorar la connectivitat en territori català en llocs on la cobertura mòbil no arriba o és insuficient. A través de petits sensors, la cobertura extra del satèl·lit permetrà monitorar el cabal de rius i reserves d’aigua, fer seguiment de la fauna salvatge i controlar els cultius per fer un ús més eficient de l’aigua.

Molts usos d’aquesta nova tecnologia “estan encara per descobrir”, opina el conseller delegat de l’empresa de telecomunicacions, Jaume Sanpera. “Ens estem asseient amb els departaments de la Generalitat per destapar casos”, explica en conversa amb EL PAÍS. El primer nanosatèl·lit servirà com a prova, i només quan n’hi hagi més en òrbita (16 a finals de l’any que ve) es podran utilitzar de manera “més intensiva”. Sateliot preveu donar servei a governs i entitats, però sobretot a empreses: per a transport, explotacions petrolíferes, control d’infraestructures crítiques, logística, medi ambient...

La clau del negoci és que la “constel·lació” dona cobertura allà on les comunicacions terrestres no arriben. I això afecta el 90% de la superfície del planeta, segons els càlculs de l’empresa. Els nanosatèl·lits funcionen com torres de telecomunicacions des de l’espai –orbiten a uns 500 quilòmetres de la terra– i són una cosa així com una extensió de cobertura per als operadors mòbils. La transmissió és possible mitjançant uns dispositius de seguiment o trackers, que són “molt petits i barats” i tant es poden col·locar “en una ovella, en una placa d’energia solar, un contenidor de mercaderies, un contenidor d’escombraries, una bicicleta o en un animal en perill d’extinció”, diu Sanpera. Aquests sensors, a més, gasten poca bateria.

La indústria espacial espanyola té bona salut, encara que Sanpera troba a faltar l’empenta de les administracions públiques, com passa als Estats Units o a França. El sector espacial és “una oportunitat única per situar Espanya com a país innovador”. I el moment és ara. L’enginyer creu que som a les portes d’una revolució comparable a l’aparició d’internet o dels smartphones, i que per això Espanya no pot despenjar-se d’una carrera en què, sens dubte, la resta de països voldran competir.

El Govern català sembla que no vol quedar-se enrere en aquesta nova carrera espacial. A través de l’Institut d’Estudis Especials de Catalunya (IECC) ha contractat ja un segon nanosatèl·lit per 1,7 milions a Open Cosmos per a observació, anàlisi de productivitat de terres, prevenció d’incendis, desenvolupament rural o gestió de l’aigua.

En aquest primer llançament des de Baikonur –que, a 6.000 quilòmetres de distància, ofereix preus molt competitius–, el nanosatèl·lit de Sateliolt ha compartit trajecte amb 30 petits satèl·lits més. Tots han viatjat a bord d’un coet Soiuz, que, com un ascensor, els ha anat deixant en les seves respectives “òrbites”. El llançament estava previst inicialment per dissabte, però es va haver d’ajornar per un problema tècnic. Sanpera insisteix que és “la primera vegada” que l’estàndard 5G de telefonia mòbil es testarà des de l’espai. En unes setmanes se sabrà si l’aparell, que fa una volta al voltant de la Terra cada hora i mitja, funciona bé i comença a proporcionar dades.