Qui pot traduir Amanda Gorman?

El poeta Víctor Obiols no és una dona, ni de raça negra ni activista. Per no complir aquests requisits, Obiols no traduirà al català The Hill We Climb, el poema que va llegir Amanda Gorman el 20 de gener en la presa de possessió del president dels Estats Units, Joe Biden, segons va anunciar ell mateix en xarxes socials i ha confirmat la seva editorial, Univers. L'alternativa proposada pel segell català, a l'espera que l'acceptin els agents literaris de l'autora, és la gironina Maria Cabrera. A més de dona de 38 anys i notable poeta que han musicat des del grup Manel a Sílvia Pérez Cruz, va participar en el poemari coral Ningú no ens representa. Poetes emprenyats sorgit després del moviment 15-M del 2011.

Els editors catalans van rebre dilluns passat la notícia, a través dels representants de Gorman, que l'autora demanava que fos un altre perfil de traductor qui s'encarregués del seu llibre perquè Obiols no reunia les característiques que “preferiblement” considera que han de tenir els qui s'encarin a les seves composicions. Des d'Univers admeten que encara no han signat el contracte amb els representants de Gorman per traduir El turó que enfilem. Malgrat tot, “ja ens van fer saber que tinguéssim en compte que es recomanava que qui la traduís fos una dona jove o d'orígens africans o que tingués un perfil activista”, reconeixen fonts de l'editorial, que negocien amb els representants de Gorman a Espanya, RDC Agencia Literaria, que aquest dijous EL PAÍS no va poder localitzar. L'aposta del segell català, no obstant això, va ser el bregat i reconegut Obiols, premiat poeta de 60 anys, músic (Víctor Bocanegra) i traductor, entre d'altres, de Shakespeare, Wilde i Max Porter. “Senzillament, ens va semblar el millor per abordar amb professionalitat i sensibilitat aquest text”, argumenten fonts d'Univers, que espera poder llançar el llibre el 8 d'abril i imprimir-ne uns 5.000 exemplars, gairebé el triple del tiratge mitjà en català.

Encara que, a més del currículum professional d'Obiols, també es va demanar des dels EUA “si havia col·laborat en ONG o era activista en alguna organització”, no semblava que hi hagués cap veto, per la qual cosa el traductor va iniciar la seva feina fa gairebé tres setmanes i ja l'havia conclòs. Les traves van arribar aquesta mateixa setmana, poc després que esclatés a finals de febrer una polèmica sobre la traductora de The Hill We Climb a Holanda. El segell Meulenhoff va triar una escriptora reconeguda, Marieke Lucas Rijneveld, la persona més jove (29 anys) i la primera nascuda als Països Baixos a guanyar el prestigiós premi Booker Internacional amb la seva primera novel·la, La inquietud de la noche. Blanca i de gènere no binari (no es percep ni com a home ni com a dona), havia estat acceptada per Gorman i el seu equip. Però un article de Janice Deul, periodista i activista negra holandesa, on qualificava d'“incomprensible” que no s'hagués triat una traductora que, com Gorman, fos “una artista de spoken word, jove i orgullosament negra”, va generar una agra polèmica que es va saldar amb la renúncia de Rijneveld a la traducció.

“Com l'holandesa, he estat víctima de la nova Inquisició (…) Hauré de buscar betum”, va assegurar entre l'acidesa i la sorna Obiols al seu compte de Twitter, que des de dimecres ja té restringit. “Potser el que ha passat amb la traducció catalana té la seva arrel en l'episodi d'Holanda”, apunta per la seva banda Lola Albornoz, editora de Lumen, segell que publicarà en castellà tant el poema inaugural de Gorman el 8 d'abril, com el seu primer poemari —que tornarà a incloure The Hill...— al setembre (Univers també ho farà, en català), així com el seu únic llibre infantil, La cançó del canvi, a l'octubre.

El discurs identitari

De fet, no van tenir problemes amb la traductora proposada, l'escriptora madrilenya Nuria Barrios, que, prestigiós currículum a banda (s'encarrega de fer parlar castellà a John Banville i a James Joyce), no reuneix cap dels requisits sol·licitats per l'equip de Gorman. “Vam fer la proposta a principis de gener”, recorda Albornoz per potser explicar l'absència d'indicacions de Gorman sobre aquest tema. “L'única cosa que ens va fer arribar era que poséssim en la seva biografia que havia viscut a Madrid”, assenyala l'editora de Lumen, que, d'altra banda, considera que “és lícit que un autor vulgui aprovar el seu traductor, de la mateixa manera que s'aprova o no una coberta; és més, passa sovint que els contractes especifiquin que volen veure la traducció o tenir la potestat de corregir-la”.

Albornoz admet: “No sé si és normal; a mi no m'ha passat mai”, sobre l'exigència a un traductor de conceptes aliens a l'estrictament literari o editorial, però creu que la sol·licitud de Gorman “pot tenir sentit, de fet, perquè les temàtiques d'aquestes peticions són a l'ADN mateix de la seva obra poètica i són més comprensibles en països com els EUA o Holanda, on hi ha una sensibilitat especial per la conflictivitat racial existent”. Lumen, que ja té el llibre a impremta, llançarà entre 6.000 i 8.000 exemplars.

“Deul ha triomfat. El triomf de Deul és catastròfic. És la victòria del discurs identitari davant de la llibertat creadora”, sosté Barrios en un article publicat a EL PAÍS. I és que la complexitat i els matisos del debat obert per les preferències de Gorman i el seu equip es constata fins i tot al si de la sectorial dels traductors a l'Associació Col·legial d'Escriptors. “Hi ha opinions molt diferents”, admet el president d'ACE Traductores, Vicente Fernández, per qui, en aquest cas, “sembla que, més que una traductora, s'està buscant una marca, algú que pugui tenir aquest segell”, ha assegurat a Europa Press. Per al representant dels traductors (mig miler de tot Espanya), “no puc estar d'acord amb la idea que per traduir algú s'hagi de tenir necessàriament unes característiques personals, biològiques o racials, perquè llavors no podríem traduir Heròdot així… Però també és veritat que les circumstàncies polítiques o socials o de lluita d'un sector per aconseguir visibilitat pot fer aconsellable la discriminació positiva”.