Els estudiants a favor dels graus de tres anys: “És una manera d’accelerar l’etapa universitària”

El campus de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) està inusualment buit. La pandèmia ha enviat bona part dels estudiants a les classes telemàtiques, i els que es passegen pels passadissos són els que van o venen de la biblioteca, cansats d'estar a casa. Ha passat molt de temps —12 anys— des de les grans mobilitzacions estudiantils contra el Pla Bolonya, que pretenia equiparar els sistemes universitaris europeus. Una de les claus era avançar cap a la fórmula 3+2 (graus de tres anys i màsters de dos), que començava a imperar a la resta de països europeus. A Espanya es va permetre la convivència entre aquesta fórmula i la del 4+1, però, segons va avançar EL PAÍS la setmana passada, el Ministeri d'Universitats ha decidit eliminar les carreres curtes.

Quan Matt O’Malley, de 21 anys, va acabar els estudis obligatoris a Califòrnia, tenia dues opcions si volia continuar estudiant: endeutar-se, com els seus compatriotes, per pagar les altes taxes de les universitats nord-americanes, o bé anar a estudiar fora. Va triar la segona, i va acabar fent el grau de Global Studies de la UPF, de vocació internacional, impartit en anglès, i d'una durada de tres anys. “L'hauria fet igualment si fos de quatre, però ho vaig veure com una manera d'estalviar per fer un màster i també per accelerar la meva etapa universitària”, explica. Ara s'ha matriculat en un màster a distància a la Universitat d'Oxford, que va ser juntament amb la de Cambridge la que va inspirar el model 3+2 de Bolonya. Tot ha estat fàcil. Als Estats Units el sistema és de 4+1, però O’Malley no creu que això sigui un problema si vol tornar: “El més important no són els anys, sinó el que demostris que has estudiat. Un any més em semblaria forçat”.

La imminent prohibició d'aquestes carreres curtes ha estat objecte de debat entre estudiants i professors. Malgrat estar permesos, només hi ha graus de tres anys a 15 de les 81 universitats espanyoles, i la majoria són a Catalunya, en universitats públiques com la Pompeu Fabra, però sobretot en privades. Docents i experts assenyalen que amb aquesta decisió es perd l'oportunitat d'atreure més estudiants estrangers i d'equiparar-se a Europa, i apunten al fet que el problema de la diferència de cost amb els màsters s'hauria d'abordar amb un millor finançament i no en detriment d'uns graus amb una eficàcia que  encara no s'ha avaluat.

El company de carrera d'O’Malley, Aris Dougas, de 21 anys, que també es va graduar l'any passat i ara estudia un màster a Graz (Àustria), considera “ideal” que carreres generalistes com la seva siguin de tres anys. “Així pots especialitzar-te abans”, diu. Dougas considera que un dels problemes del sistema espanyol és la diferència de preu entre els graus (entre 518 i 1.660 euros per curs) i els màsters (entre 590 i 2.800), per això va marxar a Àustria, on són gratuïts. “Si volen abordar el tema d'una manera seriosa, els haurien d'abaixar”. Natàlia García, de la mateixa edat, està cursant tercer d'aquest mateix grau. “Sempre havia pensat que quatre anys era massa, i que volia invertir més temps en els màsters”. Cursarà un postgrau en polítiques europees al centre de Sciences Po, a París.

Demanda de les empreses

A la Universitat Ramon Llull hi ha quatre graus curts, el 10% de l'oferta. Artur Alcoverro, de 22 anys, estudia el de Tècniques en aplicació de programari de La Salle, institució membre de la Llull. “Vinc d'un grau superior de FP i volia tirar per la via universitària. Vaig pensar que amb aquest acabaria abans, i que tocaria moltes tecles de la programació”. “Les carreres de tres anys et preparen molt bé per al món laboral”, explica. El director d'innovació educativa de La Salle, Xavier Canaleta, creu que “el disseny dels graus de tres anys és molt professionalitzador”. “Ho vam fer perquè es demana al mercat, especialment d'empreses tecnològiques que necessiten desenvolupadors”, explica. Ara el preocupa com adaptaran aquest tipus de carreres als quatre anys decretats pel ministeri. “És clar que es pot allargar, però potser desvirtuem la seva essència”.

Per a alguns estudiants, els graus curts presenten més inconvenients que no pas avantatges. La idea d'estudiar només tres anys va ser “temptadora” per a Matías Oliver, de 20 anys. “Però una vegada dins em vaig adonar que els continguts s'havien comprimit, que hi ha molt poc temps per fer Erasmus, pràctiques, el treball final o les optatives que et permeten pensar en què et vols especialitzar”, sosté l'estudiant de tercer curs del grau en Art per a videojocs i jocs aplicats, del centre ENTI, adscrit a la Universitat de Barcelona. A més, opina que l'alumnat té incertesa a l'hora d'anar al mercat laboral només amb un grau de tres anys, i que això els obliga a estudiar un màster.

El debat del cost del màster i l’harmonització amb Europa

Universitats ha decidit eliminar les carreres curtes per frenar la creació d'estudis molt professionals que s'adeqüen més a una FP que no pas a un grau, i per garantir quatre anys de formació a preu de grau i no abocar els alumnes a dos anys a preu de màster. Només a Catalunya, si un alumne cursa un grau de tres anys, el primer de màster té el mateix cost. “La universitat espanyola està infrafinançada, i els màsters són una via per aconseguir finançament extra, però per solucionar-ho fa falta més pressupost i regular els preus”, explica Antonio Cabrales, expert en el marc de Bolonya, que demana no barrejar el debat del cost amb les necessitats d'organització. Considera “trist” no haver avaluat la seva eficiència. “Era una oportunitat per harmonitzar sistemes”, assenyala Ismael Sanz, professor a la Universitat Rey Juan Carlos. Aquest expert assenyala que hi ha estudis que mostren que els graus curts redueixen la taxa d'abandonament.