Icones del somni americà

Als anys seixanta es van viure els moments de més tensió dins de l'anomenada Guerra Freda, que va enfrontar els Estats Units i la Unió Soviètica i els seus aliats i va estar a punt de desencadenar una tercera guerra mundial. En aquells mateixos anys, conflictes com la Guerra del Vietnam, la Primavera de Praga i el Maig del 68 van fer que la ciutadania fos cada vegada més crítica amb les accions dels seus governants i es van viure assassinats polítics impactants, com els del president John F. Kennedy i els líders Martin Luther King i Malcolm X.

Però aquesta dècada, des del punt de vista artístic, està plena d'obres vitalistes i coloristes que reflecteixen l'anomenat American dream (somni americà) i l'American way of life (la manera de vida americana), plenes d'enormes cotxes descapotables, consumisme i poder adquisitiu, representat per l'expansió dels electrodomèstics i l'auge de gasolineres, símbol del petroli, que aleshores era sinònim de modernitat i desenvolupament. L'art i especialment el gravat es va fer ressò d'aquests canvis socials, va saber aprofitar el desenvolupament tecnològic i va viure un boom.

Un bon exemple són els 216 gravats que es poden veure a CaixaForum Barcelona en l'exposició El somni americà. Del pop a l'actualitat (fins al 13 de juny), amb els quals es narra la revolució plàstica del gravat en l'art nord-americà durant els últims 60 anys, des del pop, l'abstracció, el minimalisme, el fotorealisme i la figuració, fins a l'actualitat. Signats per 63 artistes, com Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Robert Rauschenberg, Willem de Kooning, Jasper Johns, Ed Ruscha, Richard Estes, Kiki Smith, Robert Longo i les Guerrilla Girls; moltes de les peces són autèntiques icones d'un país i de tota una època, com els retrats repetits que Warhol va fer a Marilyn Monroe (a partir d'una foto seva del cartell de la pel·lícula Niágara) i a Jackie Kennedy, Mao Tse Tung i el president Richard Nixon; la sèrie de les banderes del 1973 de Jasper Johns i les obres puntejades de Roy Lichtenstein, influenciades pel còmic.

Els gravats provenen, gairebé tots, del British Museum, que té més de dos milions de peces, des del segle XVI fins a l'actualitat. L'exposició, comissariada per Catherine Daunt, conservadora del museu londinenc és, en realitat, un passeig per la història de l'art contemporani a partir d'aquestes obres que van acabar popularitzant l'art, fins llavors en mans d'uns privilegiats.

Des dels seixanta i ajudats pel pop (que no feia diferències entre culte i comercial) les classes mitjanes van poder comprar una d'aquestes obres seriades, que van portar al gravat d'una posició marginal a ser el centre d'atenció de les belles arts.

En la mostra, cronològica, es poden veure moltes de les obres que s'han reproduït fins a la sacietat. Però també altres de menys conegudes, com les d'Ed Ruscha, que va reflectir millor que ningú l'atmosfera de Califòrnia en sèries com Twenty-six Gasoline Stations (1966). Creacions com els dos gravats de gran format de Robert Rauschenberg: Booster (1967), que representa el seu propi esquelet, i Sky Garden (1969), que reflecteix el llançament del Saturn V, tot un rècord perquè va ser la litografia més gran estampada a mà fins llavors.

També la sèrie de Willem de Kooning a partir de Minnie Mouse (1971), creada per Disney, i els treballs de Richard Estes, el més emblemàtic dels hiperrealistes, amb escenes i paisatges estàtics i sense gent, que semblen irreals. Gairebé al final del recorregut es poden veure les obres de General Idea en la seva campanya contra la sida, del 1990, o el famós cartell de les Guerrilla Girls Han d'anar nues les dones per entrar al Metropolitan Museum?, del 1989, que prové del Victoria & Albert Museum, un altre dels centres que deixen obres en préstec, a més de la Tate Modern de Londres, el Whitney Museum, la Helen Frankenthaler Foundation i el taller de l'artista Ed Ruscha. La col·lecció del British Museum és la primera vegada que surt del seu país per exposar-se, va explicar Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació La Caixa, durant la presentació, que també va assenyalar que en el seu pas per Madrid l'han vist 68.000 persones.

En l'exposició es pot veure també Warhol en un vídeo fent una de les seves serigrafies o Johns en ple procés de creació d'una de les seves litografies sobre les seves gairebé omnipresents banderes: “Una imatge que tots mirem, però ningú veu”, assegurava. A partir dels seus treballs no podrem deixar de veure-les, intentant saber quantes capes de tintes ha donat per convertir aquest símbol d'un país en una icona pop.