La vacuna de la covid-19 i l’embaràs

Les vacunes han arribat amb l'esperança de posar fi a la pandèmia, però, també, amb dificultats en la distribució, plans de vacunació més o menys optimistes o realistes i alguns dubtes per part de la ciutadania. Un d'aquests dubtes planteja si és convenient vacunar o no les dones embarassades.

Segons les dades disponibles, la taxa d'infecció per SARS-CoV-2 en gestants és similar a la de la població de la mateixa àrea geogràfica. Els resultats de les proves de PCR de cribratge que s'han fet en gestants en el moment de l'ingrés per al part, així com els estudis de seroprevalència, mostren que les infeccions asimptomàtiques són freqüents i que factors de tipus socioeconòmic, l'ètnia o residir en zones amb alta densitat de població s'associen a un risc més elevat d'infecció, tal com s'ha observat en la resta de la població.

Encara que a l'inici de la pandèmia no semblava que les embarassades tinguessin un risc més alt de desenvolupar formes greus de la covid, actualment sabem que hi ha més risc de complicacions, tant maternes com fetals. Un estudi realitzat als Estats Units pels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), que inclou més de 450.000 dones en edat reproductiva afectades de covid, indica que la probabilitat d'ingrés a la UCI, de necessitat de ventilació mecànica i de mort és més alta en les que estaven embarassades.

L'edat materna avançada, l'obesitat i algunes malalties de base prèvies a l'embaràs, com la hipertensió arterial i la diabetis, són factors de risc de complicacions de la covid durant la gestació. Així mateix, diversos estudis mostren que el risc de part prematur és fins a tres vegades més freqüent en embarassades que han patit la infecció.

Aquestes dades suggereixen que la prevenció de la covid-19 és important, tant per a la mare com per al fetus. La vacunació materna durant la gestació ha estat i és una estratègia molt efectiva per a la prevenció de malalties infeccioses com la tos ferina i la grip, amb beneficis ben demostrats en la reducció de morbiditat materna, neonatal i durant els primers mesos de vida del lactant.

L'arribada de les vacunes de la covid fa que sorgeixi la pregunta: han de vacunar-se les embarassades? Cal assenyalar que, com passa amb la majoria d'estudis que es duen a terme per desenvolupar nous fàrmacs, en general se n'exclouen les gestants. Els assajos clínics realitzats fins ara amb les vacunes autoritzades per afrontar la covid no han inclòs embarassades, per la qual cosa no es disposa de dades sobre la seva eficàcia i seguretat en aquest grup. Els estudis realitzats en fase preclínica, amb animals d'experimentació, no han mostrat problemes de seguretat. Algunes companyies farmacèutiques, com Pfizer-BionTech, ja han iniciat els assajos clínics de la seva vacuna en gestants, per la qual cosa s'espera que en els propers mesos es puguin tenir resultats preliminars.

En general, totes les vacunes estan indicades en embarassades sempre que el benefici sigui superior al risc potencial, amb l'excepció de les vacunes de virus vius atenuats, com la triple vírica o la de la varicel·la, pel risc teòric que el virus vacunal travessi la placenta i pugui causar dany al fetus. Les dues primeres vacunes autoritzades davant de la covid, la de Pfizer-BionTech i la de Moderna, no contenen el coronavirus, sinó la instrucció genètica (RNAm) per codificar la proteïna S, que és la que permet al virus unir-se a les cèl·lules. El RNAm es degrada ràpidament després de complir la seva funció.

Per tot això, i mentre no es disposi de resultats d'aquestes vacunes en gestants, els organismes reguladors del medicament, com la Food and Drug Administration (FDA), l'Agència Europea del Medicament (EMA) i institucions com el CDC o l'OMS, no contraindiquen la vacunació, però la limiten a aquelles embarassades amb factors de risc associats, com les que tenen malalties de base o un elevat risc d'exposició o contagi (personal sanitari). En aquests casos, sempre cal considerar la vacunació des d'una perspectiva individual, valorant el benefici-risc, i amb decisió clínica compartida entre l'embarassada i el metge.

Magda Campins és cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d’Hebron a Barcelona.