El Museu Particular, un museu dedicat a una sola peça

Què pot explicar sobre la nostra història una forquilla? Doncs molt, segons el projecte Museu Particular, dels historiadors i museòlegs Àlex Rebollo i Anna Maria Andevert. La seu física de la iniciativa es va inaugurar el 3 de febrer a la façana del Museu de la Vida Rural, a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Durant tot l'any, aquest museu exhibirà cada mes un objecte quotidià a la vitrina i n'explicarà la història.

Per a Rebollo, responsable del projecte i que, a més, treballa desenvolupant projectes culturals i patrimonials, la idea va venir d'un cúmul de situacions. Primer, la seva relació amb el Museu de la Vida Rural, amb el qual ja havia desenvolupat projectes de manera independent, com l'exposició The Dust Bowl. Quan la natura és rebel·la. Després, el temps aïllat a casa per la pandèmia: “Et preguntes coses que potser abans no t'havies preguntat, com, per exemple, quina és la història que hi ha al darrere d'objectes que fem servir cada dia”, explica Rebollo. D'aquí la proposta d'una “etnologia de pa sucat amb oli”, com diu la descripció del museu al web, o sigui, explicar els orígens, usos i cultura associats a objectes quotidians.

La primera peça exposada al Museu Particular és una senzilla forquilla. A la finestreta es pot veure l'objecte triat i un petit cartell amb dades bàsiques de la seva història. Però el museu també té la seva part digital a Twitter, Instagram i a la seva pàgina web. Aquí Andevert, que també és mediadora cultural, publica articles que expandeixen l'experiència del visitant i relacionen l'objecte amb l'art contemporani o la cultura pop, per exemple. En paral·lel, a través del web del Museu de la Vida Rural, s'enllaça la peça amb la col·lecció, parlant de temes més amplis com el despoblament rural, el feminisme o l'ecologia.

En el cas de la forquilla, el museu recull en un fil de Twitter la història del seu origen, fa “uns quants segles” (encara que aquest estri no sigui mil·lenari, com la cullera). Així descobrim que, en principi, el cobert no s'utilitzava per menjar, sinó per subjectar i servir aliments, i a poc a poc es va convertir en eina d'ús individual. Avui, hi ha forquilles fetes de metall, fusta o plàstic, encara que aquestes últimes tenen els dies comptats almenys a la Unió Europea: a partir de juliol d'aquest any se'n prohibirà la comercialització.

Al llarg de l'any també es podran veure a la finestreta un tampó, un ós de peluix o una bossa de plàstic, a més d'altres objectes que Rebollo prefereix mantenir en secret. La selecció, explica, ha sorgit de forma espontània: “Tenia la necessitat de saber per què aquests objectes són com són o des de quan els utilitzem”. L'historiador i museòleg vol filar les peces perquè tinguin una coherència, de manera que no només pugui satisfer la seva curiositat, sinó que també els assistents al museu i els seus seguidors a les xarxes aprenguin amb el projecte.

Per Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural, la proposta va resultar una manera d'aproximar les obres de la col·lecció a la vida quotidiana. Al museu, per exemple, es poden veure diverses forques, instruments molt utilitzats al camp i predecessors de les forquilles modernes. “Ens va semblar una bona oportunitat que el públic s'apropiés d'aquests objectes que el museu custodia, però que són de tots”, comenta. Rebollo apunta que el que fa el museu és escollir un objecte i sacralitzar-lo. “Estem dient a la gent que aquest objecte sagrat és el mateix que tenen al calaix de la cuina, a l'armari o a qualsevol lloc de la casa. El patrimoni cultural el vam crear les persones i fins i tot l'objecte més quotidià també mereix estar en aquesta categoria”, remata.

Trobar material sobre aquests objectes tan comuns no sempre és fàcil, ja que, segons Rebollo, la vida quotidiana deixa poc rastre. “En els documents i llibres d'història estan descrites les grans batalles i els grans esdeveniments”, comenta. Per buscar la informació per a l'exposició, la seva principal eina és internet, però també l'ajuden la publicitat d'altres èpoques i les obres d'art. “En molts quadres ens fixem en les persones, però elles estan envoltades d'objectes que tenen importància per a aquest projecte”.