Créixer en un barri amb contaminació, créixer en un barri amb aire net

Quan Belén Hinarejos va anar a fer-se el 2005 la primera ecografia d'embaràs, la de les 12 setmanes de gestació, una infermera al Centre d'Atenció Primària de Sant Fèlix, a Sabadell, li va proposar formar part d'una investigació. Així va ser com va començar el seguiment científic del desenvolupament del seu fill, el Roger. Llavors era un fetus de tot just uns grams, però avui està a punt de fer 15 anys i les proves continuen. Tots dos formen part de les més de 3.700 mares i 3.700 fills monitorats a set àrees del país dins del projecte INMA, coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Una investigació amb voluntaris que ja dura 20 anys, la més ambiciosa d'aquest tipus que s'ha fet a Espanya, amb resultats que mostren l'impacte de la contaminació en la mida en el moment de néixer i en el desenvolupament de la funció pulmonar o cognitiva.

“Jo soc de ciències, treballo de tècnic de laboratori i la recerca sempre m'ha atret, vaig pensar que no tenia res a perdre”, comenta Hinarejos, que sense rebre res a canvi va acceptar que li comencessin a treure mostres de sang i haver d'emplenar interminables qüestionaris sobre la seva salut, la seva alimentació, els seus hàbits de vida… Algunes de les preguntes se centraven en el seu lloc de residència: un pis en un carrer de Sabadell amb molt de trànsit de cotxes i alts nivells de contaminació atmosfèrica. Al mateix temps, en les ecografies d'embaràs també es van començar a prendre mesures del fill que portava dins, com la mida del cap, el fèmur o el pes. El Roger va néixer el 10 de maig del 2006, gairebé un mes abans del que li tocava. Malgrat ser un nadó prematur, va pesar prop de tres quilos.

Maite Lemus treballava abans en un banc, però ho va deixar per passar-se a la docència. “N'estava farta”, diu. També va fugir de la contaminació de València i se'n va anar a viure en una casa tranquil·la als afores de la ciutat, amb una terrassa des d'on es veuen el mar Mediterrani i la serra Calderona. “Buscava qualitat de vida”, recalca la valenciana, a qui van reclutar per a l'estudi a finals del 2004, quan va anar a l'hospital de La Fe per fer-se la primera ecografia d'embaràs. La seva filla Arantxa va néixer el 10 de juny del 2005. “Cal donar suport a qualsevol investigació que pugui ajudar a millorar la salut”, incideix Lemus, que explica que més de 15 anys després a ella mateixa li acaben de treure sang i fer una citologia.

Un dels primers resultats obtinguts amb les dades dels voluntari va ser que, de mitjana, els nadons amb mares que vivien en zones amb un aire més contaminat pesaven menys i eren més petits en néixer. Una relació amb la pol·lució que resultava encara més clara amb les embarassades que passaven més temps a casa. Són diversos els treballs científics publicats sobre aquest tema dins del projecte, com el que va aparèixer el 2011 a la revista Environmental Health Perspectives, amb la informació de 2.505 mares i 2.505 nadons, entre els quals hi havia el Roger i l'Arantxa. Els investigadors van estimar l'exposició a diòxid de nitrogen (NO₂) i benzè de les embarassades i van comparar les mesures dels petits en néixer. “Vam descobrir que els nens de les mares de zones més contaminades arribaven a pesar de mitjana 70 o 80 grams menys que els de la mateixa ciutat en zones menys contaminades”, detalla Jordi Sunyer, un dels autors del treball científic i primer director del projecte INMA. “Això no es devia a diferències socials, perquè la majoria de la gent a les àrees més contaminades tenia una educació millor i més oportunitats de tenir una vida millor”, assenyala.

En el part en què va néixer el Roger a Sabadell, una de les infermeres que van recollir mostres del cordó umbilical va ser Silvia Fochs, que després ha acabat ocupant-se de fer-ne el seguiment, a més del de molts altres nens i nenes. “Som com les seves tietes, els hem vist néixer”, comenta amb emoció. De manera periòdica, en general cada dos anys, contacten amb les mares i els fills per fixar una nova visita en la qual dur a terme més proves i més qüestionaris. A més, en aquest temps han anat recollint mostres biològiques de tot tipus que es guarden en congeladors a una temperatura de 80 graus sota zero. Es preserven així perquè els investigadors puguin disposar d'aquest material segons van progressant els treballs científics i perquè potser en el futur serveixen per extreure una informació important que ara es desconeix. “Encara queda orina d'embaràs de fa 16 anys per seguir investigant”, destaca Fochs.

L'origen del projecte INMA són els estudis començats el 1997 a Ribera d’Ebre i Menorca, així com un altre que va arrencar el 2000 a Granada. Aquestes tres investigacions amb voluntaris van ser la base per llançar entre el 2001 i el 2002 un programa molt més ambiciós amb la incorporació d'altres quatre estudis de seguiment (també anomenats de cohort) a Astúries, Guipúscoa, València i Sabadell (Barcelona). Aquestes set àrees coordinades per harmonitzar els seus treballs científics representen una mina d'informació per als investigadors.

A Europa hi ha estudis d'aquest tipus encara molt més amplis: si aquí els nadons ja són adolescents, a Finlàndia segueixen actives investigacions amb persones nascudes als anys seixanta i vuitanta, i al Regne Unit n'hi ha que ara segueixen els fills dels primers fills.

Als quatre anys de vida, una de les proves que se li van fer al Roger va ser una espirometria. La prova consisteix a bufar en un aparell (espiròmetre) que mesura la quantitat d'aire que un pot retenir i la velocitat de flux pulmonar. Encara que aquest tipus de tests se sol fer a edats més avançades, els assajos amb 1.175 infants de Sabadell i Guipúscoa van funcionar i van donar altre cop uns resultats interessants. La investigació publicada aquesta vegada a Thorax el 2015 va trobar una relació entre l'exposició prenatal a l'aire contaminat provocat pel trànsit i un dèficit de la funció pulmonar en nens de preescolar. “Vam veure que hi havia un cert retard en com maduraven aquests pulmons vinculat a la contaminació atmosfèrica”, recalca l'investigador Jordi Sunyer.

Durant la seva infantesa, han estat múltiples les proves que s'han fet als nens i els sistemes utilitzats per recollir les mostres. De vegades s'ha demanat als petits que portin motxilles amb captadors de contaminació. I hi ha hagut fins i tot ocasions en les quals les infermeres han anat a casa de les famílies per aspirar la pols dels matalassos o per col·locar algun mesurador a les finestres amb el qual analitzar l'aire. “Crec que vaig començar a ser conscient del que passava als set anys, jo sabia que era per fer un experiment amb gent de la meva edat”, afirma l'Arantxa. “M'han fet proves de tot tipus, però sempre m'ha agradat molt, em sento important i em diverteix”, assegura.

Al Roger l'any passat li va tocar portar durant un temps un rellotge per mesurar pulsacions i un cinturó que monitorava la seva activitat física i les hores de son. També va haver de dur un captador per mesurar la contaminació a la seva classe de l'escola. “És veritat que algunes proves són una mica pesades, però és per a una bona causa”, comenta el sabadellenc. “Això és molt interessant per al futur, ja que la contaminació té conseqüències greus per a la salut i el medi ambient”.

Com detalla Llúcia González, psicopedagoga del CIBER (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa) d'Epidemiologia i Salut Pública, que fa el seguiment de l'Arantxa i altres nens de València, els qüestionaris resulten clau per obtenir informació no només del que mengen o dels seus hàbits, sinó també del seu desenvolupament mental. Per estudiar el seu cervell, a partir dels quatre anys s'utilitzen, a més, jocs d'ordinador. Resulten més objectius per mesurar les seves capacitats cognitives. En un dels exercicis utilitzats van apareixent objectes a la pantalla durant set minuts —un vaixell, una pilota, un cavall— i els petits han de prémer sempre la barra espaiadora del teclat, excepte quan apareix una ics. Serveix per mesurar la seva capacitat d'atenció.

A partir de les dades obtingudes amb aquest mateix joc d'ordinador —a Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València—, els investigadors van determinar en un estudi publicat el 2017 a Environmental International que la major exposició a contaminació per NO₂, principalment durant l'embaràs i, en menor mesura, després del part, s'associa també amb una funció d'atenció deficient en els nens de 4 a 5 anys. “Amb contaminació, hem trobat molta relació amb la funció d'atenció, la memòria, el desenvolupament mental i la motricitat; i això, a més, resulta molt consistent amb els resultats d'altres estudis”, recalca Mònica Guxens, investigadora d'ISGlobal que va participar en aquest treball científic i actual directora del projecte INMA. “En canvi, no hem trobat relació amb TDAH [trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat], trets d'autisme, depressió, ansietat i agressivitat, encara que sí que ho han fet altres estudis de cohort dels Estats Units”.

“Ens queden moltes preguntes per respondre”, incideix Guxens, que explica que ara les investigacions busquen conèixer millor la relació de la contaminació amb l'obesitat infantil o amb precursors de possibles patologies cardiovasculars en el futur. No obstant això, en aquests 20 anys de projecte ja s'ha mostrat que la pol·lució de l'aire, a banda de causar malalties en els infants (com asma o altres problemes respiratoris), també pot afectar funcionalitats dels petits, encara que estiguin sans. Fins a quin punt condiciona a la vida tenir un menor desenvolupament cognitiu o de la funció respiratòria? “No és clar, però l'ideal és que el cervell creixi en la seva plenitud, ningú vol tenir un menor desenvolupament”, respon la directora d'INMA.

“No és el mateix que algú tingui un coeficient d'intel·ligència de 85 i li baixi 5 punts que un altre amb 135 a qui li baixi a 130”, assenyala al seu torn l'investigador Jordi Sunyer, que incideix que de forma individual cada cas és diferent i depèn de les potencialitats predeterminades per a cada nen. “No tenim la certesa que aquests impactes funcionals siguin gaire determinants per al desenvolupament, el benestar o la salut d'una persona, però el que sí que sabem és que des del punt de vista col·lectiu això té una gran importància socioeconòmica”, subratlla. “Aquestes diferències es noten molt a escala d'un barri sencer o una població sencera exposada a alts nivells de contaminació”.