La Guerra Civil i una revisió crítica de Gaudí, eixos del MNAC per a 2021

El 2017, l'artista Francesc Torres va posar potes enlaire el MNAC quan va recuperar de les reserves d'aquest museu –on romanen el 82% dels 280.000 objectes artístics que conserva– obres mutilades i material que mai no s'havia vist per donar forma a La caixa entròpica, una de les mostres més fresques i originals que ha acollit aquest museu. I ara ho tornarà a fer. Torres col·locarà rèpliques de dos avions dins de la sala Oval del Palau Nacional, seu del MNAC. Seran un bombarder soviètic Tupolev SB-2, Katiuska, de 22 metres de llargada i 14 d'amplada i un caça, també soviètic, Polikarpov I-16, Mosca, com els que van participar en la Guerra Civil espanyola. Els avions seran la part més espectacular (caldrà transportar-los desmuntats des del Camp d'Aviació de la Sènia per poder entrar-los al museu) de la instal·lació Vol interior, que es podrà veure a partir de juny, en la qual es reflexiona sobre l’art, el conflicte i la memòria, una mostra que forma part del primer bloc de programació i activitats que dirigirà el MNAC aquest 2021, centrat en la Guerra Civil Espanyola. El segon, a partir de setembre, estarà protagonitzat per Antoni Gaudí i la seva relació amb Barcelona.

El MNAC coneix la situació actual d'incertesa que ha creat la pandèmia i les restriccions d'aforaments que comporta. També sap que les visites digitals al museu han vingut per quedar-se. Però no vol renunciar a la presencialitat i al plaer de poder veure obres d'art en directe. És l'aposta del director del MNAC, Pepe Serra, i del seu equip, que per primera vegada han programat exposicions i activitats enfocades en dos grans blocs que s'aniran desplegant en els propers mesos.

El 18 de març s'inaugurarà l'exposició d'un gran descobriment. El del material fotogràfic d'Antoni Campañà (1906-1989) sobre la Guerra Civil, “que està a l'altura del de Centelles”, ha dit Serra. Les 5.000 fotografies i negatius han estat ocults en una caixa vermella fins que els hereus del fotògraf les van trobar el 2019 i les han volgut mostrar per primera vegada al principal museu català. La guerra infinita. Antoni Campañà (1906-1989) marcarà el tret de sortida al primer bloc sobre la Guerra Civil, que inclourà altres grans cites com Art en perill! Salvaguarda del patrimoni artístic català (1936-1939), que revela la titànica tasca que van realitzar els tècnics de la Generalitat responsables del patrimoni català, amb Joaquim Folch i Torres al capdavant, perquè les col·leccions del Museu d'Art de Catalunya no patissin els efectes del conflicte.

L'exposició, que es podrà veure a les sales del romànic, mostra les imatges del trasllat juntament amb les obres originals en la seva situació actual. Sorprendrà veure com entre aquestes peces també hi ha pintures modernes com les de Picasso, provinents de la col·lecció de Lluís Plandiura. “Es presentarà la tasca pionera de salvaguarda i com es van exposar i visibilitzar algunes d’aquestes obres a París el 1937”, ha explicat Serra durant la presentació de la mostra, que anirà acompanyada de la revisió de casos actuals en què la preservació del patrimoni li ha costat la vida als seus conservadors, com al director d'antiguitats de Síria, Maamoun Abdulkarim, decapitat per l’Estat Islàmic.

A més, el MNAC ampliarà l'espai que dedica a aquest conflicte bèl·lic dins de les seves sales permanents. Ho farà amb obres de la seva pròpia col·lecció fins ara no exposades, com les que es van exposar al Pavelló de la República de París, on Picasso va mostrar per primera vegada el seu Guernica. Com la gairebé inèdita Alegoría del fusilamiento de Federico García Lorca, pintada el 1937 per Fernando Briones, en la qual es veu perfectament el poeta a punt de caure abatut.

Gaudí serà el protagonista de la tardor al MNAC amb una ambiciosa mostra en què es revisarà la seva figura i obra. “Serà una exposició de peces i de tesis, amb esperit crític”, segons Serra. El rigor està garantit, ja que el comissari és Juan José Lahuerta. “Hem pensat que era el moment de fer-ho, 25 anys després de la celebració de l'Any Gaudí, i té sentit que ho preparem nosaltres, perquè som el lloc que exposa més obres seves”, va prosseguir Serra, que va dir que compten amb el suport d'altres centres que tenen obres de Gaudí. Segons Lahuerta, “la superioritat de Gaudí per sobre de la seva època no prové ni del seu suposat aïllament genial ni de cap mena de deliri artístic inexplicable, sinó per la capacitat que va tenir per reflectir aquella època als seus edificis, en tota la seva obra, tan complexa”. La mostra viatjarà, el març de 2022, al Museu d'Orsay de París.

Altres mostres per a aquest any són les dedicades al ceramista Josep Llorens Artigas i la seva relació amb el japonès Hamada Shoji, la presentació de la donació de Benet Rossell i una aposta per obrir-se a artistes contemporanis. Aquest any, Lúa Coderch, Fito Conesa, Gino Rubert, Antonio Ortega, Mabel Palacín i Francesca Llopis continuen dialogant amb les obres de la col·lecció del MNAC o amb l'edifici per a les seves noves creacions.

Serra, que va lloar l'acompanyament de les administracions en aquests moments tan difícils, va explicar que aquest any ha invertit 15,9 milions d'euros, (500.000 euros més que l'any anterior) dels quals 1,6 són per a exposicions. Pel que fa a l'ampliació del museu en un dels pavellons de la Fira, ha assegurat que continua present i que les institucions del patronat demanen que no s'aturi, i ha confiat que hi hagi notícies dins del pla de transformació de la muntanya de Montjuïc que hi ha previst i que s’hauria d’acabar el 2029, centenari de l'Exposició Internacional.