Un estudi atribueix el 20% de la contaminació de Barcelona a les emissions ‘ocultes’ dels vehicles dièsel

Un estudi d'un equip de científics del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC) conclou que el 20% de la contaminació per diòxid de nitrogen (NO₂) de Barcelona, que procedeix sobretot del trànsit, es deu a l'excés d'emissions dels cotxes i furgonetes dièsel. Aquest excés és la diferència entre les emissions reals d'aquests vehicles fabricats entre el 2000 i el 2018 i el que marca la normativa europea. El treball s'ha publicat a la revista Environmental Research Letter.

La principal novetat de l'estudi és la utilització de Caliope-Urban, una eina de modelització de la qualitat de l'aire en alta resolució que determina l'impacte de l'incompliment dels límits europeus d'emissions en condicions reals de conducció als carrers de Barcelona, ha informat el BSC. Alta resolució significa que si altres estudis prenien valors en segments de la ciutat que mesuraven un quilòmetre per un quilòmetre, en aquest cas s'estudia carrer per carrer, i tenint en compte la seva morfologia: la forma de cada via, la seva amplària i l'altura dels edificis. “La investigació reflecteix que els estudis realitzats a més baixa resolució havien infraestimat aquest impacte”, assenyala el BSC en un comunicat.

Els càlculs s'han alimentat de dades sobre les emissions, un model atmosfèric que s'utilitza en meteorologia, i un altre de transport fotoquímic que calcula les reaccions químiques, explica l'investigador del grup de Composició Atmosfèrica del BSC i creador de l'eina de modelització, Jaime Benavides. A partir de la realitat de l'aire, s'ha mesurat la diferència entre dos escenaris. Un, la contaminació existent i les dades sobre l'excés d'emissions com a conseqüència de l'incompliment de la normativa europea publicats en els últims anys. I dos, la contaminació existent i com serien les emissions si els cotxes i furgonetes dièsel respectessin la normativa europea. “L'exposició al diòxid de nitrogen, que és un contaminant potencialment nociu per a la nostra salut, no és homogènia a tots els carrers de les ciutats. Utilitzar models de més resolució, és a dir, a escala carrer, ens ajuda a conèixer l'impacte real de l'exposició dels ciutadans a aquest perillós contaminant”, defensa Benavides.

El científic assenyala una altra de les conclusions de l'estudi: “Sense l'excés d'emissions dels dièsel, el nombre de barcelonins exposats a nivells de concentracions no saludables de NO₂ seria del 59%. No obstant això, a causa d'aquest excés d'emissions, la xifra augmenta fins al 70%”, un percentatge publicat recentment per l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

“Hem extrapolat els resultats i hem comprovat que, encara que no hagués existit mai l'excés d'emissions dels cotxes i furgonetes dièsel, Barcelona continuaria superant els límits legals de contaminació en estacions de mesura exposades al trànsit. Això sembla indicar que, a més de moure'ns en cotxes més nets, cal reduir de manera dràstica el trànsit en general per respirar un aire més saludable”, subratlla Benavides.

El BSC ha assenyalat que és la primera vegada que es fa un estudi tan exhaustiu, carrer per carrer, sobre l'impacte de l'excés d'emissions dièsel a tota una ciutat. Abans se n'havia estudiat l'impacte a Berlín, però només en algunes zones de la ciutat. Des del 2019, la capital alemanya només permet l'entrada de cotxes dièsel recents (els anomenats Euro 6) en algunes zones de la ciutat.

El Barcelona Supercomputing Center explica també que ha triat Barcelona perquè “és una de les urbs europees amb més densitat de vehicles (uns 6.000 cotxes per quilòmetre quadrat), fins i tot per davant de Madrid o París (amb entre 1.500 i 2.000 vehicles per quilòmetre quadrat)”. La ciutat, afegeix, té “un elevadíssim nombre d'automòbils dièsel, representen el 65% del total, igual que la majoria de ciutats europees”. “Una altra de les raons per les quals s'ha triat Barcelona és pel seu excés de contaminació, que supera sistemàticament el llindar legal establert tant per Europa com per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de concentracions de NO₂ (diòxid de nitrogen), que és de 40 micrograms per metre cúbic de mitjana anual”, apunta el BSC.