Una legislatura escapçada

“Ha sigut una legislatura escapçada per davant i per darrere”, va sentenciar la consellera de Presidència del Govern, Meritxell Budó, en presentar el desembre passat el magre balanç parlamentari 2017-2020. Ella ho va atribuir a “la repressió de l'Estat”, per l'aplicació de l'article 155 el 2017, i a la inhabilitació de Quim Torra el 2020, entre altres coses. Però el cert és que, en aquests anys de procés i pandèmia, la qualitat d'algunes lleis aprovades ha estat motiu freqüent de controvèrsia i en el terreny polític s'ha trobat a faltar direcció estratègica davant dels reptes socials, segons el parer de les principals patronals i sindicats. Empresaris de Foment del Treball Nacional i assalariats de Comissions Obreres de Catalunya no dubten a qualificar de “legislatura fallida” el període que ara acaba. I tots dos col·lectius són partidaris de la celebració immediata d'eleccions perquè hi hagi pressupostos com més aviat millor.

“Cap Govern pot funcionar sense unitat, sense una estratègia comuna i compartida entre els socis”, va dir el 29 de gener de l'any passat el llavors president Quim Torra. Un any després que ell mateix reconegués que la legislatura no tenia “més recorregut”, la data de les eleccions –14 de febrer o 30 de maig– està en suspens. En aquesta situació de provisionalitat i incertesa es presenten els grans desafiaments socials, segons l’opinió de la principal patronal i del sindicat majoritari a Catalunya. “La gravetat d'ajornar les eleccions és que podríem no tenir pressupost com a mínim fins al 2022 en uns moments en què està creixent la bretxa social i les empreses continuen marxant de Catalunya”, afirmen fonts de Foment.

Per al secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, “aquest Govern és el vestigi més llarg de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el que ha viscut més excepcionalitats, el menys productiu i el més ineficaç que hem tingut al nostre país”. Tretze projectes de llei aprovats i 75 decrets llei convalidats és el balanç d'aquesta legislatura erràtica (apunten els agents socials) en la qual ha faltat estratègia i han sobrat enfrontaments per l'hegemonia de l'independentisme entre els socis de Govern, Junts per Catalunya i ERC.

“Viuen en una bombolla, en un món a part, com demostra el fet que en ple confinament domiciliari durant la pandèmia, amb els ERTO a l'ordre del dia, al Parlament es continuessin pagant dietes als diputats”, apunten fonts de Foment del Treball.

Els costos socials d'aquesta legislatura fallida han sigut altíssims, asseguren des de la patronal. “No hi ha hagut concertació, no s'ha buscat una resposta àmplia”, afirma Pacheco, per a qui el Govern ha actuat sense proposta estratègica: “Ha donat respostes en clau d'ocurrències reactives, sense una actitud proactiva”. “Fins fa un parell de setmanes no es van posar en marxa les taules sectorials”, diu el secretari general de les CCOO catalanes. “Ja anaven bé amb els seus assessors”, afegeix Pacheco. En suma, hi ha hagut molt discurs social però poca concreció.

I en el futur immediat el panorama no és encoratjador. Sense pressupostos, es pregunten els agents socials, com es canalitzaran els fons procedents de la Unió Europea? Per a la patronal Foment, la bretxa que s'ha engrandit amb la pandèmia fa més necessari que mai un nou pacte social que reequilibri, com estan fent Alemanya i altres països europeus, les relacions entre treball i capital. I aquest no és el camí que ha seguit el Govern de Catalunya, afirmen fonts de Foment, per a qui, amb l'alça d'impostos –ja sigui en el tram autonòmic o en els propis–, s'ha provocat desinversió empresarial i s'ha actuat en detriment de les classes mitjanes.

Per als sindicats, la crisi fa imprescindible que el nou Govern que sorgeixi de les urnes incrementi la despesa en sanitat, educació i generació d'ocupació pública. I aquesta urgència fa necessari, segons el seu parer, que les eleccions es convoquin com més aviat millor. El Govern ha tingut molts mesos per preparar-les degudament i no ho ha fet, coincideixen a assenyalar responsables de patronal i sindicats.

Des del punt de vista de l'estratègia independentista, d'altra banda, els avenços han estat pràcticament imperceptibles, apunten fonts de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La pugna per l'hegemonia i la desconfiança entre els socis de Govern han protagonitzat l'últim període d'una legislatura que tots coincideixen a qualificar d'escapçada.