Llibres antics sota les palmeres i els peixos de l’Ateneu Barcelonès

Els peixos de l'estany de l'Ateneu Barcelonès no entenien res el maig passat: feia mesos que els socis no veien i després els van traslladar a un viver del Montseny, de la mateixa manera que les seves cinc palmeres veïnes (quatre Livistona Chinensis i una Palma Canària) eren desenterrades i sortien volant, amb unes grues que van salvar sis pisos, amb destinació al Maresme. L'explicació era la necessitat d'aixecar el terra del jardí romàntic de l'entitat per impermeabilitzar-lo i habilitar-hi a sota un espai on ubicar prop de 45.000 dels volums més preuats de la biblioteca, en un espai voltat que va construir el 1846 el prestigiós arquitecte Elies Rogent, que ara donarà nom a la biblioteca patrimonial de la institució, al carrer del Bot, davant la plaça de la Vila de Madrid.

“El de l'Ateneu Barcelonès és un edifici que et torna més del que tu li poses”, defineix poèticament l'arquitecte Mateu Barba, encarregat d'una d'aquestes operacions que els tècnics recomanen no fer mai: ubicar un espai com a biblioteca o arxiu a prop (o sota) d'alguna cosa que genera humitat, enemic natural del paper. Però calia amortitzar: “L'espai de la casa és finit i les necessitats de la biblioteca no paren de créixer”, resumeix el president de l'entitat, Jordi Casassas. L'operació, amb un cost de 792.000 euros, finançats per la Generalitat i la Fundació La Caixa, compleix els dos requisits. L'espai recupera uns baixos que formaven part dels edificis del limítrof carrer del Bot, 23-25, que dos rics industrials de Vic, els germans Serra Farreras, van adquirir en la segona meitat del XIX per ampliar el Palau Savassona, seu de l'Ateneu Barcelonés i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat. La fusió d'ambdós immobles es va iniciar el 1864 a càrrec de l'arquitecte Rogent (1821-1897), que un any abans havia començat la construcció de la Universitat de Barcelona sota la forma d'un edifici neomedieval i després dirigiria la restauració del monestir de Ripoll i també les obres de l'Exposició Universal del 1888. “Els arcs de maó estan molt ben fets, la construcció és molt bona”, constata Barba davant de l'espai de 284 metres quadrats originals, amb un ample de gairebé 4,5 metres, que s'ha respectat al màxim després d'haver-se aclarit tots els compartiments de l'antic magatzem arrendat que albergava. Al final, s'han conservat fins i tot tres de les columnes de ferro originals que el sustentaven, encara que sense funció. La bombolla antihumitat, el gran i costós repte de l'obra, està formada per mitja dotzena de capes aïllants de diversa tipologia que separen el sostre voltat del recinte del subsol del jardí

Com l'edificació que ara acull l'Espai Rogent no tenia connexió directa amb els espais principals del Palau Savassona, s'ha rehabilitat l'antic ascensor-muntacàrregues del jardí, que ara arribarà fins al nou espai i el connectarà amb els serveis bibliotecaris de l'entitat, a la tercera planta. Els armaris compactes que allotja ja acolliran ben aviat uns 45.000 volums, majorment “llibres dels segles XV al XIX, amb un especial catàleg del XVIII”, fixa Casassas. Entre els que estrenaran la sala hi haurà una famosa Encyclopédie, de Diderot i D'Alembert, del XVIII, així com uns manuscrits d'uns càntics de Petrarca, del XV, en català, a més d'altres joies d'una biblioteca amb més de 300.000 volums, de les més importants d'Espanya en mans privades i de la qual gairebé un 30% del seu fons no pot trobar-se en cap altre centre.

Ahir mateix el nou equipament va rebre una visita-llampec de la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, que va assegurar que les llibreries hauran de continuar sense poder obrir els caps de setmana (ni cap dia les de més de 400 metres quadrats) en la pròrroga de les mesures de confinament i tancaments de comerços no essencials per la pandèmia fins al 24 de gener, encara que la Generalitat va declarar el setembre passat la cultura bé essencial. “Desgraciadament, no hi ha canvis”, va dir la consellera, rere una màscara negra en què podia llegir-se, paradoxalment, “Més cultura!”.

La del nou Espai Rogent no serà l'única novetat arquitectònica que viurà l'Ateneu Barcelonès, ja que Casassas va avançar que està previst que al maig s'iniciïn obres de “racionalització” de l'ús de l'Entrada de Carruatges, l'accés principal a l'edifici, al carrer de la Canuda. Serà el seu últim llegat, ja que després de dos mandats no podrà presentar-se a les futures eleccions a la presidència de l'entitat, que s'han de celebrar el març que ve. Mentrestant, les palmeres ja han tornat al seu lloc; però no els peixos: les restriccions per confinament municipal encara els mantenen, intrigats, al Montseny.

Un passadís secret per a la guerra i l'amor

Fins al desembre del 2019, l'Ateneu Barcelonès va tenir llogat l'ara Espai Rogent a l'abans carismàtic cafè Moka de la Rambla. Les obres han fet aflorar de nou un passadís subterrani que el creuava i que comunicava l'històric local amb l'actual plaça de la Vila de Madrid. La llegenda li atribueix, almenys, dues funcions. Una, la via per la qual es proveïa de menjar i armes als guàrdies d'assalt parapetats al Moka en els Fets de Maig del 1937, cosa que explicaria que aguantessin dies impertèrrits apuntant l'edifici de davant, el Teatre Poliorama, on en canvi van estar sense menjar ni tabac els insurgents del POUM, com va patir George Orwell, apostat a la teulada del teatre, episodi que va recordar en el seu 'Homenatge a Catalunya'. L'altra suposada funció del passadís, en una interpretació més antiga i maliciosa, hauria estat la de permetre les visites clandestines entre les monges del convent de Santa Teresa que hi havia a l'actual plaça de la Vila de Madrid i els capellans de la propera església de Betlem, a la Rambla.