Les obres de Sixena es queden al monestir

Punt i final en el litigi per les 97 obres del, monestir de Vilanova de Sixena (Osca)que ha enfrontat durant anys dues comunitats veïnes: Aragó i Catalunya. Aquest dijous el Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha fet pública una sentència en què determina que les obres són propietat de les monges i es queden al monestir d’Osca. La resolució corrobora les sentències del jutjat de primera instància del 2015 i de l’Audiència Provincial del 2017 que van donar com a nul·les les operacions de compravenda entre les monges de Sixena que s’havien traslladat a Catalunya a la Generalitat i al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i acaba amb el recorregut legal d’aquesta disputa patrimonial.

Els magistrats del Suprem es van reunir a mitjans de desembre per decidir sobre els tres recursos de cassació que la Generalitat, el MNAC i el Museu de Lleida van presentar al cap de pocs dies de conèixer la sentència de l’Audiència d’Osca el 2017 que va obligar tornar les 97 obres (54 al MNAC i 44 al Museu de Lleida); entre aquestes elements de la vida quotidiana de les monges com roba o coberts o aixovar litúrgic i llibres; però també peces de gran valor com diverses caixes funeràries de fusta pintada d’algunes de les priores i monges del XV, elements arquitectònics com portes policromades medievals o escultures d’alabastre de l’escultor Gabriel Joly.

Segons l’alt tribunal: “Està provat que els béns litigiosos formaven part del tresor artístic del monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional [1923] de manera que el règim de protecció propi de tal declaració també s’ha d’estendre a aquest tresor artístic”. El ple aprecia que “encara que els contractes de compravenda litigiosos van complir els requisits de la legislació canònica, no es van complir els requisits addicionals de la legislació civil. En concret, l’Ordre del Monestir de Valldoreix no tenia facultat per disposar d’aquests béns, ja que l’Ordre de Sixena, amb personalitat jurídica canònica i civil pròpia i patrimoni independent, era qui ostentava civilment la propietat dels béns venuts”. Segons el Suprem, “no consta cap documentació formal i fefaent de l’acte o resolució canònica dels quals resulti la fusió o integració en una única persona jurídica dels monestirs de Sixena i de Valldoreix”. Després de la sentència del 2015, les obres es van tornar en dues tandes: el juliol del 2016 els 51 objectes del MNAC de Barcelona (dos es van extraviar), entregats després de la petició del jutge d’instrucció número 1 d’Osca. I les 44 restants només van sortir del museu de Lleida el desembre del 2017 quan, en plena aplicació del 155 a Catalunya, el jutge va enviar la Guàrdia Civil a buscar les obres, després que la Generalitat assegurés que no les lliuraria fins que no hi hagués sentència ferma.

Des d’Aragó sempre s’ha defensat que la venda de les peces no es podia fer per estar protegides per la declaració d’indivisibilitat del monestir després de ser declarat Monument Nacional des del 1923, i pel fet, asseguraven, que les vendes no eren reals, ja que no es van donar per vàlids els documents presentats per la part catalana, i que

l’intercanvi de les peces no s’havia fet amb l’autorització de les administracions: el Ministeri de Cultura en les compres del 1983 i el Govern d’Aragó en les del 1992 i 1994, a més de no comptar amb el suport del Vaticà. Des de Catalunya sempre s’ha al·legat que la sentència del 2012 del Constitucional li havia donat la raó sobre la legalitat de les vendes i negava a Aragó el fet de poder exercir les seves competències sobre les obres. També s’al·legava que no s’havia de comunicar ni demanar autorització al Ministeri ni al govern d’Aragó perquè el 1983 Catalunya ja tenia competència en cultura.