Dos milions per afinar la casa museu de Pau Casals

A Pau Casals l'angoixava sortir a l'escenari. Ho va deixar escrit als seus quaderns de notes. Unes reflexions que, rescatades per un projector de llum, decoren el dormitori de la seva casa d'estiueig, al Vendrell. Aquí, davant de la platja de Sant Salvador, el genial violoncel·lista buscava la quietud. “Malgrat tot, no hi ha més remei que presentar-se davant del públic... mirar les seves cares i compartir la bellesa de la música”, diu un altre pensament de l'artista. Davant la por, valentia. Davant de l'ansietat, música.

La Fundació que gestiona el llegat del músic impulsa una rehabilitació de la preciosa casa museu de Casals. El pla preveu la restauració de les façanes i la rehabilitació de les esquerdes i dels desperfectes, ara que han passat 20 anys des de l'anterior intervenció. Però, a més, s'aprofita per ampliar el fons museístic i digitalitzar els arxius de Casals. “Aquest és un dels sis millors museus d'Europa dedicats a un músic”, presumeix Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals. Situa la vil·la Casals a l'altura del Museu Chopin de Varsòvia, de la casa natal de Bach a Eisenach o del Museu Beethoven de Viena. “Faria falta fer-ne més promoció”, demana Pardo.

El projecte de rehabilitació de l'espai es va ser presentar ahir dimarts, coincidint amb el 144è aniversari del naixement del geni del violoncel. S'ha previst un pressupost de 2,2 milions d'euros per renovar una finca que gaudeix de la proximitat del mar, alhora que pateix els efectes de la humitat i de la corrosió salina. La directora del museu, Núria Ballester, valora que el pla per endreçar l'espai no hagi quedat afectat malgrat els efectes de la pandèmia. Dels 23.000 visitants anuals s'ha passat aquest 2020 a només 6.000.

La directriu principal és que les obres no alterin “l'esperit de la casa” perquè, segons Pardo, aquest indeleble record de les vivències del músic és un dels atractius del museu. “Sembla que Pau Casals hi hagi estat fa poc”, destaca Pardo. El violoncel·lista va morir l'any 1973 a San Juan de Puerto Rico. Les seves restes van ser traslladades al cementiri del Vendrell.

A la blanquíssima casa davant del mar es conserven fragments de la vida del músic. Una agenda de l'any 1912 és testimoni de la seva “vida frenètica”, indica el director de la Fundació. Viena, Munic, Londres i Manchester en una setmana. A les parets, retrats en sèpia del seu primer professor de violoncel, Josep Garcia, dels seus germans Enric i Lluís i, a la vora del llit, un gravat de la Mare de Déu de Montserrat, obra de Joseph Flaugier i Agustí Sellent. A la seva biblioteca, les Obres Completes de Maragall i la Divina Comèdia, a més de Vida de Manolo, de Josep Pla, o Mirra, de Ventura Gassol.

En un escriptori, una carta que va enviar a la seva mare, Pilar Defilló, mentre viatjava a bord de l'Olympic, el transatlàntic més gran del món fins a la botadura del Titanic. I, per tots els racons, música. El violoncel i la imponent sala on assajava i oferia recitals són el vestigi més tangible de l'entrega musical de Casals, però la seva passió melòdica anava més enllà: a la casa es conserva un ble de cabells del compositor Felix Mendelssohn i un manuscrit original de Johannes Brahms. En finalitzar el recorregut per la vil·la, mereix una especial atenció la seva compareixença a Nacions Unides, el 24 d'octubre del 1971. “Aquest és l'honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva principal preocupació”, va dir llavors.