Messi: “El Barça està molt malament”

El futur de Lionel Messi, de 33 anys, continua en l'aire. El capità blaugrana, que finalitza el seu contracte amb el Barça al juny i que a partir de l'1 de gener podrà negociar amb un nou club si ho vol, ajorna la seva decisió. “No tinc res clar. Esperaré que s'acabi l'any. El més important és pensar en l'equip i no distreure'm en altres coses”, va aclarir l'argentí en la seva entrevista amb Jordi Évole a La Sexta. En el seu camí apareixen el Manchester City, el PSG i l'Inter de Miami. Per descomptat, també el Barça. Encara que va expressar sense embuts la seva alarma per la situació financera de l'entitat: “El Barça està realment malament, està molt malament, i serà difícil tornar a ser on érem”. No va amagar que una de les seves destinacions preferides són els Estats Units. Els albira com una destinació de pau, perquè enyora un anonimat que li és desconegut. “Soc un privilegiat per tot el que m'ha tocat viure, però sí que hi ha vegades que m'agradaria gaudir d'anar a un mercat, a un cinema o a un restaurant”, va assegurar.

“Tinc la il·lusió de poder viure als Estats Units i viure aquella lliga. M'agradaria, però si passa o no, no ho sé”, va revelar el 10. No obstant això, té clar on visualitza el seu futur. “Vull viure a Barcelona i, quan no sigui més jugador, vull tornar al club i aportar d'alguna manera”, va sostenir Messi, que no es penedeix del que va passar a l'estiu, quan va enviar un burofax per fer ús de la clàusula que li permetia deixar el club de manera unilateral en finalitzar la campanya 2020. “Va ser una decisió dificilíssima, sabia que no estaria millor que aquí a cap altre lloc. Sentia que era el millor per a tots, per al club i per a mi”, va afirmar. I tornaria a enviar el burofax. “Era una manera de fer-ho oficial. Li deia al president que me'n volia anar. Li vaig demanar que m'ajudés i ell sempre em va dir que no i no. El burofax era una manera de fer-ho de debò. Sabia que si anava a judici tindria raó, però no volia marxar d'aquesta manera”, va explicar. I va afegir: “Bartomeu em va enganyar moltes vegades”.

En el mundial de Rússia, Diego Maradona li va preguntar a un dels seus periodistes de confiança si creia que la gent encara l'estimava. Feia estona que s'havia apagat el Maradona futbolista i l'afecte de la gent, que existia, existeix i existirà, oscil·lava entre la malenconia i la llàstima. A Messi també l'amoïna l'escalfor del públic. Encara que sense el carisma d'El Pelusa, el capità blaugrana no va deixar d'insistir fins a aconseguir l'amor de l'afició albiceleste, com tampoc és indiferent a una ciutat i a un club que l'han cuidat i protegit. “El Barça és la meva vida, soc aquí des dels 13 anys, he crescut en aquesta ciutat. He passat més temps aquí que a l'Argentina. El club m'ha format com a persona i com a jugador. M'ho ha donat tot i jo també l'hi he donat tot. Tinc una relació d'amor amb aquesta ciutat. Acabi com acabi la meva història aquí, això no ha de tacar tota la meva carrera. El Barça és més gran que qualsevol jugador, inclòs jo mateix”.

Messi ha tingut en la seva carrera nou entrenadors al Barça: Rijkaard, amb el qual va disputar 110 partits i va marcar 42 gols, Guardiola (219 i 211), Jordi Roura (15 i 18), Tito Vilanova (35 i 42), Martino (46 i 41), Luis Enrique (158 i 153), Valverde (124 i 112), Setién (24 i 15) i ara Koeman (18 i 10). L'argentí no dubta quan ha de triar els qui més l'han marcat, paradoxalment, es queda amb els dos amb qui més es va confrontar. “Guardiola té alguna cosa especial, et fa veure les coses d'una manera… Com prepara els partits, com prepara l'equip defensivament i com prepara per atacar. Et deia exactament on estava la clau del partit. Vaig tenir la mala sort, entre cometes, que vaig tenir molt de temps els dos millors: Guardiola i Luis Enrique. Tenir-los tan seguit i tant de temps va fer que cresqués moltíssim en el terreny futbolístic i en el tàctic”, va explicar Leo.

També va elogiar Koeman. “Li ha donat serietat a l'equip i al club. Va ser un gran encert. I està fent les coses bé. És difícil perquè hi ha molta gent nova i gent jove”, va dir. En canvi, no li van agradar les paraules de Carles Tusquets, president de la comissió gestora, que va assegurar que caldria haver venut Messi a l'estiu. “Hauria d'opinar més del futur. I prefereixo no posicionar-me amb cap candidat. Si diuen que manejo el club, imagina't si dic que prefereixo algun president. Tant de bo que el que guanyi posi el club on es mereix, perquè ara com ara no hi és. Serà difícil portar jugadors i no hi ha diners. Cal portar diversos jugadors per lluitar per tot i no serà fàcil. Portar Neymar no és fàcil”.

De tant en tant, Messi pensa en la mort i admet que sap els diners que té. I emfatitza que és perfectament conscient del context actual. “La gent es pensa que vivim en una bombolla i que no ens importa res. Això és mentida. Nosaltres vivim la realitat com qualsevol altre, cadascú és com és i ho segueix com pot”, va exposar el capità del Barça. Pensa, no obstant això, que el retorn al futbol va ser positiu. “La gent es pot distreure una mica amb el futbol”, va dir. Això sí, es va pronunciar contra un calendari atapeït. “El que importa és jugar i complir els contractes. No es pensa en l'esportista. Es mira més l'interès econòmic”, va tancar Leo Messi.