El que es compra a El Barato no surt car

La pandèmia ha obligat la família Casas a posar un cartell a l’entrada de la botiga: “Espereu que us atenguin”, diu el rètol. La recomanació s’agraeix, però amb un cop d’ull a l’interior d’El Barato fins i tot el client més atrevit dona per fet que necessita un guia per orientar-se entre la pila de teles que atapeeixen els passadissos del local. “El que no trobis aquí no ho trobaràs enlloc”, ha estat, durant anys, el lema d’El Barato, un popular comerç de teixits i disfresses, situat en ple centre de Reus, a pocs passos de l’Ajuntament.

Más información

L’última joia de la Rambla

Sobreviure a guerres, inundacions i virus

Un termòmetre de la salut de la ciutat

Aquest any que ve la botiga complirà 140 anys i ho farà amb els cops propis d’haver lluitat contra una pandèmia que va obligar a tenir les persianes abaixades durant dos mesos. Un tancament insòlit a El Barato, que sempre és obert. “Dues setmanes senceres de vacances no les faig des que em vaig casar”, confessa Josep Maria Casas, actual responsable del negoci i continuador d’una saga que va arrencar la seva rebesàvia Francesca Prats el 1881. Ella, la primera emprenedora de la família, es dedicava a vendre teles pels pobles i va muntar un lloc fix a la plaça de les Peixateries Velles, a quatre passes del local del carrer Major, on hi ha la botiga.

Les dones han estat el puntal d’aquest negoci familiar que ara guia el Josep Maria, amb la complicitat de la seva mare, l’Anna Misericòrdia, i amb la brillantor dels seus ulls posada en l’Anna, la més gran de les seves filles. “Ara per ara, ella diu que li agradaria continuar amb el negoci”, explica el pare, amb un orgull indissimulat. “És que jo m’ho passo molt bé venint a la botiga”, confessa. Fins i tot quan se li assenyala que ser botiguer comporta un inqüestionable esclavatge horari, el Josep Maria respon que l’afecció pel taulell va més enllà de trobar una caixa plena de diners en finalitzar la jornada. “Molta gent que ve a comprar passa a ser part de la nostra vida, jo trepitjo poc el carrer i m’assabento del que hi passa pel que m’expliquen els clients”, diu. Mentre, en un racó al fons de la botiga, desgrana els seus anys de vivències a El Barato, la conversa pateix diverses interrupcions. Alguns talls responen a preguntes del personal, que demana aclariments sobre preus i referències, però molts altres obeeixen a clients que s'acosten: “Només et vull desitjar bon Nadal”, repeteixen.

Passa una cosa semblant amb els comercials i proveïdors: “Tinc productes que no es venen gaire però als quals m’uneix un sentiment especial perquè recordo quan els vaig comprar i qui me’ls va oferir”, revela el botiguer. La seva ha de ser, doncs, una memòria enciclopèdica perquè a la botiga diu que no té menys de “7.000 referències”.

En aquest oceà de teles resplendeixen els rotllos amb lluentons i relleus brillants. “Estem especialitzats en vestits de festa i de carnaval”, revela el Josep Maria. I com és? “Va ser la meva mare qui li va donar aquest caràcter al negoci, al principi dels anys vuitanta, i si no hagués estat per ella no sé si ara seríem aquí”. L’especialització en vestimenta carnavalera atorga a El Barato una dimensió que va molt més enllà de Reus. “El client sap que si ve aquí trobarà el que buscava”. La botiga ofereix les teles, a metres o ja confeccionades, i a més disposa d’un gran assortiment de complements: perruques, plomes, màscares, barrets, folres o farcits. El que faci falta. Famílies, grups i congues acudeixen cada tardor a El Barato per preparar, amb mesos d’antelació, la desfilada de l’any que ve. El negoci aquest any ha patit una patacada per la cancel·lació de les rues i per la suspensió d’una infinitat de festes majors. “També solem treballar molt amb vestits de capgrossos, gegants i balls populars i, és clar, aquest any no hi ha hagut res d’això”, diu el responsable d’El Barato. Tanmateix, el tancament obligat pel confinament ha activat un filó de negoci: la costura domèstica. “Entra a Instagram i veuràs quanta gent cus a casa”, informa el Josep Maria. L’afició per l’agulla, i la demanda de teixits protectors per fer mascaretes, han permès a El Barato trampejar el temporal. Això, i l’altre puntal del negoci: la dansa i el ballet. La botiga té un mostrari inacabable de tutús, mallots, mitges i sabatilles. Sabia que hi ha una marca de sabatilles, Gaynor Minden, que de cada número de peu ofereix fins a deu models diferents, en funció de la duresa de la punta? Doncs, sense saber-ho, no es pot treballar a El Barato.