Pirandello i família

El 1984, Vittorio Gassman va desbordar el Grec barceloní amb Non essere, un espectacle sensacional amb el qual molts van descobrir el teatre a través del maridatge entre el gran “mattatore” i les històries (entre humorístiques i malenconioses) del mestre Pirandello. Mario Gas va recordar la peça breu, no pas més de vint minuts, que s’alçava al centre del Grec (L’uomo dal fiore in bocca): estrenada el 1923, a més de la versió de Gassman el 1984, va tornar a La Perla 29 l’any 2008, protagonitzada per Lluís Soler.

L’espectacle de Gas ha sorgit de diversos records: entre ells, el diàleg pirandellià i la figura de Mastroianni vestit de cambrer a la popa del vaixell d’Ojos negros, de Nikita Mikhalkov. Però el més singular és que L’home de la flor als llavis i ..., un formidable trenat d’històries boniques i commovedores de i sobre Pirandello, ha estat, en gran mesura, escrita i representada pel mateix grup. La companyia, que serà fins al 10 de gener al Teatre Akadèmia, està formada per un elenc que feia temps que no treballava en equip: firmen textos i dramatúrgia Mario Gas, Àlex Casanovas, Montse Guallar i Xavier Ripoll. La traducció és de Pau Vidal.

Àlex Casanovas encarna un possible personatge de ficció anomenat Ruggero Servi. Ens explica la seva vida en el teatre, els amors de sala en sala des que va debutar al Teatre d’Arte en la companyia de Pirandello i els seus treballs com a actor, cambrer i acomodador. Al principi coneixem Servi en solitari. Després arriba una dama a qui fa bastants anys que no veu: Marta Abba, actriu consagrada. Abba i Servi van fer molt teatre junts i segueixen units, còmplices, gairebé com germans. S’expliquen la seva vida des que es van conèixer en l’escena. Ella també va passar vint anys als Estats Units, on es va casar i divorciar. L’episodi és una petita joia, però encara és millor la relació entre Marta Abba i... Luigi Pirandello, encarnat per Xavier Ripoll. Aquesta segona parella continua unida i la seva història avança a través de la correspondència: el dramaturg malalt i nostàlgic, a Berlín; ella a Milà, recorrent tot Itàlia.

Marta li explica els seus intents de remuntar Come tu mi vuoi; ell li narra l’obra d’un sol acte que està començant, tot i que amb prou feines pot escriure. Els personatges de L’home de la flor a la boca i... (Casanovas, Ripoll) són dos desconeguts que han perdut el tren i comencen a parlar en una estació nocturna i deserta. El més gran d’ells relata la seva condició terminal amb una paraula (“epitelioma”) que li sembla bonica malgrat el que representa: una perillosa taca al paladar. Demana al seu company d’estació que, al matí següent, compti els brins d’herba del camí: “Cada bri que compti serà un dia més per a mi. Però busqui un matoll ben gros, eh?”. L’última escena mostra Pirandello narrant la seva infantesa, encara fascinat per la serventa Maria Stella, “una fabuladora excel·lent que em va ensenyar a comptar”. La funció és un calidoscopi de relats i un cant d’amor al teatre.