La Marina, el barri de Barcelona que espera 30.000 veïns

Diuen que quan un alt càrrec de l’Ajuntament de Barcelona —nascut fora de la ciutat— va visitar per primera vegada la Marina de la Zona Franca, es va posar les mans al cap: “Això sembla Beirut!”. Al davant tenia 75 hectàrees de solars, un minibarri i activitat industrial. Situades, a més, en una punta de la ciutat: al final del passeig de la Zona Franca, entre Montjuïc, la Ronda Litoral i la Fira de la Gran Via, ja a l’Hospitalet.

Han passat uns anys i el que serà un nou barri de Barcelona —que els últims quatre alcaldes han assegurat que serà una meravella— ja comença a prendre forma. Ja té metro i està previst que tingui 10.900 pisos i gairebé 30.000 veïns, unes dades que mostren que som davant d'una de les tres grans reserves de sòl de Barcelona, amb el 22@ i la Sagrera. I també davant l’oportunitat de pensar, planificar, repetir encerts i evitar errors... Materialitzar, en fi, un barri sencer.

Des de Barcelona Regional, el seu director, Josep Bohigas, situa el principal repte de la Marina en el fet que “es posicioni com a ciutat, no com els afores”. I considera clau resoldre “la connectivitat amb Montjuïc, amb el passeig de la Zona Franca, que en el futur no serà una autopista, i també amb el centre, pel Morrot”.

El 2019 es van aprovar una modificació del Pla General Metropolità i el pla especial d’infraestructures de la zona, que convertirà un teixit industrial i de magatzems en mixt: 73% d’habitatge (47,5% de protecció i 54,5% privat) i 27% d’activitats. I a més 13 hectàrees de zones verdes i 11 d’equipaments. Entre pisos (fins a vuit plantes) i activitat econòmica s'hi construiran més d’un milió de metres quadrats de sostre. Qualsevol projecte d’edifici de la zona ha de passar per l’anomenada Comissió de Qualitat (com al 22@), que vetlla per la coherència del conjunt.

El pla és de tanta envergadura que es desenvoluparà per etapes i fins al 2036. Veurem passar uns quants alcaldes més. Hi ha 14 sectors i només quatre tenen el planejament derivat aprovat. Són els que han engegat i acabat 168 pisos i estan en obres uns altres 417. Sumen el 5% del total dels que hi haurà. Els altres sectors tenen el planejament en tràmit (2), en estudi (1) i set encara estan pendents.

Amb tantes hectàrees i zeros (de metres construïbles i d’euros per invertir), el govern de l’alcaldessa Ada Colau crearà una oficina específica per centralitzar la gestió i la interlocució amb tots els agents implicats: des dels propietaris del sòl (la majoria privat), els promotors privats interessats, els públics, els veïns de la Zona Franca, les administracions competents dels equipaments previstos, el teixit econòmic i comercial que aposti per la zona...

Però el barri, que per fi arrenca, ensopega amb un imprevist de magnitud planetària: la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Del que hi ha acabat o en marxa, la majoria són promocions d’habitatge amb algun tipus de protecció. De preu lliure només n’hi ha una de molt avançada de Culmia, l’antiga promotora del Banc Sabadell.

Albert Civit, que va ser gerent d’Hàbitat Urbà amb l’alcalde Xavier Trias, i és expert en gestió del sòl, celebra el potencial de la zona, però assenyala qüestions clau: “Una és la ubicació, en una punta, i seria bo trobar un atractiu d’oci o cultural de cap de setmana; una altra és analitzar quines activitats econòmiques presents són viables i ser conscient que caldrà indemnitzar qui hagi de marxar”. I finalment, alerta que cal alleugerir la gestió i les càrregues dels promotors: la part de carrer i d’infraestructures que han de pagar.

Inversors

Des de l’associació de promotors, l’APCE, el president de la comissió d’Urbanisme i Habitatge, Francisco Pérez, es declara “un gran defensor de la Marina, amb gairebé 11.000 habitatges lliures i de protecció, activitat i infraestructures”. “Pots convertir-lo en el barri que vulguis, li pots imprimir caràcter i fer un barri de qualitat”, assegura. Però assenyala que “fins que no es vagin desenvolupant els sectors i estiguin urbanísticament avançats és difícil que els promotors petits o mitjans entrin a la Marina, perquè requereix grans inversions”.

A més dels actors públics (com l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació) i l’antiga promotora del Sabadell, a la zona s’ha posicionat AQ-Acentor, la promotora del gestor de fons d’inversió alemany Aquila Capital. A la seva pàgina web promociona quatre promocions al carrer del Foc, davant la Fira i els nous edificis de la Generalitat.

“El més interessant seria que l’Ajuntament accelerés alguns dels sectors”, opina el representant d’APCE, que veu el pla d’etapes, fins al 2036, molt allargat. També hauria de construir a la Marina l’operador metropolità d’habitatge de lloguer, una empresa mixta entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i un soci privat que està en fase de selecció.