Mor Josep Pla-Narbona, pioner del disseny gràfic espanyol
El dissenyador va crear capçaleres de diaris com ‘Tel/eXpres’, cartells per a Barcelona 92 i portades de llibres per a Espriu i Cela, a més de la publicitat de productes com Biodramina i Dolmen
El 2013 el dissenyador gràfic Josep Pla-Narbona va donar al Museu del Disseny de Barcelona, ciutat on havia nascut el 1928, bona part de l'obra gràfica que havia fet entre el 1947 i el 2009: més de 200 cartells, impresos publicitaris, il·lustració editorial i imatge corporativa que aquest referent del grafisme català del segle XX havia creat durant sis dècades de treball. Entre les donacions hi havia la capçalera per al diari Tele/eXpres, un dels cartells de les Olimpíades de Barcelona 92, les portades de llibres d'escriptors com Salvador Espriu, Camilo José Cela, Jorge Salinas i Dámaso Alonso. També el logotip de fires com Sonimag, publicitat per a Nescafé i La Lechera i un gran nombre de creacions per a la indústria farmacèutica, sobretot de la marca Uriach, per a la qual va treballar 40 anys de manera ininterrompuda, creant la marca de productes com Biodramina, Lipomin, Pacetyn i Dolmen, en la qual no va dubtar a posar, per il·lustrar un mal de cap, una enorme pedra sobre dos busts. El també gravador i pintor, reconegut amb el Premi Nacional de Disseny 2004 i la Creu de Sant Jordi 2019, “per ser capdavanter en la seva disciplina, haver obert camins a generacions posteriors i haver assolit reconeixement internacional”, va morir diumenge a Sant Cugat del Vallès als 92 anys després d'una llarga malaltia.
“Era molt imaginatiu, singular i molt creatiu, va crear una publicitat molt diferent de la que es feia llavors, molt conceptual”, explica Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona. “D'altres també van treballar per a la indústria farmacèutica, però cap va arribar al seu nivell”, continua. El 2018 el Museu del Disseny va publicar Crits a la paret i poemes visuals. Josep Pla-Narbona. Cartells 1947-2004, on recollia la important donació realitzada cinc anys abans per Pla-Narbona i moltes d'aquestes peces van passar a formar part de l'exposició permanent El disseny gràfic: d'ofici a professió (1940-1980).
Pla-Narbona va treballar des de molt jove com a aprenent en tallers de dibuix publicitaris, amb J. Artiga i R. Fábregas, mentre també estudiava a l'Escola d'Art i Oficis i al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona. El 1956 va passar dos anys a l'agència Publicité R.L. Dupuy de París, on va tenir l'oportunitat de conèixer el cartellista francès Raymond Savignac, que el va influir. Després de tornar a Barcelona el 1958 va obrir el seu propi estudi i el 1960 i el 1961 va ser guardonat amb el premi Sant Jordi atorgat pel Cercle Artìstic de Sant Lluc per a dibuix i pintura, respectivament. En aquest segon any va començar a exercir de professor de Plàstica Publicitària a l'Escola Massana i el 1962 va marxar a Suïssa per estudiar tècniques tipogràfiques i va començar a treballar amb l'agència de publicitat Adolf Wirz de Zuric.
Amb tot aquest bagatge i experiència, el 1964 va ser un dels promotors dels premis Laus per als professionals del grafisme, la publicitat i la comunicació visual. “Va ser el primer espanyol a formar part de l'Alliance Graphique Internationale (AGI), una cosa realment difícil”, subratlla Vélez. També va ser cofundador i primer president de Grafistes-Agrupació FAD, associació de directors d'art i dissenyadors gràfics coneguda avui com a ADG-FAD.
Pla-Narbona va exposar els seus dissenys i dibuixos a gairebé tot Europa i a Amèrica. Va participar en la primera exposició Biennal Internacional del Cartell a Varsòvia, va estar present en la inauguració del Centre Lincoln i a l'Institut Americà d'Arts Gràfiques de Nova York. El 1972 diversos dels seus treballs van passar a formar part dels fons de la col·lecció del MoMA. El Macba també té obres seves.
El creador va anar abandonant el disseny conforme conreava l'escultura i la pintura. Mestre d'alguns dels dissenyadors de generacions següents a la seva, va ser gran amic del poeta-provocador Joan Brossa. Amb ell va fer el 1993 la llagosta que corona l'edifici del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i, el 1994, també junts, van crear el Monument al llibre situat a la intersecció del passeig de Gràcia amb la Gran Via de Barcelona, lloc on se celebra la Fira del Llibre d'Ocasió de Barcelona.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.