_
_
_
_

La venda d’avets es dispara: més alts i naturals

Espinelves cancel·la la seva fira de Nadal per primera vegada en 40 anys, però el viver continua venent des dels camps

Dues dones amb un petit arbre de Nadal a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona.
Dues dones amb un petit arbre de Nadal a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona.Massimiliano Minocri

La pandèmia ha provocat la cancel·lació d’alguns dels mercats de Nadal més importants, com el de la Fira d’Espinelves (Osona), lloc de venda d’avets per excel·lència. Els Cultivadors d’Avets de Nadal Associats de Catalunya (CANAC) temien que fos un any “desastrós”. Tanmateix, i gràcies al canvi en els canals de distribució, ara bàsicament per internet a través de centres de jardineria i floristeries de barri, els avets estan tenint molta sortida durant aquestes setmanes. De moment, les vendes han crescut entre el 10% i el 20% respecte de l’any passat.

El president de CANAC, Albert Gallifa, explica que arran de les restriccions causades per la covid-19 “la gent no pot viatjar. Aquest any, més que mai, passa les festes a casa, les famílies inverteixen més en decoració i l’estrella del Nadal és l’avet”, apunta Gallifa. “Aquests petits distribuïdors han hagut de fer un esforç i han sigut capaços d’assumir l’augment de demanda a través dels nous canals”, destaca. A més, segons Gallifa, les xifres mostren que “cada vegada més gent entén que l’arbre de plàstic és contaminant i el natural, no”.

Dels milers d’avets de Nadal conreats pels 36 productors associats, des de petits autònoms fins a grans vivers i majoristes, sobretot de la zona Montseny-Guillerires (Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau), el 70% es venen a mercats interns. La resta s’exporta principalment a països com França, Anglaterra, Portugal i Alemanya –país que en consumeix uns vuit milions a l’any.

A més, distribueixen el 90% dels avets que es venen a Espanya. Durant la crisi econòmica del 2008, els cultivadors del Montseny-Guilleries van optar per exportar, però aquesta vegada no. “En la crisi anterior, l’economia d’Europa estava molt millor que la interna, però ara és a escala mundial, i entre els aranzels i la competència dels mercats nord-europeus, que són molt potents i madurs i que estan saturats de producte, no ens sortiria a compte”, assegura Gallifa.

Líder del sud d’Europa

La zona del Montseny-Guilleries és actualment el primer productor d’avets de Nadal del sud d’Europa. El clima, de moltes hores de sol, estius frescos i humits i hiverns freds, és el punt clau. El 90% dels socis de la CANAC són d’aquesta àrea. Tot i que hi ha més de 50 espècies d’avets que es poden comercialitzar, a Catalunya només n’hi ha set i el més venut és el del Caucas (Abies nordmanniana).

Per la seva banda, l’Ajuntament d’Espinelves va decidir suspendre a mitjans de novembre la famosa Fira de l’Avet, que feia 40 anys aquest hivern. És una de les cites més destacades del calendari nadalenc català, ja que rep entre 60.000 i 90.000 visitants entre l’1 i el 9 de desembre cada any. Alguns dels 200 habitants del poble venen avets, igual que el viverista Masjoan, l’únic de la localitat. Centenars de persones compren l’avet de Nadal en aquest poble.

David Masferrer, quarta generació de viveristes i responsable del viver Masjoan, ha vist com aquest any, en lloc de vendre durant la fira, la gent ha anat a comprar directament als camps. “He enviat molts whatsapps, he passat fotos dels arbres i els clients els han vingut a buscar entre setmana. Molts clients que venien a la fira han volgut continuar comprant-lo aquí i han trucat per encarregar-lo”, explica Masferrer. A més, detalla que la gent “cada vegada el compra més a l’estil americà i el vol més alt. Abans es venien més dels de metre o metre i mig, però ara surten més els de metre vuitanta o dos metres”.

L’any passat en va vendre uns 500, entre particulars i a l’engròs, i calcula que aquest any les vendes augmentaran. Al costat dels seus vivers hi ha l’Arborètum de Masjoan, el bosc d’avets, pins, sequoies i altres espècies més altes de Catalunya, amb més de 49 metres.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_