Figures per tocar i a punt per a una selfi

Forrest Gump espera assegut en un banc que algú s'assegui al seu costat. Kong, un immens orangutan, t'abraçarà amb compte –quan ho permeti la pandèmia–, pots sentir-te com el totpoderós ocupant del tron de ferro de Joc de trons o pujar a una talaia –tecnològica– de 120 metres d'altura i veure Barcelona a vista d'àguila i gairebé tocar Colom. El nou Museu de la Cera de Barcelona ha deixat enrere la seva primera etapa, des que va obrir el 1973, i a partir d'aquest divendres n'inicia una de nova en la qual combina experiències interactives amb una renovació d'un 70% de les figures i la inclusió de nombrosos referents de part del segle XX i molts del segle XXI. Les obres per deixar a punt el museu es van iniciar fa mesos.

Figures que es podran tocar i, sobretot, que semblen esperar per fer-se una selfi amb els visitants. “L'anomenem un museu instagramfriendly”, resumeix Ángel Díaz, un dels promotors de la renovació pràcticament total del Museu de Cera, que serà explotat per la societat Advanced Leisure Services (ALS), gestora de diferents espais a la ciutat, com el castell de Montjuïc o el Palau Moja. L'exmembre de la Trinca Toni Cruz, expresident de l'empresa Endemol, és el director creatiu del projecte.

Costa reconèixer els espais del vell museu, un palauet neoclàssic de 1867, perquè la renovació també ha afectat la configuració de les sales i els distribuïdors. Té 28 espais diferents i aplega, ara com ara, 120 figures. El vestíbul d'entrada dona la benvinguda amb unes grans pantalles que reflecteixen icones de la ciutat, tant llocs i monuments com personatges davant de les figures de Gaudí i el comte Güell, que sembla que estudiïn els plànols del Park Güell. Després s'accedeix a una plataforma que “transporta” els visitants al cel de Barcelona amb una visió de 360 graus. El museu ha conservat algunes de les peculiars sales que formen part de la història de l'edifici, que va ser la seu del Banc de Barcelona, igual que les caixes de seguretat, en què els personatges de la Casa de Papel han substituït Bonnie i Clyde, de l'etapa anterior.

L'accés a una jungla, en la qual s'ha preservat la figura d'Indiana Jones, el marca un enorme orangutan amb un mecanisme que envoltarà amb el seu braç qui l'accioni, com a la pel·lícula King Kong, però preparat per a una foto. La barreja dels referents culturals, de la música, les arts, el cinema i la ciència, ha possibilitat que convisquin personatges nous i antics. Fleming o Ramón y Cajal comparteixen espai amb Stephen Hawking; Marilyn Monroe està a un pas de Leonardo Dicaprio; Frida Kalo dona la benvinguda a l'espai dels pintors amb un hiperrealista Picasso, que sembla escodrinyar amb la mirada Goya o El Greco; Molière comparteix sala amb Neruda. Els referents musicals del nou museu són un dels plats forts i hi conviuen Freddie Mercury, Adele, Billie Eilish o Rosalía. Presidint aquesta sala, com en un escenari, hi ha els Beatles i Elton John. Han sobreviscut als canvis els referents de la música clàssica, i Beethoven, Chopin o Pau Casals han estat renovats per a la seva nova vida, com la resta de les figures antigues que s'han mantingut. D'altres han estat reutilitzades en altres espais, com un castell en forma de pilar que puja per una escala, davant la mirada de Lluís Companys i Francesc Macià.

No hi ha gaires polítics, excepte Merkel i Obama i un “Passatge del bé i el mal”, amb Teresa de Calcuta, Nelson Mandela i Indira Gandhi davant de Hitler, Franco i Mussolini. L'esport també té el seu espai –amb Gasol, Messi i Marc Márquez, entre d'altres– i hi ha una gran cuina amb algunes de les estrelles del firmament gastronòmic. El vell submarí també s'ha actualitzat per deixar veure la deixalleria en què s'ha convertit el mar –hi trobem Greta Thunberg per recordar-ho– i hi ha un túnel del terror amb referents actualitzats: ha desaparegut Frankenstein en el seu precari laboratori davant d'un inquietant Joker, per exemple. Un dels espais més espectaculars és el que recrea personatges de Joc de trons, juntament amb una altra de les grans sagues, La Guerra de les Galàxies.

“La intenció és que aquest museu de cera reflecteixi el segle XXI i es busca més una experiència que no pas un museu contemplatiu”, apuntaven en la presentació. La col·lecció creixerà i l'any vinent s'hi incorporaran entre 12 i 15 personatges nous. “Als visitants se'ls preguntarà quines figures creuen que s'haurien d'incorporar, per conèixer les preferències, encara que cal tenir en compte que alguns referents poden ser només momentanis”, afegeix Díaz. Altres referents de diverses generacions de barcelonins que freqüentaven el Zoo, com Floquet de Neu, també han trobat el seu lloc al renovat museu.

Inversió i entrades

Per reformular el Museu de Cera s'han invertit sis milions d'euros –cada figura costa uns 20.000 euros– i la previsió és que en els primers anys es pugui rebre 80.000 visitants, que són els que tenia en els últims anys de vida, per progressivament arribar als 150.000 o 200.000 de les seves millors èpoques. Fins al seu tancament, l'equipament del final de la Rambla era visitat, essencialment, per turistes. “Volem que els barcelonins tornin a visitar el museu, que baixin a la Rambla per revitalitzar-la. I no descartem arribar a acords amb altres operadors, com les Golondrines o restaurants quan se superi la crisi sanitària”, explica el promotor.

Les entrades del museu, per internet, tindran un preu de 20 euros per als adults i 16 per als menors d'entre 6 i 12 anys, mentre que el pack familiar sortirà per 57 euros: “No és només un museu de contemplació, és una experiència immersiva de més d'una hora i creiem que no és un preu desorbitat”, comenta Díaz. A més del museu, també ha reobert el Bosc de les Fades, on s'ha conservat l'espai de bar i s'han establert les taquilles –ho seguirà sent la caseta de la Rambla– i la botiga de regals.