La pandèmia posa fi a la recuperació cultural a Catalunya dels dos últims anys

Coincidint amb l'anunci que la Generalitat permetrà reobrir els cinemes, teatres i sales de concerts, tancats des del 29 d'octubre, a partir del dia 23 (al 50% de l'aforament i amb un màxim de 500 persones), el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va donar a conèixer dimarts les conclusions de l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts amb les xifres del 2019, però amb l'interès afegit que aquesta radiografia proporciona també les primeres dades de la cultura sota els efectes de la pandèmia.

D'entrada, es pot afirmar que la covid ha posat fi a l'esperança de poder superar la continuada crisi que arrossega la cultura i que, després de la lleu recuperació del 2018, va seguir millorant el 2019 amb noves xifres positives, com la tendència a l'alça de la facturació del sector editorial (1,7% més), discogràfic (16,3%), teatral (6,2% més, amb 3,5 milions de facturació), i dels videojocs (16,9%), encara que durant el 2019 també es va viure el desinterès dels espectadors catalans pel cinema en català, que només va atreure el 0,3% del total dels qui van anar al cinema, en un any en què els espectadors globals van sumar un 2,7% més i es va recaptar un 2,5% més.

Però la pandèmia i les restriccions en les quals el sector s'ha vist immers han canviat la tendència i han retornat la cultura catalana als números vermells, amb pèrdues econòmiques milionàries i milers d'afectats. Segons el CoNCA, si en el primer confinament van ser 4.816 les empreses culturals que es van acollir a un ERTO, la qual cosa va afectar 43.927 empleats; al juliol, malgrat la desescalada, la xifra va continuar augmentant fins a les 5.888 empreses i els 52.997 empleats. En aquests últims mesos, a més, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social ha baixat un 8,7% en el món de la cultura, mentre que en el total català només ha estat d'un 3,6%.

Més dades negatives: Si el gener del 2020 les empreses culturals van facturar 45 milions, i van superar una mitjana de mesos anteriors que se situava entre els 37 i 40 milions, cosa que anunciava la sortida del túnel, amb el confinament la xifra va baixar als vuit milions a l'abril. Malgrat tot, a finals de juliol, quan es va tancar l'informe que la presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, va lliurar ahir dimarts al president del Parlament, Roger Torrent, i a la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, la facturació s'havia recuperat fins als 25,4 milions, però és una xifra que queda molt lluny de les dades d'abans de la pandèmia.

Entre els números que aporta l'informe del CoNCA, a partir de dades de l'Acadèmia Catalana de la Música, és que s'han cancel·lat més de 4.000 concerts, amb pèrdues de 40 milions. Unes xifres dramàtiques a les quals se suma que, a causa de la incertesa, el 70% dels músics no té cap concert contractat per als mesos que queden de l'any i tampoc per a tot el 2021.

Una altra de les dades reveladores de l'informe és que el Gremi de Cinemes de Catalunya assegura que cada setmana de tancament de sales s'han deixat de facturar 450.000 euros; els teatres han deixat d'ingressar un total de 30,5 milions d'euros i s'han perdut 850.000 espectadors, després de cancel·lar 5.300 funcions de 510 espectacles.

Tampoc se salven del desastre els museus, que en les restriccions actuals han continuat oberts, amb el 33% de l'aforament i sense activitats, però que fins ara han deixat d'ingressar quantitats considerables, com els quatre milions del Museu Dalí i la Fundació Joan Miró, cadascun, després que els turistes, majoritaris en aquests centres, deixessin de viatjar. El MNAC i el Macba (que reben un 50% de visitants locals i turistes) han deixat d'ingressar uns dos milions i 1,5 milions, respectivament; mentre que per al Gran Teatre del Liceu i el Palau les xifres pugen als 10 milions d'euros cadascun; L'Auditori, cinc milions, i teatres com el TNC i el Teatre Lliure, dos i 1,5 milions menys, respectivament. Unes dades que mostren com són d'insuficients les ajudes que les administracions han engegat per ajudar els equipaments, les empreses i els treballadors culturals afectats.

Tot i això, sí que hi ha sectors beneficiats amb la pandèmia, com el relacionat amb els continguts digitals, que ha vist com en aquests mesos no ha parat de créixer, amb dades com que el 62% dels catalans estan abonats a un portal de continguts digitals i que ha augmentat un 52% el nombre d'abonats a les plataformes audiovisuals. També ha augmentat, un 410%, el nombre de llibres electrònics comprats, amb un augment de la facturació del 269% respecte a les xifres de l'any anterior. En aquest sentit, també ha augmentat, en aquest cas un 37,2%, el préstec digital a les biblioteques, que ha arribat fins als 300.000.

Pel que fa a les dades del 2019, any prepandèmia, l'informe assegura que la despesa mitjana en cultura va ser de 140 euros per habitant, després de sumar el pressupost destinat a la cultura pel conjunt de les administracions catalanes: 1.073 milions d'euros, una dada que, no obstant això, està molt lluny del que reclama el sector i del que es destina als països del nostre entorn.

Dèficit pressupostari, precarietat laboral i consens

El CoNCA ha entrevistat 23 persones del sector, que coincideixen a identificar alguns dels problemes de la cultura. Entre aquests, el finançament deficitari i la precarietat laboral, però també, l'allunyament del sector cultural de la ciutadania, el distanciament de la política i la realitat cultural del país, la forta centralitat de Barcelona en detriment de les perifèries, les desigualtats de gènere i el canvi de model de negoci com a principals problemàtiques i reptes que s'han d'afrontar. Els entrevistats coincideixen a demanar polítiques culturals clares, igualitàries, dimensionades socialment i definides a llarg termini, més enllà dels mandats parlamentaris.