_
_
_
_

L’oposició exigeix a la Generalitat saber per què ha tancat la cultura

Els grups parlamentaris asseguren que les mesures econòmiques adoptades pel departament d’Àngels Ponsa per afrontar la pandèmia són insuficients

La consellera Àngels Ponsa durant una de les reunions telemàtiques amb el sector cultural.
La consellera Àngels Ponsa durant una de les reunions telemàtiques amb el sector cultural.EP
José Ángel Montañés

La consellera Àngels Ponsa va comparèixer dilluns en la Comissió de Cultura del Parlament per explicar les mesures que ha pres el Departament de Cultura per fer front a l'efecte de la pandèmia en el sector; una intervenció que arriba set setmanes després del nomenament de la consellera i dies després que el Govern decretés el tancament de cinemes, teatres i sales de concerts per disminuir els contagis, encara que permet l'obertura de museus, arxius i galeries, després de reduir-ne l'aforament del 70% al 33%. Unes mesures que posen fi a l'excepcionalitat de la cultura, que responia a la seva declaració com a bé essencial del 22 de setembre i que l'havia mantingut oberta a diferència d'altres sectors, com el de la restauració, tancat des del 15 d'octubre.

Más información
La cultura es resigna al tancament gairebé total i a ja no ser excepció

La consellera va dir que s'havia reunit des de dijous amb representants de més de 20 entitats culturals, als quals els havia transmès “el seu compromís absolut amb la cultura”, i va anunciar que aquest mateix dimarts el Govern aprovarà com es distribuiran els 17,2 milions d'ajudes que es van anunciar dijous, que s'afegeixen a les partides anteriors i sumen un total de 43 milions.

Ponsa va recordar que la declaració de la cultura com a bé essencial ha ajudat a fer que part dels establiments culturals segueixin oberts. “Jo no haig de demostrar el que ha fet el sector. La cultura ho ha fet molt bé, però si les autoritats sanitàries diuen que s'ha de reduir l'activitat, per més declaracions que es facin cal seguir les seves recomanacions”. Segons el seu parer, els equipaments que continuen oberts ho fan “perquè gairebé amb microcirugrgia s'ha pogut veure quins tipus de centres es podien salvar i quines excepcionalitats es podien tenir en compte, perquè la mobilitat estava controlada i els grups eren reduïts”.

Ponsa va repassar algunes de les seves actuacions a curt i mitjà termini, “tenint en compte que la legislatura acaba al febrer”, i va demanar a la resta dels diputats que “facin pinya” per aconseguir “un canvi de paradigma perquè la cultura tingui un finançament adequat i aconseguir el 2% del total del pressupost de la Generalitat per als propers anys”.

L'oposició li va recriminar que el Govern no establert un marc legislatiu que permeti desplegar aquesta declaració. “De què serveix treure pit amb la declaració com a bé essencial i després tancar-la? Vostès no creuen que sigui segura i per això en el seu decret del dia 29 es pot llegir que s'adopta el tancament per evitar les ‘activitats amb més risc de transmissió’, per la qual cosa creuen que en les activitats culturals hi ha transmissió, quan no hi ha hagut cap cas”, li va llançar el diputat de Ciutadans Hector Amelló.

Amelló li va recordar que el 2012 es va aprovar una moció del seu partit en la qual es reclamava aquest 2%, una llei de mecenatge dins dels marges que li permet la llei i un cens d'artistes, a més del bo cultural, coses que va recordar que no havien abordat els diferents consellers des de llavors.

Rafel Bruguera, del PSC, va assegurar: “El sector no entén que, tot i ser una activitat segura, sense brots ni contagis, s'hagi tancat i que en les noves mesures hagin estat els més perjudicats”. “Ha faltat pedagogia”, va assenyalar. Al seu parer, els 43 milions són totalment insuficients “perquè el cinema ja n'ha perdut més amb el seu tancament durant les onades. Aquestes ajudes estan molt lluny de les necessitats”.

A Ponsa la diputada Concepción Abellán, de Catalunya en Comú, li va demanar concreció i que hi hagi ajudes directes a tots els afectats i que no es reuneixin només amb les patronals i les empreses culturals. També, que es dugui a terme el pagament de totes les activitats anul·lades i es reprogramin i que es posi fi a la precarietat dels treballadors de la cultura a Catalunya. Ponsa va reconèixer que “hi ha molts treballadors de la cultura que tenen contractes que en altres àmbits no es permetrien”.

El 2% i el dia de la marmota

Després de la petició de la consellera de suport als diputats de la Comissió de Cultura del Parlament per aconseguir un 2% dels pressupostos per a Cultura, diputats com Rafel Bruguera, del PSC, van recriminar “els reiterats incompliments de les resolucions aprovades, fins i tot entre els partits del Govern d'ERC i Junts. Vostè ens demana que l'ajudem a aconseguir el 2%, però això ja es va aprovar fa temps”, va recordar.

Va ser molt més explícita la diputada Natàlia Sànchez, de la CUP, que va arrencar la seva primera intervenció dient que tots els diputats comparteixen una sensació de “déjà-vu i de dia de la marmota”, amb les intervencions de les successives conselleres de Cultura: Laura Borràs, Mariàngela Villalonga i ara Ponsa.

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_