Batxillerat i FP afronten les classes en línia sense els portàtils que va prometre la Generalitat

L'arribada de la segona onada de la pandèmia abans del previst ha agafat el Departament d'Educació amb els deures pendents pel que fa a la bretxa digital. Amb els ordinadors per a alumnes vulnerables sense data d'arribada, els instituts ultimen els canvis per començar a implantar les classes telemàtiques a batxillerat i cicles formatius, seguint la resolució aprovada dijous. La radiografia és variada: mentre una minoria de centres ja va iniciar el curs amb una part de l'educació en línia, uns altres arrenquen aquesta setmana i els de barris humils intenten minimitzar el canvi per no perjudicar als alumnes.

L'ordre per generalitzar les classes en línia en les etapes postobligatòries va generar força desconcert entre els directors d'institut, ja que si dijous al migdia la portaveu del Govern, Meritxell Budó, anunciava que tota l'educació en aquests nivells seria telemàtica, a excepció de pràctiques i exàmens, durant 15 dies, hores més tard el Departament d'Educació premia el fre i permetia que els centres comencessin, a partir d'aquesta setmana, a “treballar per reduir la presencialitat” i que això s'allargaria fins a final d'any. Encara més, dissabte els instituts rebien una nota del Departament indicant que les classes telemàtiques no podrien representar més del 50% del temps.

“Tot això despista”, afirma resignat Guillem Ruiz, director de l'institut Pompeu Fabra de Badalona. En aquest centre, com en molts d'altres, abans de l'inici de curs ja havien previst en els seus plans d'organització com serien les classes en una situació normal, en un confinament parcial com l'actual o en un confinament total com el de la primavera passada. Aquests dies estan acabant de decidir els detalls del model híbrid —que combina classes presencials i virtuals—, que volen iniciar a partir de dijous. “A FP ho tenim clar: totes les pràctiques, que són la majoria, seran al centre, mentre que les teòriques seran telemàtiques. Així, més o menys els alumnes faran tres dies presencials i dos en línia”, assenyala Ruiz. Pel que fa al batxillerat, encara s'estan plantejant que els alumnes assisteixin al centre en setmanes o dies alterns.

A l'institut Lluís Vives de Barcelona van començar ahir dilluns amb les classes telemàtiques: aquesta setmana els alumnes de 1r d'ESO assisteixen presencialment al centre, mentre que els de 2n segueixen les lliçons des de casa. I la setmana que ve canviaran. “De les diferents opcions que teníem de torns, creiem que l'organització setmanal és la millor per als alumnes i professors”, subratlla Núria Prunés, directora del centre.

Prunés, que també és membre de l'associació de directors Axia, critica la manera precipitada en què es va anunciar l'obligació d'implantar les classes telemàtiques, però valora positivament el fet que les instruccions del Departamento sigui “àmplies”. “Deixa marge perquè cada centre pugui organitzar-se segons el perfil de l'alumnat”. Així que la casuística és àmplia, afegeix la directora: des dels que mantenen el model híbrid des d'inici de curs —un 7% de centres de batxillerat i un 20% dels d'FP— als quals ara han optat per alternar el tipus d'ensenyament cada setmana o per dies, els que desdoblen grups o els que decideixen reduir al mínim les classes telemàtiques, una opció que es repeteix entre els instituts amb percentatges importants d'alumnes vulnerables.

“Reduirem la presencialitat, però serà el mínim per no perjudicar uns alumnes que ja venen molt tocats i amb mancances de l'anterior confinament, i que en aquest curs estan patint les quarantenes, a més de l'absencia de professors perquè tenim moltes baixes sense cobrir”, assenyalen des de la direcció de l'institut Dertosa de Tortosa. A més, admeten que no són un centre preparat per a la docència telemàtica. “No som el que es coneix com un institut obert, el professorat no està format, tot s'està fent per la bona voluntat dels docents. I els alumnes tampoc estan preparats. Les classes en línia han de ser només un salvavides temporal, perquè en aquestes classes no s'avança ni la meitat que en les presencials”.

Per motius semblants, a l'institut Agustí Serra de Sabadell també apostaran perquè les classes presencials continuïn sent majoritàries, tot i que encara ultimen els detalls de la nova organització. “Som reticents a les classes telemàtiques perquè el confinament té moltes conseqüències, i no només per la falta d'ordinadors”, apunta Lope López, el director d'aquest centre classificat com de màxima complexitat per la important proporció d'alumnes vulnerables.

En aquests centres, esperen “amb candeletes”, admet López, l'arribada dels ordinadors promesos per Educació abans de l'inici de curs, uns 300.000. Els instituts s'organitzen per cobrir, mentrestant, les necessitats amb els dispositius que tenen als centres per evitar que passi com en el primer confinament, quan alguns alumnes van rebre els portàtils quan faltaven pocs dies perquè finalitzés el curs.

300.000 ordinadors

Abans de l'inici de curs, el Departament d'Educació va anunciar una injecció de 160 milions d'euros per pal·liar el problema de la bretxa digital. L'objectiu és adquirir 300.000 ordinadors i 100.000 connexions d'internet per als alumnes amb menys recursos, a més de 85.000 portàtils més per a aquells professors que tampoc tinguin aquest dispositiu. Educació assegura que durant aquesta setmana es començaran a repartir els paquets de connexions, encara que no detalla quants. A més, admet que els ordinadors no han arribat ni tampoc hi ha una data prevista a causa dels problemes de saturació del mercat internacional. “S'està pendent de fabricants i proveïdors. S'ha anat el més ràpid possible. Aquest procediment en temps normals trigaria entre sis i nou mesos”, justifiquen des del Departament.

Durant el confinament de primavera es van repartir 28.300 ordinadors i 19.600 connexions, insuficients per als 140.000 alumnes detectats per Educació que no podien seguir adequadament les classes a distància. Aquests dies, el Departament està fent un nou recompte sobre la magnitud de la bretxa digital.