El submarinisme, beneficiós per a la salut mental

Un estudi realitzat durant el 2018 i el 2019 al Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà) demostra que el submarinisme és beneficiós per a la salut mental. Uns qüestionaris estàndard –testats clínicament– que van respondre 250 persones abans i després de dur a terme l'activitat demostren que el grau d'estrès és menor en sortir de l'aigua. Aquesta disminució és més notòria en les persones que han de medicar-se regularment per alguna malaltia crònica. Així, en el qüestionari previ a iniciar l'activitat les persones amb malalties mostren un estrès superior a la resta. En sortir, no obstant això, la puntuació de tots dos baixa fins als mateixos valors, la qual cosa indica que la disminució de la situació d'estrès ha estat superior en els pacients que pateixen alguna patologia.

Els resultats d'aquest innovador estudi, elaborat per la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona (UdG) i ISGLOBAL, formen part de la tesi doctoral d'Arnau Carreño, un gironí de 27 anys del grup de recerca SeaHealth de la UdG que va obtenir una beca de la Càtedra i de l'Ajuntament de Tossa de Mar per estudiar els beneficis de la pràctica d'activitats al mar sobre la salut mental. Recentment els resultats han estat publicats al prestigiós International Journal of Environmental Research and Public Health.

“El mar em calma” o “Quina pau i tranquil·litat dona el mar” són algunes expressions freqüents. Per això cada vegada són més els estudis que valoren com els ecosistemes marins poden contribuir a la salut de les persones. Fins ara, la majoria s'havien centrat en els beneficis de viure prop del mar, o visitar la costa, però es desconeixien els efectes del contacte directe amb l'aigua, sobretot en relació amb la pràctica d'activitats esportives al mar. En un primer estudi elaborat per la Càtedra Oceans i Salut Humana el 2018 en el marc del projecte MedPAN es van valorar els possibles beneficis per a la salut física i mental de diferents activitats com el submarinisme, la natació, la vela o el caiac.

L'estudi actual s'ha centrat en el busseig. En concret durant una vintena de dies els autors de l'estudi es van embarcar en vaixells de centres de busseig de Llançà i Roses i van passar un qüestionari a uns 250 bussejadors, més d'un 70% homes i amb una mitjana d'edat de 40 anys. Van permetre valorar, mitjançant diferents preguntes estandarditzades, la salut mental dels participants abans i després de submergir-se en un medi marí d'alt valor ecològic i paisatgístic com és el Parc Natural del Cap de Creus.

Les respostes prèvies a la immersió van donar uns determinats resultats d'estrès. Sobre una hora més tard, en sortir a superfície, se'ls va tornar a passar un qüestionari. Els resultats van baixar de manera que es pot concloure que aquesta activitat subaqüàtica és beneficiosa per a la salut mental. Com explica Carreño, “en els resultats no va ser rellevant ni l'edat ni el sexe dels participants. Sí en canvi, encara que no ho prevèiem, que tinguessin una malaltia crònica de la qual s'estiguessin tractant”. En aquest sentit explica que el benefici en aquests bussejadors malalts es va veure superior a la resta. És a dir, van entrar en l'aigua mostrant més estrès que les persones sanes i en canvi en sortir estaven tots dos als mateixos nivells.

Els seus responsables consideren l'estudi com un primer pas per avaluar els efectes beneficiosos que té el busseig en la salut mental, i consideren “especialment interessant fer futurs estudis centrats específicament en aquella gent que pateix una malaltia crònica, i augmentar-ne l'exposició”, en aquest cas al mar. Encara que l'objectiu final és generar nous coneixements que permetin entendre els mecanismes pels quals les activitats practicades dins o prop del mar poden contribuir a millorar la salut mental de la gent, volen que es recordi la importància de la conservació del medi marí i la correcta gestió de les activitats turístiques amb la finalitat d'avançar cap a un turisme saludable i sostenible, sobretot dins dels parcs naturals. Si no és així, “aquests beneficis per a la salut es podrien perdre”.

Des de la Càtedra impulsen activitats marines que com el busseig, puguin ser sostenibles i saludables alhora, amb la col·laboració de centres d'investigació, universitats, associacions de pacients, hospitals, CAP, centres de busseig, l'administració i el sector pesquer, entre d'altres, en el marc de l'economia blava i la salut blava.