“No vam fer cap festa”

L’Andrea té tot el temps del món però res a fer. Mira per la finestra de la seva habitació, al punt més alt del Col·legi Major Penyafort, a Barcelona, on es troba confinada després que un brot hagi paralitzat el centre. La jove és una dels aproximadament 200 residents que estan en quarantena a les seves habitacions. 150 estudiants més s’esperen als seus domicilis particulars. La residència Aleu, molt a prop del Penyafort, també té un centenar d'estudiants confinats, segons fonts de la Generalitat, després d’haver-hi comptabilitzat 16 positius.

La vida al Penyafort va canviar la setmana passada. El dimarts 6 d'octubre es va notificar el primer positiu al centre. El rastreig posterior va descobrir altres residents infectats. “Mentre escrivia els correus a les famílies, m'anaven notificant més casos”, recorda la Montse Lavado, directora de la instal·lació. El Departament de Salut va activar divendres un dispositiu per fer més tests al centre i els resultats van ser demolidors: mig centenar de positius a falta de fer més proves. Salut va considerar tots els residents com a contactes estrets i els va confinar. De la bullícia dels passadissos es va passar al silenci dels dormitoris. “Els nois ho estan portant bé”, agraeix la directora.

Lavado i tres residents consultats neguen que l'origen del brot sigui una festa multitudinària. “No sabem d'on ve el virus”, confessa la Sofia, també des de la seva habitació. “No hem celebrat festes, ni reunions ni novatades”. Els joves, tanmateix, admeten que la vida universitària i aquests centres conviden a la convivència i assumeixen que és difícil mantenir grups bombolla. “De vegades baixes a fumar amb els companys de la residència, després veus gent de la universitat... És fàcil que la gent interactuï amb diversos grups. Aquí al Penyafort es respecten sempre les mesures sanitàries, però de vegades sempre hi ha algú que no compleix alguna cosa”, apunta l’Andrea. La direcció del centre remarca el tipus de convivència al Col·legi Major. “Això és una comunitat, no un hotel. I es creen sentiments de pertinença”, concreta Lavado.

El Lluc va arribar des de Mallorca l'1 d'octubre, va començar la universitat el dia 6 i el van confinar el divendres 9. “Gairebé he passat més dies a l’habitació que fora”, lamenta. És un dels positius. Va tenir febre i va perdre l'olfacte i el gust. “Ara estic millor”. Té 18 anys i assegura que pateix més pel que li pugui passar a la seva família que no pas a ell. “Si penso en mi, em sento tranquil”, explica. “Em preocupava més transmetre el virus a la família. Ara que soc lluny de casa és diferent”. El jove admet que la sensació d'invulnerabilitat davant del virus pròpia de l'edat pot portar a l'individualisme en alguns casos. “De vegades no complim alguns requisits sanitaris”, admet. Segons l'estudiant, el brot era una possibilitat pròpia de la pandèmia. “Això és com una casa de 200 persones. De vegades dines al menjador amb uns i de vegades amb altres. És com el metro, cada dia et pots ajuntar amb gent diferent”. La Sofia hi coincideix: “Som com una família. És una mica inevitable compartir espais comuns”.

El confinament ha canviat els hàbits dels residents i la logística del centre. El servei de neteja s'ha “quadruplicat”, segons la directora de la instal·lació, i els menjars es reparteixen d'habitació en habitació. “Ens deixen una bossa a la porta i, quan acabem, deixem les coses una altra vegada allà”, explica el Lluc.

Els joves conviuen a l’habitació amb les pantalles. La majoria no tenen televisor, però l'ordinador i el mòbil estan gairebé sempre encesos. “Tinc molts projectes de classe i no tinc gaire temps”, explica la Sofia, estudiant de disseny a l’Escola Superior de Disseny. L’Andrea sembla que s’ho pren amb més calma: “Practico esport amb alguna sessió guiada per internet, faig les tasques de la universitat, miro La isla de las tentaciones... Faig el que puc”. I quan s’avorreix molt, treu el cap per la finestra.