La màquina de curtcircuitar cervells

El cervell que coneixem pel nom de Ted Chiang va sorgir a Port Jefferson (Nova York) el 1967. Durant els anys de formació, els robots d’Isaac Asimov van impressionar-lo. Llicenciat en Informàtica, Chiang treballa com a escriptor tècnic al servei de la indústria del programari; això vol dir que, professionalment, ha de tenir cura de redactar amb claredat, renunciar a l’empremta personal i no incórrer en la vaguetat dels punts suspensius...

En paral·lel a la seva tasca laboral, Chiang és un cervell inquiet que, per ajudar-se a pensar, escriu literatura. Sempre ha tingut el bon gust de no dispersar-se amb una novel·la si basta un relat curt (qualitat que, igual que l’interès pels reptes cerebrals, l’emparenta amb Jorge Luis Borges). Els seus relats acumulen un fotimer de premis (quatre Nebula, tres Hugo...). Un d’ells, Story of Your Life, va originar Arrival (2016), aquest film de Denis Villeneuve gloriosament acompanyat per la música de Jóhann Jóhannsson. Exhalació és el segon recull de contes de Chiang (en castellà, a Sexto Piso) i el primer cop que arriba, per fi, en català, amb traducció de Ferran Ràfols.

A l’autor, l’escriptura li val per calmar el rau-rau d’una idea excèntrica i experimentar hipòtesis fantàstiques, tal com fa Philip K. Dick a Laberinto de muerte (Minotauro, 2013) quan es demana com rutllaria un univers on l’existència de Déu fos un fet provat. A Òmfal, un dels relats (premi Locus; en té un altre pel conjunt d’Exhalació), Chiang crea una història alternativa on la quimera del creacionisme és real i, sorprenentment per al lector, així ho ratifiquen els registres fòssils.

Seguint amb el mateix recurs —la ucronia—, a La mainadera automàtica patentada Dacey inventa un giny de l’era victoriana dissenyat per a la criança. Homenatjant l’steampunk de William Gibson i Bruce Sterling, exposa la qüestió de la dependència tecnològica i la deshumanització que (potser) comporta. Aquesta és una preocupació que travessa el llibre (de la mateixa manera que és la premissa de Black Mirror). El temor que les nostres eines ens traeixin o sobrepassin ens afligeix d’ençà que algú va encendre una foguera a la boca d’una caverna en comptes de dormir al ras i llestos. Aquesta por ja s’apuntava al Fedre platònic quan s’insinua l’efecte de la cultura escrita en la nostra capacitat de recordar. Chiang la revifa a La veritat dels fets amb una història doble: un membre de l’ètnia Tiv aprèn a escriure de la mà dels colons europeus mentre un pare, en un futur pròxim, avalua les repercussions d’un enregistrament continu de les nostres vides. Essent un literat, Chiang no oblida un detall clau que manté les dues narracions unides: l’alfabet és una tecnologia.

L’altre motiu recurrent en les invencions de Chiang és el lliure albir, que al capdavall està lligat a la reflexió de la dignitat humana. A El que s’espera de nosaltres hi figura un aparell anomenat Predictor, que consta d’un botó i un led: si decideixes prémer el botó, la llumeta s’avança al teu dit (!), cosa que refuta la il·lusió de la llibertat d’elecció i deprimeix tothom. El tema es reprèn a la inversa a L’angoixa és el vertigen de la llibertat, que tracta d’un multivers on podem contactar amb altres versions de nosaltres mateixos i saber com els va. La història funciona com una superposició d’El hombre de los dados (Destino, 2004), de Luke Rhinehart, amb el famós experiment mental de Schrödinger (i el gat hipotètic que en un estat és viu i en l’altre és mort).

Si al relat del Predictor l’angoixa prové de la constatació fatal del destí, a l’altre es deu a les infinites bifurcacions de l’existència i a la sensació horrible que un ha triat el camí erroni. Per últim (o per començar, ja que es tracta del primer relat) hi ha El mercader i la Porta de l’Alquimista, que també s’ocupa de la providència. Es tracta d’una temptativa d’esgotament del clixé del viatge en el temps que permet que el lector admiri tota mena d’arabescos temporals. Transcorre a Bagdad, s’hi exalta Al·là i s’emmarquen històries dintre d’històries, o sigui que el conte té el regust de les Mil i una nits (l’editorial Karwán n’acaba de fer una antologia, amb el Premi Nacional de Traducció a Salvador Peña Martín).

Chiang és un autor exacte (desapassionat de vegades, però precís i operatiu). Construeix contes amb la consciència que els lectors som cyborgs i que el nostre cervell orgànic, integrant-se en aquesta màquina tan perfecta que anomenem llibre, pot assolir pensaments extraordinaris, dibuixar filigranes i curtcircuitar paradoxes.