Qui viu a Matadepera per ser un poble tan ric?

Matadepera és un municipi de poc més de 9.000 habitants situat a uns 40 quilòmetres de Barcelona. Una desena part d'aquesta població viu al centre històric del municipi, mentre que la resta s'amaga per les urbanitzacions que creixen al seu voltant, en cases unifamiliars protegides per murs o tanques. Diuen que possiblement és el municipi català amb més quilòmetres d'asfalt a causa del seu model de ciutat estesa. Vist arran de terra predomina el verd, però si un té la sort de sobrevolar-la –o bé hi fa un cop d'ull des de Google Maps– el blau piscina taca aquesta zona limítrofa amb el parc de Sant Llorenç del Munt. “Tret que la casa tingui 60 anys, la resta té piscina”, explica un promotor immobiliari de la zona. “I la gent és molt discreta”, afegeix.

Per això, assenyala una persona ben relacionada amb l'empresariat de la zona, quan Matadepera es va colar per primera vegada entre els municipis amb més renda per càpita d'Espanya en una trobada plena d'empresaris va saltar un missatge: “Això no pot córrer”. Des de llavors la població s'ha mantingut en aquestes posicions al capdavant. Fins ahir, quan amb les estadístiques del 2018 a la mà, aquesta renda disponible es va multiplicar per quatre en un sol any i va saltar als 166.006 euros. Pozuelo de Alarcón, un altre clàssic de la classificació de l'Agència Tributària, es va quedar en els 58.000 euros. “Ho ha vist a les notícies i la meva dona està acollonida. És un reclam per als lladres”, explica al pati de casa seva un empresari retirat, que assegura que a la zona hi ha tres o quatre robatoris al mes malgrat les mesures de seguretat, la qual cosa ha activat una mena de patrulles veïnals.

És impossible confirmar el motiu, però un parell d'empresaris consultats després de la publicació de les dades assenyalen que l'origen del salt multiplicador de la renda de Matadepera només pot ser un. Manuel Lao va vendre fa dos anys l'empresa del joc i de màquines escurabutxaques Cirsa a Blackstone per un import superior als 2.000 milions d'euros. I Lao és un dels residents il·lustres d'aquest municipi, a més del president de Repsol, Antonio Brufau, l'ara entrenador de futbol Xavi Hernández o l'escriptor Jaume Cabré. La monetització d'accions empresarials ha tornat així a capgirar les estadístiques: el 2017, la venda d'un paquet de Danone va portar Avinyonet del Penedès, també a Barcelona, al ceptre de la ciutat més rica, cosa que va sorprendre els seus habitants.

Matadepera ha crescut al marge del seu passat. Fa un segle la burgesia tèxtil de Terrassa i Sabadell van establir en aquest municipi –sa per la puresa de l'aire– les seves torres d'estiueig. Després es van escurçar les distàncies i van acabar traslladant-hi els domicilis. Fa 40 anys, abans de l'enèsima crisi que impactaria sobre el tèxtil a Espanya, instal·lar-se al municipi encara era una mostra d'“èxit” en els negocis, relata un dels pocs empresaris que mantenen domicili a la població i una empresa tèxtil encara amb vida.

Amb el temps, queden antics empresaris del tèxtil, del metall i de la química; i s'hi han sumat els del joc. Però el creixement ha arribat també gràcies a molts professionals de classe mitjana-alta atrets per l'efecte crida i que han mantingut una renda per càpita elevada (41.800 euros el 2017) al poble. Continuen arribant de les dues grans ciutats de la comarca del Vallès Occidental, però ara s'hi ha sumat una petita porció de barcelonins. “Aquí ja no hi ha grans milionaris”, diu un dels empresaris assenyalats. Un altre, de renom a Barcelona, assegura que, malgrat tot, ell no aporta a la renda per càpita, sinó al contrari: la fa caure.

“No som gens glamourosos, aquí a Matadepera”, explica un habitant que viu prop dels Lao. I malgrat tot en algunes urbanitzacions, on no falten les càmeres de seguretat, s'organitzen certàmens de música clàssica. Amb els anys hi han aparegut alguns restaurants de renom. Al nucli antic bull l'associacionisme, però els grans centres de reunió són els tres clubs d'hoquei herba que projecten la ciutat de Terrassa. I això en un municipi on l'orografia impedeix construir un nou camp reglamentari de futbol. Malgrat l'extensió de la població i la renda dels seus habitants.