Una aliança entre escoles i experts exigeix una modernització del sistema educatiu a Catalunya

La renovació pedagògica ha arribat per quedar-se. La Fundació Jaume Bofill, especialitzada en polítiques educatives, i Unesco Catalunya han elaborat un pla a 10 anys perquè la modernització del sistema educatiu no es limiti a un reducte d'escoles, sinó que s'estengui per tota la comunitat. La iniciativa compta amb el suport de 30 centres educatius i 30 experts del sector. “La innovació no pot ser cosa de només uns pocs pioners, ha de ser generalitzada. És una necessitat sistèmica, però això no ha d'estar basat en el sobreesforç dels docents, sinó que requereix el suport de l'Administració”, van coincidir a destacar els organitzadors aquest dilluns.

El pla busca recollir el guant de l'experiència del programa Escola Nova 21, que durant tres anys va buscar generar una onada de renovació pedagògica. La iniciativa, que va finalitzar fa un any, va partir de 25 centres impulsors i es va acabar estenent a 500 més. Totes dues entitats temen que el camí recorregut durant aquest temps s'esvaeixi. “Quan no es dona suport a l'esforç d'uns pioners, els projectes duren fins que la gent es cansa. I això no ens ho podem permetre”, ha assenyalat Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill. El programa va aconseguir un ampli consens entre la comunitat educativa –el 80% de docents i el 60% de famílies defensaven la necessitat d'innovació, segons un sondeig de la fundació–, i fins i tot la Generalitat ho veia amb bons ulls. “Però ara no és el moment de declaracions polítiques, de dir que estaria bé fer un canvi. Ara és el moment de dur a terme accions perquè d'aquí a 10 anys es vegin els resultats”, ha reclamat Eduard Vallory, president d'Unescocat.

El pla està format per 15 compromisos, agrupats en tres blocs. El primer són els objectius a aconseguir en una dècada, que inclou cinc propostes: que el 80% de centres disposin d'un instrument per marcar els objectius de millora educativa i avaluar els canvis assolits; que el 80% de centres hagi adoptat pràctiques d'aprenentatge personalitzades i col·laboratives; que el 40% hagi participat en formacions per acompanyar els docents en aquesta transformació; que el 80% tingui algun docent que hagi participat en aquests programes formatius; i que el 100% participi en xarxes on es comparteixen experiències sobre innovació.

El segon bloc recull cinc mesures concretes: fixar uns criteris clars que defineixin una educació de qualitat d'avui i marquin el camí del procés de canvi; establir uns centres de referència educativa –un mínim de 500– segons els principis d'innovació; que les administracions locals i autonòmiques afavoreixin la creació de xarxes on els centres es relacionin i comparteixin inquietuds i experiències, superant així el tradicional aïllament de les escoles; que més de 2.500 centres (la meitat del total) hagin passat per un programa de canvi intensiu; i que el 80% de centres que concentren un alt nombre d'alumnes vulnerables (qualificats com d'alta complexitat) hagin rebut recursos per afrontar aquesta transformació.

En el tercer bloc s'agrupen cinc mesures més, però enfocades a un canvi estructural i generalitzat del sistema: que la formació del professorat a les universitats també segueixi els criteris competencials i que s'afavoreixi les pràctiques en aquests centres de referència educativa; desplegar un nou pla de formació contínua del professorat, amb un contingut adaptat a la innovació pedagògica; donar més autonomia als centres perquè puguin seleccionar el professorat i modificar horaris, espais i mobiliari per aplicar aquesta transformació; actualitzar les funcions de la inspecció educativa perquè donin suport i acompanyin els centres en el seu canvi; i modificar el batxillerat, la FP i la selectivitat per adaptar-los a un model competencial.

Les dues entitats han destacat que el model educatiu que defensen es basa en quatre pilars, seguint les recomanacions de Nacions Unides: un aprenentatge continu per a tots, prioritzar l'educació als pressupostos públics, centrar els esforços en els alumnes més desfavorits i aplicar les recomanacions de la Declaració d'Incheon, que defensa l'ensenyament per competències, afavorint la creativitat, la capacitat de resolució de problemes o la interacció social, entre altres aspectes. “No necessitem uns professors que siguin especialistes en unes matèries, sinó que sàpiguen guiar els alumnes en el seu aprenentatge i que sàpiguen treure el màxim dels seus alumnes, sigui quin sigui el seu origen socioeconòmic”, ha incidit Coral Regi, membre del Consell Escolar de Catalunya.

Els impulsors del pla han alertat que actualment es corre el risc que l'emergència sanitària monopolitzi el dia a dia. “El debat educatiu ha d'anar més enllà de les distàncies i les mascaretes. La pandèmia no pot suposar una involució educativa ni de les desigualtats”, ha assenyalat Palacín. “Actualment existeix el risc que el que és urgent ocupi el lloc del que és important. Però necessitem un espai planificat, amb instruments”, ha afegit Dolors Oliver, directora de l'institut escola Teresa Altet, de Rubí (Vallès Occidental).

Les dues entitats han anunciat que aquest dilluns han enviat una carta a tots els partits i a les dues associacions de municipis per presentar-los el pla. L'actual conseller d'Educació, Josep Bargalló, no ha mostrat mai un suport incondicional al projecte i ja fa un any –quan el programa Escola Nova 21 va finalitzar demanant més implicació del Govern– va admetre que veia “difícil” el procés de transformació educativa, a causa de l'existència de més de 5.000 centres.