“Ara espero que Glovo contracti tots els treballadors sense trampes”

Dimecres passat va ser un dia històric per als repartidors de les plataformes digitals: el Suprem va sentenciar que són assalariats i no autònoms, i va concloure el debat després d’anys de sentències contradictòries en instàncies inferiors. Per a Isaac Cuende (Santander, 1965), la celebració va ser doble. La resolució de l’alt tribunal arriba gràcies a la denúncia que aquest exriderva interposar contra Glovo, l’empresa de repartiment per a la qual va estar treballant durant dos anys. “Hem celebrat la sentència amb molta alegria per als drets dels treballadors i les generacions futures. I també perquè significa que de vegades la justícia escolta les persones anònimes”, diu a l’altre costat del telèfon.

Cuende va començar a treballar per a Glovo el 2015, quan la plataforma catalana acabava de desembarcar a la capital i encara no es veien repartidors recórrer la ciutat molt de pressa, motxilles grogues a l’espatlla amb el logo de l’empresa estampat. “Vaig ser el primer a treballar amb ells a Madrid. Em van agafar a mi al matí i a un altre a la tarda”.

Más información

Els repartidors denuncien Glovo a Barcelona pel model laboral

Glovo i la traïció de classe

La mort d’un repartidor de Glovo reobre el debat de la precarietat

Inicialment, el tracte era clar: Cuende hauria de donar-se d’alta d’autònom i contractar una assegurança —realitzava els seus repartiments amb moto. A canvi, l’empresa li va assegurar que podria treballar quan volgués. Un win-win per a ambdós: ell guanyaria un extra i podria organitzar-se per seguir amb la seva principal activitat, la interpretació, mentre que Glovo s’estalviaria donar-lo d’alta com a assalariat i pagar-li la Seguretat Social.

“Però tot va anar canviant radicalment, i molt aviat”, assegura l’exrepartidor, que després de l’inici de l’estira-i-arronsa judicial va abandonar Madrid i va tornar al seu Santander natal, on ara es dedica a l’actuació i a la poesia. “Ara viu molt millor”, assegura.

Cuende explica que, en créixer l’activitat, Glovo va canviar el seu modus operandi: abans li va demanar que doblés torns i després va arribar l’obligació encoberta d’estar sempre pendent de l’aplicació. “En realitat no pots decidir: si no et connectes et baixa la puntuació, i si no tens més d’un quatre i escaig no t’entren comandes. És molt tirànic, no ets realment lliure”, diu. També va deixar de ser un treballador autònom, com acaba de resoldre el Suprem.

Arribar a aquesta conclusió, tanmateix, ha estat un camí costa amunt. La irrupció de les plataformes digitals ha suposat un abans i un després en la manera d’entendre les relacions laborals i ha afegit complexitat —i precarietat— al sistema. A la diana hi ha els algoritmes, una espècie de mà invisible que assigna els repartiments en funció de com estiguin programats. La pregunta és: les plataformes són llavors mers mitjancers? En el cas de Glovo, no, segons el Suprem, perquè sense elles seria impossible prestar el servei.

“Et puntua que treballis els caps de setmana, a les hores punta. La satisfacció del client no és el més important”, assegura Cuende. Encara que l’app ha anat canviant, continua assignant una nota als riders: “Si tens una bona puntuació pots escollir les hores, però només si treballes com un burro assoleixes els cinc punts; si no, et quedes amb les engrunes. Ni arribes a pagar la quota d’autònoms. Donaven feina a qui més esclau fos”.

El seu punt d’inflexió personal va arribar després de tenir un accident mentre realitzava un repartiment. “Em vaig fissurar el radi i l’únic que els interessava era la comanda. Va venir un company i la va recollir. Una deshumanització total”. Però la gran bufetada va arribar després. Mentre estava de baixa, la seva puntuació es va quedar per terra: “És la màquina: si no treballes et baixa i remuntar no és fàcil”.

Abans d’arribar a aquest extrem, Cuende ja havia expressat la seva perplexitat als responsables de Glovo sobre el sistema de contractació i l’opacitat de l’app. “No estava segellada, la podien manipular”, assegura. Les seves queixes van quedar en paper mullat i després de l’accident va denunciar. Ni tan sols hi va haver acomiadament, perquè suposadament no estava en plantilla. “Simplement vaig esborrar l’aplicació”, diu.

Llavors va començar l’odissea legal, en la qual Cuende assegura no haver trobat gaire suport dels seus companys, sobretot al principi: “La gent tenia por, hi havia talps, i d’això les empreses se n’aprofiten. Si el 70% dels treballadors s’hagués parat, potser no hauria ni fet falta denunciar. Em sostenia que vinc d’una família molt guerrera i és part de la meva educació”.

Va parlar amb Luis Suárez, un advocat que l’havia defensat en un cas anterior. “Va tenir la intuïció, em va dir que seria una cosa molt forta”, recorda Cuende. En primera instància, tanmateix, va guanyar Glovo. “L’empresa em va intentar comprar amb diners, però era obvi que tenia una relació laboral amb ells”. Suárez va recórrer la sentència i va encaixar una altra derrota davant del Tribunal de Superior de Justícia de Madrid (TSJM), en una decisió que no va ser unànime. Finalment, el ple de la Sala Social del Tribunal Superior va inclinar la balança del costat de Cuende en considerar que era un fals autònom i que sí que existia una relació laboral ordinària. Alhora, les sentències contradictòries s’anaven acumulant en diferents jutjats, la qual cosa va obrir la porta a recórrer en cassació al Suprem.

El text de la resolució encara no s’ha publicat, però permetrà a Cuende reclamar les quotes pagades com a autònom. També va denunciar per acomiadament improcedent, però no sap si aquest recurs acabarà a bon port: “En no ser treballador per compte d’altri no et fan fora. És molt diabòlic”. Glovo, per la seva part, ha anunciat que acata la sentència i que espera que es defineixi “un marc regulatori adequat”.

El Govern ja està treballant en una norma sobre riders i falsos autònoms, un frau que segons Cuende no és exclusiu de les plataformes digitals de repartiment. Tot i així, està content amb la resolució. “Però vull que es faci realitat i que Glovo contracti els seus treballadors sense trampes”. Una cosa, que, malgrat la sentència, no sap si ocorrerà. “Segons les primeres paraules del fundador de Glovo, s’acoblarien si la llei els obligués a contractar. Llavors sí que sembla que les plataformes poden ser sostenibles sense falsos autònoms. I em sembla bé que creïn feina, però que sigui digna”.