Un fòssil robat al Pirineu canvia la història evolutiva dels cocodrils

El juny del 2013 els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia van rebre una trucada d'un grup de joves de Coll de Nargó, un petit municipi del Pirineu de Lleida, famós per albergar a la seva terra d'argila rogenca espectaculars jaciments de dinosaures. Els habitants de la zona, que a còpia de trobar fòssils prop de casa seva han après a distingir la roca dels ossos, van avisar els científics que hi havia restes d'un animal desconegut molt a prop d'un niu d'ous de titanosaure. El paleontòleg Albert G. Sellés explica que quan va despenjar el telèfon i va sentir la notícia es va quedar “de pedra”. “El primer que vaig pensar era que havien trobat una cria de dinosaure”, admet.

Emocionat amb la idea, Sellés va parlar amb el seu equip i l'endemà van anar al lloc de la troballa per fer-hi una primera inspecció. “Immediatament ens vam adonar que era una altra cosa, un animal que no coneixíem”. L'esquelet –explica Sellés– estava sencer. Tenia tots els ossos ben conservats i a lloc. Els investigadors van demanar permís per excavar i al cap de pocs dies van tornar al lloc amb cisells i martells. El paleontòleg explica que una excavació com aquesta pot durar aproximadament cinc dies. “Vam començar un dilluns i el dijous ja teníem gairebé tot l'esquelet a punt per extreure, però va començar a ploure i amb pluja no es recomana treure res de la terra, perquè l'argila es torna més tova, perd consistència i això pot afectar el fòssil”.

Sellés va decidir tapar l'esquelet amb una lona especial per treure'l l'endemà al matí. El problema va ser que, en tornar, el fòssil ja no hi era. “Jo vaig ser l'encarregat de treure la lona. Se'm va quedar la cara de ximple en veure que no hi havia res”, diu el paleontòleg. Els ossos havien desaparegut. L'única cosa que en quedava eren marques de guix a la terra i el rastre de les rodes d'una estranya furgoneta. Els investigadors, experts en fauna del mesozoic, especialment en els dinosaures que habitaven la zona nord de la península Ibèrica fa 70 milions d'anys, van trucar als Mossos d'Esquadra per demanar ajuda. Van acordonar la zona, van investigar, van recollir proves, van parlar amb testimonis i van determinar que havia estat un robatori.

Les investigacions per trobar el culpable van durar més d'un mes. El lladre, un veí de 60 anys de la localitat, va retornar el fòssil en un “estat extremadament lamentable”, explica Sellés. Els ossos de l'estrany animal estaven manipulats i trencats. “El que al principi era un bloc sencer va quedar fragmentat en set o vuit trossos diferents”, lamenta l'investigador en recordar la impotència que ell i el seu equip van sentir durant aquells dies. “No enteníem per què algú havia de venir a robar un esquelet que no té cap valor econòmic”. La llei catalana prohibeix la venda i la comercialització d'aquests fòssils, subratlla el paleontòleg.

El fòssil va estar dos anys embargat mentre es resolia el procés jurídic. Una vegada va acabar la custòdia, l'esquelet va arribar per fi als laboratoris de l'Institut Català de Paleontologia. Els investigadors van trigar gairebé dos anys a reparar-lo i, el 2017, van començar a estudiar les seves característiques taxonòmiques i morfològiques en aliança amb el Museu de la Conca Dellà, la Universitat de la Corunya i la Universitat de Barcelona. Les troballes de la investigació, publicades la setmana passada a la revista Scientific Reports, revelen que l'esquelet era d'un petit cocodril terrestre desconegut fins ara i batejat amb el nom llatí d'Ogresuchus furatus, que significa “cocodril-ogre robat”.

La nova espècie forma part de la família dels sebècids, un llinatge de cocodrils terrestres abundants entre el paleocè i el miocè mitjà, fa entre 66 i 15 milions d'anys. Segons Sellés, un dels aspectes més interessants del treball és que el fòssil té 71,5 milions d'anys i representa l'espècimen més antic descobert. “L'Ogresuchus és 10 milions d'anys més antic que qualsevol altre sebècid conegut fins avui, per la qual cosa la troballa ens obliga a redefinir la història evolutiva d'aquesta família”, assenyala l'investigador.

El paleontòleg Francisco Ortega, del grup de Biologia Evolutiva de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), afirma que l'esquelet de Coll de Nargó destaca perquè és un exemplar complet que servirà per entendre el comportament d'aquest llinatge de cocodrils a Europa. “Aquest cocodril terrestre és potser el més ben caracteritzat del nostre continent, perquè té el coll, la columna i la cua sencers, parts del braç, de les cames i del crani. Per a les persones que treballem en aquest camp és un descobriment important que ajuda a mostrar com ha estat la història evolutiva del grup”, conclou Ortega.

La característica principal dels sebècids és que, a diferència dels cocodrils actuals, tenien les potes situades sota el cos. “Aquesta particularitat anatòmica els permetia moure's d'una manera semblant als mamífers actuals i ser depredadors molt actius”, explica Sellés. Un altre dels aspectes sorprenents d'aquest cocodril és la mida. “Mesurava 80 centímetres de longitud. Era molt petitó, en comparació dels altres espècimens de la família de sebècids que s'han trobat, per exemple, al sud de Llatinoamèrica, al Brasil i a l'Argentina, que podien arribar a fer quatre o cinc metres de llarg”. Sellés explica que tots els indicis trobats apunten al fet que el fòssil era d'un cocodril adult. “Ho podem saber per la fusió de les vèrtebres, quan un animal és jove les vèrtebres de la columna no estan unides. Quan creix, es fusionen per donar robustesa i estabilitat. En el nostre cas estan així, fusionades”, detalla.

La paleontòloga Ángela Delgado, de la Universitat Autònoma de Madrid, reconeix que és un descobriment molt interessant per aclarir “com van arribar aquestes bestioles a Europa”. “Aquesta troballa ajuda a confirmar que la península Ibèrica actuava com un pont de connexió entre els continents del sud i els del nord. El que és interessant del nou cocodril és que revela que aquesta connexió ja hi era molts milions d'anys abans del que la gent es pensava”. Delgado afirma que l'única crítica que té sobre el treball és que els investigadors “descarten sense justificar-ho la relació de l'Ogresuchus amb una altra espècie similar i de la mateixa època anomenada Doratodon”. “No n'estudien les similituds i les diferències, ho esmenten en la introducció, però ho descarten de seguida. Deixen el dubte obert. Jo no dic que siguin la mateixa espècie, però era una oportunitat per revelar quina és la relació entre l'un i l'altre, tenint en compte que són del mateix llinatge i tenen característiques morfològiques semblants”, opina.

Delgado, no obstant això, coincideix amb Sellés a l'hora de reconèixer que el fòssil trobat als camps de Coll de Nargó pertany al cocodril sebècid més antic i més petit i el primer que va arribar al territori avui conegut com a Europa. Tres característiques que fan que aquesta troballa sigui una de les més rellevants dels últims anys en aquest camp. L'últim tret que va sorprendre els investigadors és que l'esquelet de cocodril va aparèixer a menys de 50 centímetres d'un niu d'ous de titanosaure. “El primer que ens vam preguntar va ser com havia arribat fins a aquell punt. Vam fer un estudi especialitzat i els resultats van mostrar que l'animal va morir aquí, no va ser transportat per cap riu, sinó que va quedar al costat del niu, a un pas de distància”, assenyala Sellés.

A partir d'aquesta troballa, s'obre una hipòtesi: aquest petit rèptil terrestre carnívor i amb dents en forma de ganivet es podria alimentar de les cries de dinosaure. “Un titanosaure adult és un animal que mesurava 15 metres de longitud, però les seves cries nounades només feien 30 centímetres, eren una presa relativament fàcil de caçar per a un depredador com aquest”, diu Sellés. El paleontòleg Ortega, no obstant això, és una mica més escèptic en aquest punt: “Podria haver-hi algun tipus de relació biològica, però la investigació no aporta una hipòtesi gaire sòlida perquè es basa només en una relació casual”.