“Quan comences a córrer tot s’oblida”

“L'organització és excepcional. És estrany sortir en grups i respectar les distàncies però quan comences a córrer tot s'oblida i és una carrera normal. És molt satisfactori tornar a competir”, assegura l'atleta Montserrat Estany després de finalitzar la Cursa de la Mercè 2020, la primera celebrada després de la pandèmia per la covid. Estany ha pujat aquest dissabte a dalt de tot del pòdium i ha recollit el trofeu com a guanyadora. Malgrat això, encara no sap si és l'atleta que ha corregut més ràpid els 10 quilòmetres de la prova barcelonina. La pandèmia ha obligat a modificar la carrera i l'únic que té clar Estany és que és la guanyadora de la primera sèrie de les vuit que se celebraran aquest cap de setmana. El coronavirus ha obligat a fer fins a quatre sortides diferents aquest dissabte i quatre més demà diumenge. Guanyarà qui faci el recorregut en menys temps. L'esforç és el mateix però els corredors no sabran els resultats fins que no acabi l'últim dels competidors.

Más información

A la normalitat s’arriba corrent

A primera hora del matí, el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, David Escudé, estava disposat a donar la sortida als participants. “A Barcelona hem fabricat un nou model de carrera per adaptar-nos a aquesta època”, s'enorgullia. El cert és que tot està molt pensat. En lloc de sortir tots els corredors alhora, s'ha dividit els atletes en vuit grups, cadascun de 375 corredors. El primer grup, compost pels atletes que van fer millors temps l'any passat, ha començat a córrer –després que els prenguessin la temperatura i poguessin posar la mascareta i altres pertinences en un guarda-roba– a les 8 del matí. Han anat sortint de sis en sis amb intervals de cinc segons entre cada grup d'atletes. “És com una graella de fórmula 1”, informa Escudé. La sortida ha tingut lloc davant la platja de Llevant i els atletes han hagut de córrer 10 quilòmetres. “El sistema de sortida és una mica avorrit però després la carrera és molt normal”, explica l'atleta Oriol Rutllam, que lamenta no haver entrenat tot el que hauria.

Cada corredor porta un xip que registra els temps que va fent. Encara no havia sortit el segon grup, a les 8.45, quan ja havien arribat els atletes del primer grup, compost majoritàriament per professionals. A la meta, al pavelló de la Mar Bella, un voluntari entregava mascaretes als corredors i un altre posava gel hidroalcohòlic als atletes. Ningú no sap del cert si ha guanyat o no, ja que la sortida no ha sigut alhora. Després de comptabilitzar les dades de la primera carrera, composta per professionals entre els quals hi havia Noufel Erraou, ha sortit guanyadora Estany.

Si la carrera té una estètica normal, l’entrega de premis és el moment en el qual s'aprecia més la tristesa i el distanciament de la pandèmia. Els trofeus descansen en un pòdium un metre i mig de distància entre posicions. No hi ha entregues, ni petons ni abraçades... De fet, ni tan sols hi ha públic per aplaudir. Quan acabi el cap de setmana i s'hagin disputat totes les sortides se sabrà qui ha fet el millor temps. Erraou, de 22 anys, està content amb la seva marca: “Vaig néixer al Marroc i fa 12 anys que vaig arribar a Barcelona; aquí vaig començar amb el futbol, però corria més que la pilota. M'agrada córrer. Fer-ho en aquestes condicions és estrany però ens hi acostumarem ràpid”. Per la seva part, Escudé es mostra orgullós que Barcelona torni a ser la primera ciutat que disputa una carrera d'aquestes característiques: “A poc a poc recuperarem la normalitat”.