José Guerrero, un pintor entre dos mons

José Guerrero (Granada, 1914- Barcelona, 1991) va revolucionar la pintura espanyola el 1980 quan a Madrid es va inaugurar la primera antològica de la seva pintura, una obra influïda per l'abstracció nord-americana que va sorprendre i va acabar inspirant pintors que s'obrien camí en els primers anys de la Transició, com Alfonso Albacete, Jordi Teixidor, Miguel Ángel Campano, José Manuel Broto i Carlos Alcolea. “Aquí és on els meus quadres comencen a fer crits, aquí és on la pintura i l'ansietat m'obren un camí”. Aquest aquí eren els Estats Units i, més concretament, Nova York, on Guerrero va viatjar el 1949, la ciutat que es va convertir, després de desbancar París, en la nova meca de l'art i on l'artista granadí es va instal·lar a viure fins al 1965.

La galeria Mayoral de Barcelona fa anys que ha emprès una important tasca en la recuperació d'artistes de la postguerra espanyola. Després d'Antonio Saura, Joan Miró, Alexander Calder, Eduardo Chillida, Manolo Millares, Antoni Tàpies i Juana Francés, entre d'altres, ara és el torn de José Guerrero, del qual exposa una dotzena d'obres produïdes en aquesta etapa americana a José Guerrero. La influència dels Estats Units (1959-1967). La mostra, comissariada pel crític d'art i museòleg Juan Manuel Bonet (fins al 19 de desembre), suposa l'arrencada de la temporada d'aquesta galeria, que busca, com tot el sector, recuperar els nivells d'activitat i venda d'abans de la pandèmia.

A Nova York Guerrero va conèixer, es va relacionar i va exposar les seves obres en exposicions col·lectives amb els màxims representants de l'art abstracte nord-americà, com Robert Motherwell, Jackson Pollock, Mark Rothko, Willem De Kooning i Franz Kline, i en galeries com les de la mítica Betty Parsons, marxant de gairebé tots aquests artistes, que li va organitzar la seva primera mostra individual el 1954 i va treballar amb ell fins al 1963.

Guerrero, “un exiliat cultural a la recerca de la pintura”, com a ell mateix li agradava definir-se, que havia nascut al si d'una família humil granadina i havia sobreviscut a força de beques, “va aconseguir ser un més de l'Escola de Nova York i els seus treballs van estar totalment consolidats en els circuits artístics dels Estats Units”, explica Bonet, com demostra que museus com el Guggenheim, que té pintures seves en la seva col·lecció permanent, van exposar la seva obra. A Espanya es va redescobrir, sobretot, després de l'exposició del 1980, però li va costar ser popular “perquè se l'acusava de ser molt americà i poc espanyol”, tot i que, segons el comissari, passava just el contrari als Estats Units. “Guerrero va ser un pont entre dos mons. A l'ideari de l'expressionisme abstracte hi va sumar una altra capa, la seva memòria espanyola”, afegeix Bonet, que destaca “l'arrodoniment de les formes i l'ús de grans superfícies acolorides, la gestualitat de les pinzellades allargades, gruixudes i vibrants que travessen alguns dels seus quadres”.

El caràcter dual de Guerrero el remarca Jordi Mayoral, director de la galeria: “Sobretot per la presència de colors àrids dels paisatges del sud, però també el blau del Mediterrani i el blanc de la calç, encara que a gairebé totes està present el negre”. Com a Negre i groc (1959), Els seguidors (sobre 1960), Blau i negre (1962) i El drap de la Verónica (1966), en la qual el color vermell, groc i morat remeten, visualment, a una bandera republicana. “Uns colors que mantenen el record de Granada i de Lorca”. Va ser precisament el poeta qui el 1935 li va dir a Guerrero: “Marxa de Granada i ves-te'n a Madrid”. I li va fer cas. Primer se'n va anar a la capital espanyola i després a Roma, París i Nova York.

Guerrero va viure els últims anys de la seva vida a Barcelona i va morir en aquesta ciutat el 1991. La seva família, gendre i nets, no es van voler perdre la inauguració de l'exposició la setmana passada a Barcelona, una ciutat on es va poder veure el 2015 (després d'inaugurar-se a Granada i Madrid) una gran exposició sobre la seva pintura nord-americana que va acollir la Fundació Suñol amb motiu del centenari del seu naixement.

La meitat de les obres de José Guerrero exposades a la galeria Mayoral estan a la venda. Es poden adquirir per entre 100.000 i 200.000 euros cadascuna.